Baldufa d'Argent

I jo que pensava que ja havia fet la ultima aportació a aquest, el nostre, bloc dels Psocòpters i... SORPRESA!!!! Ens han premiat amb la Baldufa d’Argent (Peonza Plateada), un segon lloc amb un gran sabor i cert regust de victòria en el V Premio Espiral Edublogs 2011

Més informació del premi

Així que, primer de tot, permeteu-me que feliciti públicament a tots els altres finalistes d’aquest premi. Però especialment a tots els altres companys d'assignatura que també vau presentar els vostres blocs; també s'ha de destacar el nostre consultor Joan Padrós, perquè ell va ser qui ens va proposar i animar a participar-hi.

Avui diumenge 15 de maig ja han sortit els resultats. Així que, haig de donar la més sincera enhorabona als companys/es del grup I-infomdi@ per haver guanyar també una baldufa, la Baldufa de bronze.

Queda clar que, com vaig dir en la meva ultima aportació, aquest passat semestre tots plegats, hem obtingut molt més que els suposats 6 crèdits que suposadament NOMÉS dona aquesta signatura de les CTIC. Perquè, i ho dic sincerament, aquest premi no és només nostre (del meu o d'un grup en concret) sinó que és també de tots vosaltres, companys/es, que vau gaudir i patir de tantes i tantes hores d’esforç i de molt treball. Un treball que, d’alguna manera, ha estat doblement recompensat!!!

Salut!!

P.D: Suposo que haurem d’anar a Madrid per recollir el premi, oi?

Amiga Olga Navarro (Coordinadora General de l’equip EDUBLOGS 2011), abans que ens envieu els bitllets per venir, AVISO: si hem de viatjar amb avió, jo prefereixo el seient de la finestra i en canvi si ens toca anar-hi amb l’AVE, si us plau, a mi, que em posin on vulguin, però molt a prop del vagó on hi ha el Bar.

Gràcies, moltes gràcies!!!

Imatge: http://www.espiraledublogs.org/2011/

6 crèdits

M’haig de pensar molt bé com fer aquesta darrera aportació en aquest bloc dels Psocòpters. I ho dic amb una sensació estranya de comiat. Caram, ara que m’havia acostumat a escriure almenys un cop per setmana, realment com si fos el meu confessionari particular (tot i que ho dic perquè ho he vist a les pel·lícules perquè jo, no vaig mai a missa. Si existeix algú allà dalt, segur que m’enviarà de pet a l’infern) m’haig de despedir.

He llegit que som el bloc amb més seguidors?? Caram, jo no m’ho acabava de creure, però si ho diu la Kris, segur que és veritat. Ella mai falla, la veterania sempre és un grau. Després hi ha la Sílvia, que ha estat “al borde de un ataque de nervios” pels problemes informàtics però que al final, s’ha recuperat i ha pogut acabar el semestre amb molt d'esforç i treball extra. Parlant del nostre bloc, si hem tingut tantes visites, estic convençut que és en part gràcies al company Jordi Mogas. Uffff, que més puc dir d’ell? Quin paio, li bullen les idees al cap. No para ni un sol minut de treballar, de fer gràfiques, esquemes, buscar errades ortogràfiques, enviar missatges a la resta de companys aclarint dubtes, ampliant informació, buscant actualitzacions, en definitiva, fent-nos treballar com uns bojos. Però ha valgut la pena. Segur que si.

Fer una valoració final del meu grup i de l’assignatura?? ja n’estic fins els .... de les valoracions. Caram!!! I tot això per, només, 6 crèdits?? No m’estranya que, companys, us queixeu. Jo també ho faré. No ho trobo just. Estic totalment d’acord amb els vostres comentaris. Les hores i hores que tots li hem dedicat a aquesta assignatura no es corresponen només a 6 crèdits. Uns crèdits treballats a fons, suats i sobretot patits de valent. Mai millor dit. Realment no s'entén. Entenc que hi hagi companys/es que estiguin emprenyats!!

