diumenge, 15 de maig del 2011

Baldufa d'Argent


I jo que pensava que ja havia fet la ultima aportació a aquest, el nostre, bloc dels Psocòpters i... SORPRESA!!!! Ens han premiat amb la Baldufa d’Argent (Peonza Plateada), un segon lloc amb un gran sabor i cert regust de victòria en el V Premio Espiral Edublogs 2011

Més informació del premi

Així que, primer de tot, permeteu-me que feliciti públicament a tots els altres finalistes d’aquest premi. Però especialment a tots els altres companys d'assignatura que també vau presentar els vostres blocs; també s'ha de destacar el nostre consultor Joan Padrós, perquè ell va ser qui ens va proposar i animar a participar-hi.

Avui diumenge 15 de maig ja han sortit els resultats. Així que, haig de donar la més sincera enhorabona als companys/es del grup I-infomdi@ per haver guanyar també una baldufa, la Baldufa de bronze.

Queda clar que, com vaig dir en la meva ultima aportació, aquest passat semestre tots plegats, hem obtingut molt més que els suposats 6 crèdits que suposadament NOMÉS dona aquesta signatura de les CTIC. Perquè, i ho dic sincerament, aquest premi no és només nostre (del meu o d'un grup en concret) sinó que és també de tots vosaltres, companys/es, que vau gaudir i patir de tantes i tantes hores d’esforç i de molt treball. Un treball que, d’alguna manera, ha estat doblement recompensat!!!


Salut!!


P.D: Suposo que haurem d’anar a Madrid per recollir el premi, oi?

Amiga Olga Navarro (Coordinadora General de l’equip EDUBLOGS 2011), abans que ens envieu els bitllets per venir, AVISO: si hem de viatjar amb avió, jo prefereixo el seient de la finestra i en canvi si ens toca anar-hi amb l’AVE, si us plau, a mi, que em posin on vulguin, però molt a prop del vagó on hi ha el Bar.

Gràcies, moltes gràcies!!!


Imatge: http://www.espiraledublogs.org/2011/

divendres, 21 de gener del 2011

Valoració curs i comiat

Hola!

I ja hem arribat al final de procés, i aquest serà el meu darrer post, l'hora del comiat. En el que haurem de fer balanç de tot el que hem assolit dins del procés d’aquesta assignatura. Feina difícil, perquè malgrat la curta durada del semestre (vam començar a l'octubre i som al gener) tinc la sensació que ha passat molt més temps, moltes coses i les hem vist de tots colors.

Aquesta PAC 4 ha resultat del tot estranya, ha estat una mica diferent a la resta. Després del llarg procés desenvolupat en equip a la fi de tirar endavant un projecte comú, ens hem tornat a reunir amb la resta de companys de l'assignatura, presentant els nostres projectes, fent de vouyeurs dels treballs d'altres grups, tornar a viure el treball del curs en el mirall del projecte que ens ha tocat valorar, i en aquest procés entendre una mica la feina que ha de fer el Joan Padrós, analitzant la el treball de tots els grups!

De tot això, el que més m'ha costat ha estat el fet de valorar el projecte d'un altre grup, que a més, m'ha agradat, sabent les hores de feina i esforços que hi ha darrera, i es nota. Està clar que tot és millorable sempre, i el que no veu un ho veu un altre, però tot i així m'ha costat exposar les coses millorables del treball dels companys intentant ser el màxim d'objectiva possible, i alhora que els meus comentaris no fossin massa durs. Aquesta preocupació va augmentar quan vaig veure que una de les valoracions que se'ns van fer no la vam trobar molt agradable, no pel fet de les crítiques o propostes de millora, perquè en tenim una altra de valoració que ens ha agradat moltíssim en la e se'ns en molts punts susceptibles de canviar, detallats d'una forma molt acurada i respectuosa.

Per últim, tornar a dir que em sento molt orgullosa de la darrera tasca que hem realitzat en aquesta assignatura en el sí del grup de treball: la defensa del nostre projecte. En especial per la metodologia utilitzada, que denota com hem aprofitat els coneixements que ens ha aportat aquest curs: hem decidit fer el document de defensa a través del wiki, evitant envair de missatges l'àrea de grup, com el mètode per organitzar l'excursió del vídeo que explica què és un wiki que un company va compartir a l'inici del curs un company.

En quant a la valoració de la feina realitzada al llarg del curs, abans de tot vull confirmar i fer costat a tots els que pensen el mateix respecte a allò que des de fa dies s'està comentant: al debat, als blocs, a les nostres valoracions, etc. Aquesta assignatura no és de sis crèdits, perquè per tal d'assolir els objectius proposats has d'emprar moltes més hores de les corresponents a sis crèdits. Fins aquí estem d'acord, però. Cal recomanar-la per al primer curs? Uff! Això ja no està tan clar, la veritat és que no sé com seran la resta d'assignatures del grau, però si n'hi ha moltes com CTIC, jo no continuaré. No perquè no m'agradi, sinó perquè no m'hi veig capaç, no tinc tant de temps i aquest ritme no em permet portar la resta de la meva vida. Pel que veig d'altres comparteixen aquesta opinió. En una altra cosa estem d'acord: haver cursat CTIC ha estat molt profitós, a part de ser capaços d'emprar un munt de noves eines (Delicious, wiki, blocs, etc) que inclús podem aplicar en el nostre àmbit professional i inclús personal, hem après a treballar en equip, i a més, de forma virtual, fet impensable per mi a l'inici de l'assignatura.

I que més dir... Si això crec que s'ha allargat massa. Doncs acomiadar-me i agrair per l'ajut, el recolzament i la companyia "virtual" a tots els companys, al consultor i en especial als Psocòpters: Cristina, Joffre i Jordi. Nois! Hem format un grup genial!!

Salut!

Valoració CTIC

Ep, ep, ep! Qui ha dit que haguem de tancar el bloc? La planificació de l'assignatura? Au, va, com si la UOC fos més poderosa que la capacitat d'internet! :p No us prengueu aquesta determinació com cap rebel·lació sense fonaments. El que vull dir només és que per molt que parlem d'últims posts, això no significa res més enllà que són els darrers avaluables. M'encantaria d'aquí un temps fer rebrotar un xic d'ativitat amb una entrada imprevista i descobrir que aquesta aula viva perdura. En definitiva, m'agradaria que amb nosaltres es complís el que ha passat amb (almenys) un bloc del passat semestre: Eurovama.

Ara, de moment, el que toca és avaluar CTIC; les 4 PAC de què s'ha servit, sense la necessitat de proves presencials, per tal de fer desenvolupar capacitats, habilitats, maldecaps, estrés, amistat, i molts tipus de sentiments i activitats. Al llarg d'aquest recorregut hem publicat una pila d'entrades valorant diferents aspectes del treball i les PACs en general. Ara no trobo oportú repetir-me. Per avaluar la PAC 4 i l'assignatura prefereixo fer un paràgraf de coses bones i un altre de coses dolentes:

Molt ràpid, perquè abunda, allò bo. L'assignatura m'ha encantat. He conegut noves eines (mapes conceptuals, Wikispaces, Dropbox, Google enquestes, etc. -algunes coses fora del programa oficial-); hem treballat de valent (Acords grupals, Wiki, Valoració, Defensa, etc.); he conegut molts companys (els Psocòpters en persona i tot!); he descobert que si tens uns companys de grup fantàstics és molt fàcil i gratificant treballar en grup; he après moltes coses sobre els llibres digitals, també he après cosetes llegint altres projectes; he viscut intensament un semestre, connectat a tothora; he descobert que el consultor de CTIC és amb diferència el que més s'ho ha currat d'entre els que he tingut (al loro Joan! T'haurien de pujar el sou!); he interactuat amb l'aula als blocs i hem disposat d'un Fòrum que classifica les respostes de cada fil (important!); i podria dir tantes coses!

I de coses amargues també n'hi ha hagut; bé, una: la UOC és un nyap punxat en un pal. Clar i català. Quina decepció, senyor meu! Duc tot el semestre queixant-me tant que fins i tot em faig vergonya. Ara algun company ja m'ha dit que fins i tot els seus fills em coneixen. Quina vergonya! Però, ei! Que quedi clar que jo sempre que em queixo busco raons per no escaldar-me. Molts de vosaltres ja heu llegit el document Problemes a la UOC. I ara encara seria més llarg. Arghhhh

I ara que arriba l'hora d'acomiadar-me he decidit que ho faré en basc, la meua llengua adoptiva. He pensat que si no m'enteneu el comiat serà més lleu. Ah, i potser us creo intriga i m'envieu correus electrònics per demanar-me'n el significat. Així, de passada, mantenim contacte i em podeu ajudar en futures assignatures heheh



Ziur nago ikasgai hau egingo dudan onena izango dela. Egia esan, lan asko egin arren niretzat ez da batere zaila izan, alde batetik denbora soberan baitaukat, eta bestalde gutxi gora behera erabilitako tresna guztiak dagoeneko ezagutzen nituen eta. Oraindik ez dauzkagu azken PAC-en emaitzak baina ezin hobeak izango direlakoan nago, lehenengoak bezala, eta azkenean ohorezko matrikula bat jasotzea ez nintzateke harrituko. Gainera orain horrelako berriak ez datozkigu gaizki, e? Krisi garaian gaude eta! Beno, lortzen badut edo ez berdin dio; gauza bat ukaezina da: egin dugun bideak merezi izan du eta aurrerantzean faltan botako zaituztet!

Agur eta laster arte! ;)

6 crèdits


M’haig de pensar molt bé com fer aquesta darrera aportació en aquest bloc dels Psocòpters. I ho dic amb una sensació estranya de comiat. Caram, ara que m’havia acostumat a escriure almenys un cop per setmana, realment com si fos el meu confessionari particular (tot i que ho dic perquè ho he vist a les pel·lícules perquè jo, no vaig mai a missa. Si existeix algú allà dalt, segur que m’enviarà de pet a l’infern) m’haig de despedir.

He llegit que som el bloc amb més seguidors?? Caram, jo no m’ho acabava de creure, però si ho diu la Kris, segur que és veritat. Ella mai falla, la veterania sempre és un grau. Després hi ha la Sílvia, que ha estat “al borde de un ataque de nervios” pels problemes informàtics però que al final, s’ha recuperat i ha pogut acabar el semestre amb molt d'esforç i treball extra. Parlant del nostre bloc, si hem tingut tantes visites, estic convençut que és en part gràcies al company Jordi Mogas. Uffff, que més puc dir d’ell? Quin paio, li bullen les idees al cap. No para ni un sol minut de treballar, de fer gràfiques, esquemes, buscar errades ortogràfiques, enviar missatges a la resta de companys aclarint dubtes, ampliant informació, buscant actualitzacions, en definitiva, fent-nos treballar com uns bojos. Però ha valgut la pena. Segur que si.

Fer una valoració final del meu grup i de l’assignatura?? ja n’estic fins els .... de les valoracions. Caram!!! I tot això per, només, 6 crèdits?? No m’estranya que, companys, us queixeu. Jo també ho faré. No ho trobo just. Estic totalment d’acord amb els vostres comentaris. Les hores i hores que tots li hem dedicat a aquesta assignatura no es corresponen només a 6 crèdits. Uns crèdits treballats a fons, suats i sobretot patits de valent. Mai millor dit. Realment no s'entén. Entenc que hi hagi companys/es que estiguin emprenyats!!

Tot i que jo segueixo pensant que aquesta assignatura de les CTIC és ideal per agafar-la el primer semestre. I no ho dic perquè sigui massoca, tot al contrari. Ho dic perquè, com ja he comentat algunes vegades, amb un aspecte de joc, com qui no vol la cosa, et fot tal hòstia que els que hem arribat fins el final vius segur que ja res ens pot sorprendre. Segurament continuarem endavant, tot i que cada un de nosaltres al seu ritme, procurant ser realistes perquè fora de la UOC hi ha vida. Aprofito el comentari del meu company Psocòpter, si algun dia acabo els estudis, tot i que tingui més de 80 anys, ja estaré súper content i satisfet.

Però deixant de costat els 6 crèdits, crec que hem aprofitat molt bé el temps. I mai millor dit, ja que hores i més hores és el que hem hagut de passar davant l’ordinador. Però i ara, que ens queda?? Crec que hem assolit uns coneixements express de noves tecnologies. Hem après a utilitzar tot un seguit d’eines que segur que en un futur ens seran útils, tant per continuar els estudis a la UOC com també per al nostre ús personal. Com vaig dir en una de les meves aportacions en aquest bloc quan parlava del meu currículum tecnològic, ara és el moment de fer-lo. I estic sorprès de tot el que he après. De tot el que ara, millor o pitjor, puc portar a terme i utilitzar. Tots sabem que la teoria és molt maca, però quan de veritat s'aprèn és quan has de posar en practica tots aquests coneixements treballant en alguna cosa, com en un projecte, i més si aquest és un projecte virtual en grup. No vull despedir-me i acabar aquest darrer escrit sense felicitar-vos a tots, companys, per la feina i el treball realitzat durant aquest semestre tot esperant que aquesta experiència sigui del tot enriquidora per futurs projectes i estudis.