Tot i que jo segueixo pensant que aquesta assignatura de les CTIC és ideal per agafar-la el primer semestre. I no ho dic perquè sigui massoca, tot al contrari. Ho dic perquè, com ja he comentat algunes vegades, amb un aspecte de joc, com qui no vol la cosa, et fot tal hòstia que els que hem arribat fins el final vius segur que ja res ens pot sorprendre. Segurament continuarem endavant, tot i que cada un de nosaltres al seu ritme, procurant ser realistes perquè fora de la UOC hi ha vida. Aprofito el comentari del meu company Psocòpter, si algun dia acabo els estudis, tot i que tingui més de 80 anys, ja estaré súper content i satisfet.

Però deixant de costat els 6 crèdits, crec que hem aprofitat molt bé el temps. I mai millor dit, ja que hores i més hores és el que hem hagut de passar davant l’ordinador. Però i ara, que ens queda?? Crec que hem assolit uns coneixements express de noves tecnologies. Hem après a utilitzar tot un seguit d’eines que segur que en un futur ens seran útils, tant per continuar els estudis a la UOC com també per al nostre ús personal. Com vaig dir en una de les meves aportacions en aquest bloc quan parlava del meu currículum tecnològic, ara és el moment de fer-lo. I estic sorprès de tot el que he après. De tot el que ara, millor o pitjor, puc portar a terme i utilitzar. Tots sabem que la teoria és molt maca, però quan de veritat s'aprèn és quan has de posar en practica tots aquests coneixements treballant en alguna cosa, com en un projecte, i més si aquest és un projecte virtual en grup. No vull despedir-me i acabar aquest darrer escrit sense felicitar-vos a tots, companys, per la feina i el treball realitzat durant aquest semestre tot esperant que aquesta experiència sigui del tot enriquidora per futurs projectes i estudis.



Així que: Cristina, Sílvia, Jordi, Federico Álvarez, Gabriel Bosch, Alex Domingo, Aurora Garea, Mounsif Takkal, Glòria Viñas, Xavier Ribau, Teresa Teixiné, Ramón García, Isabel Planas, Miriam Milan, Gemma Caminal, Tània Dobaño, Marc González, David Parodi, Raquel Ruso, Susana Calvache, Anna Casamartina, Tamara Risco, Laura Berlanga, Fermin Cembranos, Maria Garcia, Núria del Campo, Ingrid Prats, Núria Ruiz, Gemma Hernandez, Ana Rodriguez, Sílvia Velazco, Marta Capdevila, Àngels Blasco, Cristina Galí, Kenneth Marsol, Rosa Tomas, Yolanda Bolós, Manuel Garcia, Montserrat Alvarez, Magda Crusellas, Mabi Salinas, Carme Milà, Irene Bau Montero, Juan Manuel Sanchez, Esther Asso, Mònica Corchete, Ramón Martínez, Maribel Arroniz, Judit Junyent, Gemma Planas, Sandra Rodríguez, Elizabeth Ginesta, Marina Sanchez, Jaume Boladeras, Ramon Casassas, Héctor Sánchez, Mariam Baquero, Josep Maria Corrales.

Ahh, me’n oblidava, també un reconeixement i donar moltes gràcies al nostre consultor Joan Padrós.


A tots, molta sort.

I tot això, creieu-me, val molt més que els 6 crèdits.


Salut!!


Imatge: http://www.flickr.com/photos/46782417@N00/2408380913

Valoracions Personal vs Grup

Primer vam haver de fer les valoracions individuals. Vam haver de valorar els nostres companys /es de projecte. Com?? Si, però amb la gran diferència de que aquesta valoració personal podríem dir que va ser secreta, ja que només el consultor sap el que realment vam possar cada un de nosaltres. Companys Psocòpters, no patiu que jo us vaig puntuar moooolt bé, o potser no? Potser tinc dues cares, i ara resulta que vaig queixar-me de la poca feina que fèieu, i que tot el projecte l’he hagut de fer jo solet. Reivindicant que em mereixo una A majúscula...i que vosaltres només em fèieu nosa. Caram, aquest paper no em queda gens bé.