Així que: Cristina, Sílvia, Jordi, Federico Álvarez, Gabriel Bosch, Alex Domingo, Aurora Garea, Mounsif Takkal, Glòria Viñas, Xavier Ribau, Teresa Teixiné, Ramón García, Isabel Planas, Miriam Milan, Gemma Caminal, Tània Dobaño, Marc González, David Parodi, Raquel Ruso, Susana Calvache, Anna Casamartina, Tamara Risco, Laura Berlanga, Fermin Cembranos, Maria Garcia, Núria del Campo, Ingrid Prats, Núria Ruiz, Gemma Hernandez, Ana Rodriguez, Sílvia Velazco, Marta Capdevila, Àngels Blasco, Cristina Galí, Kenneth Marsol, Rosa Tomas, Yolanda Bolós, Manuel Garcia, Montserrat Alvarez, Magda Crusellas, Mabi Salinas, Carme Milà, Irene Bau Montero, Juan Manuel Sanchez, Esther Asso, Mònica Corchete, Ramón Martínez, Maribel Arroniz, Judit Junyent, Gemma Planas, Sandra Rodríguez, Elizabeth Ginesta, Marina Sanchez, Jaume Boladeras, Ramon Casassas, Héctor Sánchez, Mariam Baquero, Josep Maria Corrales.

Ahh, me’n oblidava, també un reconeixement i donar moltes gràcies al nostre consultor Joan Padrós.


A tots, molta sort.


I tot això, creieu-me, val molt més que els 6 crèdits.


Salut!!


Imatge: http://www.flickr.com/photos/46782417@N00/2408380913

dijous, 20 de gener del 2011

Revisió i valoració final del conjunt del procés!

L’altar del Sant Sepulcre i Santíssim Blog Psocòpter va quedar inaugurat el 8 de novembre després d’un debat intens sobre com havia de ser el seu disseny que hi havíem de posar o deixar de posar. Volíem ser pràctics, fer-ne d'ell un bloc àgil, però a la vegada conferir-li certa identitat.

Avui podem dir que hem acabat essent un dels blocs amb més seguidors, en això jo donaria públicament les gràcies a en Jordi perquè ell també ha participat força en cadascun i crec que això a incitat a visitar el nostre. Reconec que també pot haver estat atractiu pel disseny i a voltes pels widgets que anàvem introduint i/o per les entrades que hem pogut fer, algunes enriquidores, en no parlar exclusivament del dia, dia. Hem intentat introduir temes d’actualitat.

La primera PAC1 la vàrem treballar a consciència, els acords, per tant en la PAC2, no varen necessitar gaire ‘retoc’. El ritme però de la primera PAC, en ser molt intens (va requerir per part nostre pràcticament connexions diàries) va provocar crisis personals, vàrem arribar a pensar que si la resta requeria de nosaltres el mateix compromís no ho superaríem.

Ara penso que el que ens va ajudar a no enfonsar-nos va ser la solidaritat i el respecte amb el que ens hem estat tractant fins avui dia els quatre membres del grup.

D'altra banda, dir que amb el temps hem assolit un cert grau de tranquil·litat degut al coneixement de les eines. Hem après millor el temps que necessitem invertir en cada acció/ activitat.

Diria que hem sigut forts en la introducció i ús de noves tecnologies associades al tractament i gestió d'informació a la xarxa i també en el tractament de la imatge.

Tampoc, no li hem tingut gaire por a treballar dins l’àrea wikispace, editant in situ, això ens ha facilitat l’evolució efectiva de l’estructuració del nostre projecte i l’elaboració del seu disseny global. Al final, ja érem addictes, entenent els beneficis d’usar-la quan ets un grup de vàries persones i treballes a distància, i per tant l’hem continuat emprant per a discutir les valoracions rebudes i a posteriori per redactar el document de defensa.

Crec que una de les llibertats que ens vàrem poder permetre a la wiki, el de la lliure creació de pàgines personals, ens va reforçar com a grup, tot considerant que seria enriquidor sumar les individualitats de cadascú.

La PAC3 la vàrem treballar a un altre ritme, havíem planificat donar-nos temps perquè la vèiem de les més complicades i al final no ho va ser tant. A través de l’ús dels mapes conceptuals vàrem anar aprenent a emprar noves metodologies, tot treballant, en inici, més amb preguntes que amb respostes. I a poc a poc vàrem acabar treballant també part de la PAC4 en la PAC3. Ara que ho penso, podríem dir que, en general, ens hem avançat sempre al que ens demanaven, suposo que més per por a haver de repetir feina i per tal de ser pràctics, que no per cap altre motiu.

Així doncs, a la PAC4 hem arribat havent-la desenvolupat ja des de la PAC2 i la PAC3, ja havíem treballat: la unificació d’estils, navegació entre pàgines, documentació gràfica, links etc.

Per acabar, afagiria, primer una felicitació i és pel que ha estat el nostre company de maldecaps diaris, crec que n'ha tingut molts més dels que ens podem arribar a imaginar, el nostre consultor Joan Padrós, per la seva manifsta dedicació i pels tocs d'humor que sempre ajudaven a treure-li pes als 'forats negres'.

En segon lloc dir que aquesta assignatura, tot i que dona moltes satisfaccions( podem dir que no sóm els mateixos ara que abans,coneixem eines que abans desconeixíem) requereix moltes més de les hores que s'indiquen.

Per tant, un consell, potser no seria una assignatura per recomenar en inici a algú que comença. Ho dic perquè aquest algú pot arribar a pensar que totes les assignatures són iguals i necessiten la mateixa dedicació.

Bé, no m'acomiado, diré un fins ara i salut!!!!!!

Valoracions Personal vs Grup


Primer vam haver de fer les valoracions individuals. Vam haver de valorar els nostres companys /es de projecte. Com?? Si, però amb la gran diferència de que aquesta valoració personal podríem dir que va ser secreta, ja que només el consultor sap el que realment vam possar cada un de nosaltres. Companys Psocòpters, no patiu que jo us vaig puntuar moooolt bé, o potser no? Potser tinc dues cares, i ara resulta que vaig queixar-me de la poca feina que fèieu, i que tot el projecte l’he hagut de fer jo solet. Reivindicant que em mereixo una A majúscula...i que vosaltres només em fèieu nosa. Caram, aquest paper no em queda gens bé.


I ara, la segona part, les valoracions també individuals però ara d’un projecte d’un grup que no és el nostre. En obert, donant la cara davant de tots vosaltres. Jo que vaig avisar que em posaria la lupa... i resulta que, rellegint algunes de les vostres valoracions més que lupa, algun de vosaltres heu agafat un MICROSCOPI!!! Millor, de veritat. Jo, sóc del parer que quan més punyent, exhaustiva, critica, profunda i detallada és una valoració el resultat és molt millor i molt més profitós pels grups que la reben.

Ho sabeu, ja que ja ho he comentat varies vegades, que el treball que hem hagut de realitzar després, està mal anomenat de defensa. Ja que en cap cas, trobo cap de les valoracions que he llegit, com un atac personal. Tot el contrari. Crec, que totes les valoracions han estat sempre amb respecte i sobretot amb un clar esperit d’ajuda i millora.


Nosaltres, estem satisfets i orgullosos del nostre projecte. Perquè com tots vosaltres que heu arribat fins aquí, sabem la feinada i les moltes hores que hi hem dedicat. Dit això, nosaltres som Psocòpters no pas perfectes. Per això esperàvem els vostres comentaris amb impaciència i amb ganes de contestar. Vam inventar una manera de fer la defensa del projecte, una manera diferent i molt participativa. Obrir un espai de defensa a la nostra wiki per redactar entre tots quatre un document final. No sense discutir-ho abans, ja que uns pensàvem en fer una valoració general i altres pensaven que havíem de fer un comentari de tots els punts i comentaris que ens havien fet. Al final vam decidir per aquesta segona manera. Encara que haguéssim de presentar un document de 320 pagines, però si vosaltres exigents valoradors, ens havíeu fet tota una sèrie de comentaris, cap de vosaltres es podia quedar sense resposta. Fos quina fos.



El que ara sabem segur i tenim clar, molt clar, és que almenys, quatre companys (en Ramón Martínez, la Esther Asso, la Gemma Planas i la Mònica Corchete) s’han llegit el nostre projecte. I que a cap d’ells no els han hagut d’ingressar al manicomi de Sant Boi.


Salut!!


Imatge: http://www.flickr.com/photos/73092230@N00/323238420

dilluns, 17 de gener del 2011

Valoració PAC4




Aixsss, té raó en Jordi quan comenta que ha estat més complicat del que ens imaginàvem en un principi, i que hi estem dedicant forces hores a això d’intentar ser concisos i clars per tal de poder treballar amb rigor aquesta quarta i última PAC.

Primer, gens fàcil en provar de donar una resposta coherent i objectiva als projectes dels grups que ens ha tocat valorar i segon intentant ser honestos, afrontant de nou el nostre propi projecte, ara des dels ulls d’altres, els nostres companys. Companys que a hores d’ara després de connexions quasi bé diàries, passarien a ser alguna cosa més, encara per definir...

Té raó quan comenta que en afrontar certes valoracions, ens han sorprès certs comentaris i també té raó quan comenta que en d’altres se'ns han humitejat una mica els ullets de sincera satisfacció.

Diria que vàrem començar estressats i en continuem encara una mica, però contents i amb ganes de moltes coses més.

Salut!
(L’embotit és de VIC!)

diumenge, 16 de gener del 2011

Valoracions rebudes

Una de les darreres activitats de l'assignatura ha consistit en valorar un dels projectes dels companys. La veritat és que no hauria imaginat que portés tanta feina. Em vaig llegir un parell de cops el projecte que m'havia tocat, el bloc del grup corresponent, vaig anotar aspectes concrets, etc. I a l'hora de fer el document per entregar vaig optar per fer-ho de forma esquemàtica, jo no em volia allargar amb paràgrafs quan podia donar instruccions clau. Això sí, tot i buscar defectes també vaig destacar virtuts, perquè estic segur que el grup valorat tenia bon esperit en fer el treball i menystenir l'esforç seria massa agre. La lupa d'en Joffre havia de servir per a bones accions. En total van ser més hores de valoració de les que havia previst.

I el que em va sorprendre van ser les valoracions rebudes. Parlant amb sinceritat, n'hi havia dues que estaven molt bé, eren normals i responien a la feina demanada; n'hi havia una altra que em va meravellar, demostrava una feina excel·lent i em va fer pensar que la valoració que havia fet jo no era prou bona; però també hem rebut una altra valoració que cada cop que la llegeixo penso que no és gens d'agrair. Aquesta valoració que no m'agrada (que no ens agrada) diu moltes coses a millorar que no compartim i a vegades no entenem, com si s'haguessin fet per omplir espai i presentar una valoració ben fornida. És cert que podria tractar temes subjectius (que no sempre) i no tinc dret a desprestigiar aquesta posició, però el que més em dol és el tracte ofert. No està redactada amb tacte, és psicològicament agressiva. Els Psocòpters som conscients dels nostres mèrits, però estic segur que més d'una persona s'hauria desanimat molt en llegir acusacions com les rebudes.

Estic segur que totes quatre valoracions van ser fetes amb bon esperit, sense voler ferir els receptors i oferint consells que de cor es consideraven útils. Més d'un company ha insistit que opinar sobre projectes aliens és una feina complicada. I ho és. Així doncs, (encara que sigui amb més humilitat que seny) estic agraït a les quatre persones que s'han esforçat en opinar sobre el nostre projecte.

Nota: Em sap greu centrar aquest article en un fet negatiu concret. Hom va dir que una desgràcia pesa tres cops més que una alegria. I ningú podrà dir que aquest bloc no em serveix de reflexió sincera!

divendres, 7 de gener del 2011

Twitter

Una de les eines que hem fet servir els Psocòpter per a agilitzar la comunicació ha estat el Twitter. Els vull donar les gràcies, als companys/es, per haver-me ofert la possibilitat d'explorar millor aquest servei ja que considero que ha estat molt interessant.

En realitat li hem donat un ús especial. Tenint en compte que només som quatre psocòpters, hem creat nous perfils i ha estat molt fàcil difondre entre nosaltres d'una manera pràctica missatges clau. També val a dir que ha estat cabdal, si més no per a mi, la utilització de l' Echofon, una aplicació que avisa des del navegador i de manera actualitzada la publicació de noves piulades per part dels teus amics (en aquest cas per part dels psocòpters).