I ara, la segona part, les valoracions també individuals però ara d’un projecte d’un grup que no és el nostre. En obert, donant la cara davant de tots vosaltres. Jo que vaig avisar que em posaria la lupa... i resulta que, rellegint algunes de les vostres valoracions més que lupa, algun de vosaltres heu agafat un MICROSCOPI!!! Millor, de veritat. Jo, sóc del parer que quan més punyent, exhaustiva, critica, profunda i detallada és una valoració el resultat és molt millor i molt més profitós pels grups que la reben.

Ho sabeu, ja que ja ho he comentat varies vegades, que el treball que hem hagut de realitzar després, està mal anomenat de defensa. Ja que en cap cas, trobo cap de les valoracions que he llegit, com un atac personal. Tot el contrari. Crec, que totes les valoracions han estat sempre amb respecte i sobretot amb un clar esperit d’ajuda i millora.

Nosaltres, estem satisfets i orgullosos del nostre projecte. Perquè com tots vosaltres que heu arribat fins aquí, sabem la feinada i les moltes hores que hi hem dedicat. Dit això, nosaltres som Psocòpters no pas perfectes. Per això esperàvem els vostres comentaris amb impaciència i amb ganes de contestar. Vam inventar una manera de fer la defensa del projecte, una manera diferent i molt participativa. Obrir un espai de defensa a la nostra wiki per redactar entre tots quatre un document final. No sense discutir-ho abans, ja que uns pensàvem en fer una valoració general i altres pensaven que havíem de fer un comentari de tots els punts i comentaris que ens havien fet. Al final vam decidir per aquesta segona manera. Encara que haguéssim de presentar un document de 320 pagines, però si vosaltres exigents valoradors, ens havíeu fet tota una sèrie de comentaris, cap de vosaltres es podia quedar sense resposta. Fos quina fos.

El que ara sabem segur i tenim clar, molt clar, és que almenys, quatre companys (en Ramón Martínez, la Esther Asso, la Gemma Planas i la Mònica Corchete) s’han llegit el nostre projecte. I que a cap d’ells no els han hagut d’ingressar al manicomi de Sant Boi.

Salut!!

Imatge: http://www.flickr.com/photos/73092230@N00/323238420

Amb la lupa preparada!!

Companys/es,

algú ho havia de dir: no es podria haver escollit millor dia que el 28 de desembre (dia dels sants innocents) com a dia límit final per entregar tots els projectes definitius dels diferents grups d’aquesta assignatura de Competències TIC. Segur que està fet expressament. Això reafirma la meva opinió ja expressada anteriorment de que, aquesta assignatura és molt diferent a totes les altres. Que és com un joc.

Companys, ja sé el que estareu pensant, que és fàcil però també molt agosarat fer aquesta afirmació. Tot just és aquest el meu primer semestre estudiant a la UOC de manera online, i només he agafat dues assignatures. O sigui que, realment, no tinc ni idea de com són, ni de com seran totes les altres assignatures que haig de fer i faré en aquest grau d’ Informació i Documentació. Em llenço a la piscina, esperant que estigui plena. Si no és així, prometo que demanaré al meu company Psocòpter, en Jordi (el solucionador de problemes), que trobi la manera de recuperar aquest nostre bloc, per poder esborrar tot el que he escrit fins ara. Prometo que demanaré disculpes i avisaré als nous estudiants que vigilin i que estudiar l’assignatura de les CTIC no és pas cap joc!!!

Tornant al tema dels projectes, quina sorpresa. Grata sorpresa per ser més exactes. Tot el temps dedicat, totes les hores perdudes davant l’ordinador, hores sense dormir, totes les dificultats, mals de cap, estrès i mal humor quan no surt alguna cosa bé, etc. ha valgut la pena, i el resultat no podria ser millor. Quins projectes més interessants. He llegit per sobre els treballs que, companys, heu presentat i aprofito per felicitar-vos a tots. Caram, si m’ho diuen al principi del semestre, no m’ho crec.