Amb tot aquest panorama el cert és que en ocasions hem convertit el Twitter en una mena de xat, però ha estat especialment útil per tal de mantenir-nos alerta a l'hora de fer modificacions en pàgines del wiki o en documents (evitant duplicar feines). També per anunciar nous posts al bloc, i en definitiva per a donar-nos missatges sobre la feina que fèiem sense haver de passar pel fòrum de grup, a voltes confús.

Per tant, la meva valoració és molt positiva, i com bé dic, estic agraït pel fet d'haver-lo pogut utilitzar.


dilluns, 3 de gener del 2011

Amb la lupa preparada!!

Companys/es,

algú ho havia de dir: no es podria haver escollit millor dia que el 28 de desembre (dia dels sants innocents) com a dia límit final per entregar tots els projectes definitius dels diferents grups d’aquesta assignatura de Competències TIC. Segur que està fet expressament. Això reafirma la meva opinió ja expressada anteriorment de que, aquesta assignatura és molt diferent a totes les altres. Que és com un joc.

Companys, ja sé el que estareu pensant, que és fàcil però també molt agosarat fer aquesta afirmació. Tot just és aquest el meu primer semestre estudiant a la UOC de manera online, i només he agafat dues assignatures. O sigui que, realment, no tinc ni idea de com són, ni de com seran totes les altres assignatures que haig de fer i faré en aquest grau d’ Informació i Documentació. Em llenço a la piscina, esperant que estigui plena. Si no és així, prometo que demanaré al meu company Psocòpter, en Jordi (el solucionador de problemes), que trobi la manera de recuperar aquest nostre bloc, per poder esborrar tot el que he escrit fins ara. Prometo que demanaré disculpes i avisaré als nous estudiants que vigilin i que estudiar l’assignatura de les CTIC no és pas cap joc!!!

Tornant al tema dels projectes, quina sorpresa. Grata sorpresa per ser més exactes. Tot el temps dedicat, totes les hores perdudes davant l’ordinador, hores sense dormir, totes les dificultats, mals de cap, estrès i mal humor quan no surt alguna cosa bé, etc. ha valgut la pena, i el resultat no podria ser millor. Quins projectes més interessants. He llegit per sobre els treballs que, companys, heu presentat i aprofito per felicitar-vos a tots. Caram, si m’ho diuen al principi del semestre, no m’ho crec.



Ara, per mi, comença la part més difícil i complicada: la de valorar un dels vostres projecte presentats. Perquè jo em pregunto: qui carai sóc jo, per jutjar, valorar o criticar un projecte, sabent com sé de primera mà, totes les dificultats i hores de feina que representen tots i cadascun dels projectes? Perquè ara, vistos tots junts a l’espai de la wiki, fan molt de goig , però que fins arribar aquest moment hem hagut tots de suar, treballar i fins i tot patir de valent!!!

Per aquest motiu, ja aviso, tot i que tinc la lupa preparada, en la valoració del projecte que m’ha tocat, només intentaré posar el meu granet de sorra per si d'alguna manera, us puc donar un cop de mà per millorar-lo. Donaré la meva opinió, faré el meu petit comentari, suggeriment per intentar millorar un projecte del que , aviso que ja d’entrada, en sóc un ferm admirador, perquè sé com ha costat de realitzar.

No crec que hi hagi millors o pitjors treballs, tots són diferents. Com també, tots nosaltres en som de diferents. Jo, d’entrada, sóc un Psocòpter.


Salut!!


Joffre

Imatge: http://www.flickr.com/photos/21054316@N00/16474820/

dijous, 30 de desembre del 2010

Presentacio de projectes i reunió Psocòptera

Hola a tots!

Ahir, havent entrant a la PAC4 va ser el darrer dia per fer les presentacions de tots els projectes que hem fet els diferents grups de l'assignatura. M'he passat una bona estona navegant per tots els treballs i la veritat és que estic aclaparada, hi ha varietat d'àmbits i enfocaments i en general estàn força bé. Us felicito a tots els companys de CTIC!!

Tafanejant, he vist que està publicada a la wiki de l'aula la "distribució de lectors de projectes virtuals". És a dir, ja sabem quin és el projecte que hem de valorar cadascú de nosaltres. Restem a l'espera de rebre les instruccions del consultor per saber quins ítems i/o quins són els criteris per fer la valoració.

És inevitable fer comparacions, i després de regirar per tots els wikis m'he tornat a mirar el nostre projecte, el dels Psocòpters, i... No puc dir ni que sigui millor ni pitjor, potser m'agrada més o menys, el que sí veig és que és diferent, i això em satisfà. Evidentment que hi ha errades (espero que no en trobin gaires els companys crítics-lectors-valoradors) i és millorable, però estic molt contenta del resultat, fruit de la unió d'esforços dels companys del grup. Miro el wiki i em sembla mentida haver participat, si m'ho haguessin dit abans de fer aquesta assignatura no m'ho hagués imaginat: fer un treball en un wiki amb un aspecte tan atractiu, ben estructurat, webgrafia, mapa conceptual, criteris de validació de cerca d'informació... I a més: utilitzar Delicious, Blogger, Twitter, ... Abans de començar em diuen alguna d'aquestes paraules i la meva resposta hagués estat :¿Lo cualo? Sé que sempre dic el mateix, però... Com diu la Kristina, ja no sé que més dir, és impossible no ser repetitius amb tanta valoració.

I ara, després d'haver recuperat la meva càmera fotogràfica oblidada a causa del excessos del dinar nadalenc a casa d'un familiar, puc publicar alguns documents gràfics que immortalitzen la primera reunió psocòptera. Aquesta és la primera fotografia, en la que els Psocòpters posem. Estem guapos, eh?


Farem les presentacions: Començant per l'esquerra la nostra companya Kristina, al seu costat, aquest xiquet tan alt, en Joffre, després ve el torn del Jordi, i la darrera i última psocòptera, jo mateixa, la Sílvia.

La reunió va esdevenir la tarda del passat dia 24 de desembre en un mític local de Barcelona a Ciutat Vella, l'Antiquari, amb unes vistes impressionants de la meravellosa Plaça del Rei (darrera la Kris hi ha el balconet des d'on podíem veure la capella de Santa Àgueda il·luminada). La veritat, no vam fer gaire cas a la importància històrico-artística de l'indret i vam anar per feina enraonant sobre varietat de temes. Vam dir de no parlar de la UOC, però inevitablement va sortir a la conversa, tot i que, no va ser el centre d'atenció. Ens vam conèixer una mica més i va anar d'allò més bé. Ara un document gràfic dels Psocòpters en estat natural, som uns bitxos:


Companys! M'alegro molt d'haver-us conegut, ho vaig passar molt bé, i tal i com diu la Kristina, espero que hi hagi una segona convocatòria de reunió psocòptera tot i finalitzar CTIC.

Salut!

diumenge, 26 de desembre del 2010

PAC4 i cervesa a la Plaça del Rei!

Sí, definitivament això ja s’acaba. I no se si us passa com a mi, però jo ja no se què més escriure al bloc.

Han estat unes quantes entrades fins ara, i és cert que ens hem premut el cervell per a omplir pots i tasses i també per a que tot plegat servís d’alguna cosa. I hem arribat a la PAC4!

La veritat és que com ja han apuntat els meus companys i he apuntat jo mateixa, la PAC4 ha estat desenvolupada de forma paral·lela a la PAC2 i a la PAC3, em refereixo a: la unificació d’estils, navegació entre pàgines, documentació gràfica, links etc. Especialment les dues primeres accions ens han permès no haver de repetir feina.

Ara potser ens tocaria centrar-nos en unificar criteri a l’hora d’acabar de conformar la webgrafia, i afegir altres detalls. És de fet, l’últim tram, i el centre aquests darrers dies.

Bé, tot i que, parlant de centres, aquest divendres ens vàrem descentrar un pèl degut a la trobada psocòptera a la Plaça de Rei. Quin xoc! Tot i que als cinc minuts ja semblava que feia temps que ens coneixíem. Una bona experiència! Esperem repetir, no?


Fins ara!

Valoració PAC3

La PAC3 ens ha portat força feina perquè hem hagut de desenvolupar quasi tot el treball. Això sí, des d'un bon principi ja ho sabíem.
Tots quatre hem col·laborat com hem pogut i el fet de treballar tots en diferents moments considero que ens ha ajudat a evolucionar millor perquè tothom ha donat el que ha pogut sense interferències. M'imagino desenvolupar el treball de manera presencial i no ho faig d'altra manera que discutint tots els punts, un per un, i perdent molt més temps del que aquí hem invertit.

Com diu la Kris , en aquesta PAC n'hem fet més d'una perquè hem anat tractant tots els aspectes relacionats al projecte, fossin o no de la PAC3. Així que hem avançat i ja toquem el final.

També he de destacar que jo aquesta setmana l'he passada tota a Catalunya i no he fet res, però des de fa temps els psocòpters estaven avisats i abans de marxar vaig col·laborar amb el projecte tan com vaig poder.

I de la finalització també val a destacar la reunió psocòptera, de la qual espero que la Sílvia, si pot, en faci una crònica amb alguna foto que no ens faci avergonyir gaire!


dissabte, 25 de desembre del 2010

Què és la PAC3?

Hola i Bon Nadal a tothom!

Aquesta sí que ha estat una bona setmana! Entre d'altres, hi ha dues raons que fan referència al món Psocòpter: una. Per fi hem lliurat la PAC3!! L'altra raó va ser la primera reunió Psocòptera, que va esdevenir ahir al vespre :-)

La PAC3? Què és la PAC3? Han passat moltes coses... Vam fer el lliurament el passat dia 20 de desembre, mantenint el que havíem acordat a la nostra planificació de grup inicial, quan la majoria de grups ja ho han fet, raó de més per preguntar-se: què és la PAC3? Si hem entrat de ple a la PAC4!

Mapa conceptual. Potser és la tasca que ens ha provocat més maldecaps tal i com el company Joffre ha explicat en un post anterior i es mostra a la meva desesperació de moments passats. Tot i així, considero que finalment la seva elaboració ha estat positiva perquè el fet de pensar en tots els conceptes i com els podríem connectar entre ells, ens ha permès modificar l'estructura del projecte i ajustar una mica l'índex. Gràcies al Gliffty i a les idees aportades per tots.

Redacció del projecte. Aquesta activitat l'hem anat treballant tots aprofitant al màxim les possibilitats del treball de forma asíncrona, aprofitant les disponibilitats horàries de cadascú, tal i com ja ha comentat al bloc el company Joffre i vam parlar a la reunió Psocòptera. Un dia obres el wiki del projecte i el veus ben avançat, edites, aportes idees, fas correccions i/o crees contingut nou, al dia següent el company veu com ha avançat. Així, fins al darrer moment. Tal i com hem comentat entre nosaltres, veient el resultat: això hagués estat impossible si ho hagués fet sol sense els companys.

Així que... Enrere la feina feta, després d'aquest cap de setmana nadalenc ens posarem les piles per enfrontar-nos al darrer repte de l'assignatura: la PAC4. Això s'acaba companys! I s'albira amb èxit!


Salut i Bon Nadal!!

divendres, 24 de desembre del 2010

Cita a cegues (bé, no del tot)


Dia 20.
Hem entregat la PAC3. Feina feta!!
Durant aquesta PAC3, amb la Sílvia, hem compartit la coordinació. Ella ho va ser les dues primeres setmanes i jo la resta. Però haig de dir, que el meu paper com a coordinador no ha estat massa diferent del que he fet en les altres PACs. Jo m’havia imaginat un Cleant Eastwood en el “
Sargento de Hierro” i a l’hora de la veritat res de res. Jo patia amb la responsabilitat i al final gràcies als companys, ha estat una experiència molt gratificant. Quina passada de grup!! Vaig plantejar i enumerar la feina que havíem de fer i el temps per entregar-ho. Perquè nosaltres, vam decidir mantenir la data d’entrega que havíem marcat en la nostra planificació dels acords de grups de la PAC1. Així que, la veritat és que, aquesta PAC3 tot i alguns problemes amb el tema del mapa conceptual, ja comentat, el principal maldecap ha estat coordinar la feina en el treball a la wiki. Cadascun de nosaltres s’ha organitzat el temps i la feina a la seva manera, però amb una premissa comuna entre tots, RESPONSABILITAT INDIVIDUAL. Amb horaris diferents tots hem han desenvolupar i ampliant el treball a la wiki. Per al final, fer una bona repassada i entregar-lo. Crec, que hem acabant fent un projecte molt ben fet.

Dia 21.
No he obert l’ordinador en tot el dia. Ni correu electrònic, ni l'Intranet de l'Ajuntament, ni Twitter, ni Facebook, ni thepiratebay.org, ni res de res. El dia després d’entregar la PAC me l'agafo de relax. Per descansar les poques neurones que em queden amb tantes hores i hores davant l'ordinador.

Dia 22.
No m’ha tocat la loteria. Prometo que el pròxim any compro un dècim.

Dia 23.
Dinar de Nadal amb els companys de feina. Busco una excusa i no hi vaig. Em nego, no m’hi veuran pas a mi. Resulta que diuen que estem en crisis i després... hauríeu de veure la mariscada que es foten !!!

Dia 24.
Em toca treballar. Tot i que, el nostre estimat alcalde ens ha enviat un missatge intern a tots els treballadors de l’Ajuntament, anunciant que podrem marxar dues hores abans de l’hora normal.
Millor. Una molt bona notícia ja que avui dia 24... hi ha reunió de Psocòpters!!
Us ho podem creure? em decidit aprofitar aquestes festes per conèixer-nos. Tot aquest semestre treballant plegats, comunicant-nos quasi diàriament, patint i superant els reptes de l’assignatura, compartint hores de feina, de nervis i d’alegria amb la feina entregada. Doncs avui, aquesta tarda serà el moment de veure’ns
face to face.
No crec que sigui difícil, però per si de cas, jo ja he avisat que: sóc alt, moreno i guapo; com que avui fa fred, molt de fred, segurament aniré amb una jaqueta fosca, jersei blau, mocador blau i un diari sota el braç.




Per cert, com a coordinador del grup quer encara sóc, haureu de rascar-vos la cartera i convidar-me.

Bon Nadal a tothom.

Salut!!

Joffre


Imatge: http://www.flickr.com/photos/visualpanic/2145968772/in/photostream/

dissabte, 18 de desembre del 2010

Tot posant-li el punt i final a la PAC3!

Aquestes wikis són una bona eina, tot i que com ja han dit alguns dels meus companys li faltaria un 'vull' en quan al tema d'edició. Encara que, ara que ho penso, si tingués altres opcions i 'mangenques' costaria més de carregar, és clar. I m'agrada perquè el sistema és àgil, ràpid, efectiu. Pel que he llegit aquesta es una de les propietats que fan a eines com el delicious i al wiki, de les més populars.

Recordeu quan començàvem a imaginar com i de quina manera seria això de treballar amb un wiki, o si bé, algú de nosaltres ja hi havia treballat, com aixecar-la de zero? Com seria? I sembla que aquestes wikis cada cop són més usades en empreses i comunitats a modus de plataforma, com una intranet que és gestionada de forma col·laborativa, per a que tothom pugui dir la seva, si és que té alguna cosa a dir. D'aquesta manera l'empresa aconsegueix, allò del que ja em parlat en alguna ocasió: 'fer visible el coneixement contingut en la seva organització'.

Al llarg del curs ja se n’han posat alguns d’exemples,d'aquestes intranets, però jo aquesta setmana per casualitat n'he descobert aquesta, i he identificat el wiki!

És la pàgina de formadors d’ACTIC.




ACTIC>material formatiu> pàgina per a formadors.

La sigla ACTIC correspon a la denominació “acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació”. Acreditació que atorga la Generalitat de Catalunya.

Per finalitzar i, a les acaballes d’aquesta PAC3, diria que aquest cop sí que estem deixant per l’últim dia algunes coses, però també és veritat que ja tenim treballada bona part de la PAC4 perquè hem anat desenvolupant en paral·lel, el seu format: encapçalaments, uniformitats de títols etc. però especialment, tenim treballada la navegació per a l'interior del Wiki. Per tant, toca acabar de dotar de continguts. I saltar definitivament a la PAC4.

Salut!!

divendres, 17 de desembre del 2010

Necessiteu un mapa??


Companys/es,


Una de les feines d’aquesta PAC3 era l'elaboració d'un mapa conceptual. Per fer-ho, primer vam decidir fer una pluja d’idees i conceptes entre tots els Psocòpters, per després, de manera individual, practicar amb el disseny i possibilitats que presenten els diferents programes de mapes conceptuals proposats. Nosaltres ens vam decantar pel CmapTools... terrible elecció per com ens van anar les coses després. Després d’uns dies de desesperació amb tot un seguit de problemes que quasi ens costen una DESERCIÓ, la Kris va proposar canviar i fer servir-ne un altre, el Gliffty, que no cal tenir instal·lat. Quina gran idea, CARAM!, perquè no se’m va acudir a mi, després de barallar-me amb el diable de programa sense aconseguir res de profit!!!

Bé, coses de la vida, al final ho
hem solucionat i una experiència en principi negativa ha passat a ser, al menys per mi, una eina divertida i molt productiva. Deixeu que m’expliqui, com que té un disseny divertit, amb diferents possibilitats i bastant fàcil d’utilitzar, per fer algunes pràctiques, vaig aprofitar per començar una espècie d’arbre genealògic de la meva família que feia temps que m’havien demanat que fes.
-Joffre, com que tens temps i traça en el tema dels computadors fes un arbre de la família però començant pel teu rebesavi - em va dir ma mare. Just tot el que no tinc, ni traça ni molt menys temps.

Dit i fet, digueu-me exagerat, però m’ha sortit un arbre de professional. Diferents nivells, colors, mides i formes. Estic realment satisfet de la bona feina. Ara faig mapes conceptuals per tot. L’organigrama del Centre Cívic, la distribució de sales, dibuix per fer el control horari, per distribuir tallers i exposicions. Fins i tot, la filla del meu cap que es casa en dos mesos, doncs m’han demanat que els hi faci un mapa o diagrama de com han de posar i distribuir les taules i cadires al restaurant.

Caram, si ho arribo a saber, no dic res a ningú..



Salut!!

Joffre


Imatge1: http://www.flickr.com/photos/7363465@N08/4688416205/
Imatge2: http://www.flickr.com/photos/dimi15/953123201/

dilluns, 13 de desembre del 2010

Cites

"Els que per a uns significa un ajut altres ho poden viure com a poca confiança en al feina de la resta" (Maribel)

"L’experiència en el ciclisme també m’ha adoctrinat en la vida mateixa. En les curses no només podem exprimir-nos, i cercar el nostre límit. Saber gestionar l’esforç és vital, per arribar en bones condicions a la darrera etapa i poder donar tot el que hem guardat i après al llarg del camí" (Federico)

"El nostre punt feble, i alhora lloable, crec que és voler fer les coses molt pensades i treballades" (Josep Maria)

"Un altre aspecte al qual no m'acabo d'acostumar, fins i tot em sap greu, es el caràcter asincrònic de la nostra comunicació" (Manuel)

"Ja començo a entendre el funcionament de la wiki (tot i que ha vegades no fa cas: l'anomenada 'vida pròpia de la wiki')" (Gemma P.)

"Una eina tecnològica amb temps i paciència, perd el misteri i la por queda substituïda per la curiositat, per les ganes de posar-la a prova i determinar fins on pot arribar. Desafiar-la i vèncer-la!" (Magda)

"Des d'una bona comunicació fins al reconeixement de les nostres habilitats i capacitats, si som capaços de treballar en equips multidisciplinars aquest cicle de millora contínua serà aplicable a tots els seus membres revertint en la pròpia organització i, en el nostre cas, en el be del nostre grup" (Cristina G.)

"Estem aprenent molt, però he tingut la sensació en alguns moments de l'assignatura fins ara que se solapaven els conceptes i no podia aprofundir tot el que m'agradaria, perquè quan començava a control·lar alguna cosa n'hi apareixia una de nova" (Héctor)
"Ara que miro de nou el rellotge, ja és demà, la 1:00 de la matinada... i encara sense sopar. No si encara, quan em preguntin: què fas dieta? contestaré: no! es que estudiar aprima" (Esther)

"Pura esquizofrènia! Tot el dia arrossegant un terrible sentiment de culpa per no tenir la capacitat de tirar-ho tot endavant" (Mabi)

Estudies o treballes??

Companys/es,

ha començat un petit debat sobre les feines, oficis, treballs i ocupacions que realitzem cadascun de nosaltres, tots plegats companys que gaudim i patim d'aquesta mateixa assignatura.


Jo sincerament no crec que sigui important saber el què fa cadascun de nosaltres amb la seva vida, tant laboral com privada. Per això tots nosaltres ja vam fer una petita o llarga presentació individual al principi del semestre. I ja vam tenir el debat de si calia posar foto, si n'hi havia moltes clarament retocades amb Photoshop, de si rient o millor vestits amb americana, etc. De igual manera que tampoc m’importa dir que jo treballo en un Centre Cívic a Badalona. En el qual tots vosaltres companys i companyes (seré políticament correcte amb l’ús del llenguatge perquè no m’acuseu de sexista) esteu convidats si algun dia fem alguna activitat, exposició, xerrada o acte que us pugui interessar. Però això, és el que estic fent actualment, des de fa tot just un any i mig. Com també estic fent moltes altres coses, que tot i que no em donen de menjar ni em paguen cap hipoteca, són iguals d'importants o més. Sincerament no crec que hi estigui tota la vida en aquest Centre o potser si, qui ho sap. Potser el més que ve em promocionen i me'n fan director, o potser amb les retallades de personal que patim em fan fora. El que si que tinc molt clar és que mai he jutjat a ningú per l'ofici o treball que realitza. Les evidencies moltes vegades ens enganyen i els perjudicis moltes vegades encara més.

Tot això em ve com anell al dit per dir que, el que més ens ha d’importar a tots nosaltres companys d’assignatura (el que treballa de paleta, de ministre, les estudiants nervioses que comencen, el repetidor, el jubilat, l'aturat, el botiguer, el futbolista, les bibliotecàries, el relacions publiques d’una discoteca de moda, el cap d'una multinacional d'incognit, el mosso d'Esquadra, la que està d'okupa al Raval, la professora de primària, etc.) és que el 17 de Gener és el dia final per entregar la darrera PAC d'aquesta assignatura de les CTIC.

I aquí, companys i companyes, no valen oficis ni beneficis.

Som-hi que ens queda molta feina.







Per cert, dedico aquest vídeo a les meves dues companyes de grup, a la Kris i Sílvia que treballen eficient i espectacularment a la Xarxa de Biblioteques Públiques de Barcelona (UPS!! no era pas un secret, no?)

Salut!!

Joffre

Vídeo:http://www.youtube.com/watch?v=Ne_WXP7lUWM&feature=player_embedded#!

diumenge, 12 de desembre del 2010

Valoració i resultat PAC2

Hola a tothom!

Em sento amb els ànims renovats després d’una setmana d’infern tecnològic i una altra d’assossegament i d’alegria per la bona qualificació obtinguda en la PAC2. Torno a sentir-me satisfeta per la feina feta, i pels resultats. Felicitats!

Satisfeta per la feina feta, tot i que em sembla tot molt llunyà a aquestes alçades de l’assignatura. Trobo que les cerques compartides al Delicious són molt bones per a l’elaboració del tema del projecte que estem portant a terme, l’índex i l’estructuració del wiki els trobo molt encertats, les presentacions dels Psocòpters, totes diferents ens defineixen i han suposat un primer pas per conèixer-nos una mica més. El bloc també ha contribuït a aquesta coneixença de tots quatre, ja que hi hem mostrat els nostres pensaments i inclús sentiments, i ens ha permès tornar a relacionar-nos amb la resta de companys de l’assignatura mitjançant l’intercanvi de comentaris. A més, trobo reflexions dels companys molt interessants en relació a totes les eines que hem anat coneixent i utilitzant al llarg d’aquest temps, i crec que és una de les parts més creatives del curs.

Ja vaig fer comentari en un altre post al bloc les dificultats que ens vam trobar durant la realització de la PAC2, de quina manera vam poder resoldre-les, sé que sóc repetitiva i en totes les entrades al bloc dic el mateix: gràcies a l’excel·lent comunicació entre els Psocòpters i la disposició per ajudar-nos uns altres.

Però ara voldria comentar l’aspecte que considero que hauria estat millorable tot i que finalment vam sortir triomfants. És que tinc la sensació que potser vam deixar alguns aspectes del treball pel darrer moment, tot i així, miro enrere i considero que cada feina la vam fer quan calia, dins dels terminis establerts: cerques Delicious, presentacions, creació bloc, ... Potser és que no vam preveure la feinada que ens va suposar l'estructuració de l'índex per tenir en compte la posterior edició de continguts. Potser només és la sensació que em va deixar el darrer dia abans del lliurament de la PAC...

Tot i així, reitero estic molt contenta. La feina realitzada la considero inclús més reeixida que a la PAC1, o potser simplement és que la trobo més interessant... Per finalitzar una nota de sentit de l’humor que, com vaig comentar en el seu dia, tant caracteritza als Psocòpters:

Font: http://www.universoabierto.com/3670/humor-libros-electronicos/

Bona nit!