Ara, per mi, comença la part més difícil i complicada: la de valorar un dels vostres projecte presentats. Perquè jo em pregunto: qui carai sóc jo, per jutjar, valorar o criticar un projecte, sabent com sé de primera mà, totes les dificultats i hores de feina que representen tots i cadascun dels projectes? Perquè ara, vistos tots junts a l’espai de la wiki, fan molt de goig , però que fins arribar aquest moment hem hagut tots de suar, treballar i fins i tot patir de valent!!!

Per aquest motiu, ja aviso, tot i que tinc la lupa preparada, en la valoració del projecte que m’ha tocat, només intentaré posar el meu granet de sorra per si d'alguna manera, us puc donar un cop de mà per millorar-lo. Donaré la meva opinió, faré el meu petit comentari, suggeriment per intentar millorar un projecte del que , aviso que ja d’entrada, en sóc un ferm admirador, perquè sé com ha costat de realitzar.

No crec que hi hagi millors o pitjors treballs, tots són diferents. Com també, tots nosaltres en som de diferents. Jo, d’entrada, sóc un Psocòpter.

Salut!!

Joffre

Imatge: http://www.flickr.com/photos/21054316@N00/16474820/

Presentacio de projectes i reunió Psocòptera

Hola a tots!

Ahir, havent entrant a la PAC4 va ser el darrer dia per fer les presentacions de tots els projectes que hem fet els diferents grups de l'assignatura. M'he passat una bona estona navegant per tots els treballs i la veritat és que estic aclaparada, hi ha varietat d'àmbits i enfocaments i en general estàn força bé. Us felicito a tots els companys de CTIC!!

Tafanejant, he vist que està publicada a la wiki de l'aula la "distribució de lectors de projectes virtuals". És a dir, ja sabem quin és el projecte que hem de valorar cadascú de nosaltres. Restem a l'espera de rebre les instruccions del consultor per saber quins ítems i/o quins són els criteris per fer la valoració.

És inevitable fer comparacions, i després de regirar per tots els wikis m'he tornat a mirar el nostre projecte, el dels Psocòpters, i... No puc dir ni que sigui millor ni pitjor, potser m'agrada més o menys, el que sí veig és que és diferent, i això em satisfà. Evidentment que hi ha errades (espero que no en trobin gaires els companys crítics-lectors-valoradors) i és millorable, però estic molt contenta del resultat, fruit de la unió d'esforços dels companys del grup. Miro el wiki i em sembla mentida haver participat, si m'ho haguessin dit abans de fer aquesta assignatura no m'ho hagués imaginat: fer un treball en un wiki amb un aspecte tan atractiu, ben estructurat, webgrafia, mapa conceptual, criteris de validació de cerca d'informació... I a més: utilitzar Delicious, Blogger, Twitter, ... Abans de començar em diuen alguna d'aquestes paraules i la meva resposta hagués estat :¿Lo cualo? Sé que sempre dic el mateix, però... Com diu la Kristina, ja no sé que més dir, és impossible no ser repetitius amb tanta valoració.

I ara, després d'haver recuperat la meva càmera fotogràfica oblidada a causa del excessos del dinar nadalenc a casa d'un familiar, puc publicar alguns documents gràfics que immortalitzen la primera reunió psocòptera. Aquesta és la primera fotografia, en la que els Psocòpters posem. Estem guapos, eh?


Farem les presentacions: Començant per l'esquerra la nostra companya Kristina, al seu costat, aquest xiquet tan alt, en Joffre, després ve el torn del Jordi, i la darrera i última psocòptera, jo mateixa, la Sílvia.

La reunió va esdevenir la tarda del passat dia 24 de desembre en un mític local de Barcelona a Ciutat Vella, l'Antiquari, amb unes vistes impressionants de la meravellosa Plaça del Rei (darrera la Kris hi ha el balconet des d'on podíem veure la capella de Santa Àgueda il·luminada). La veritat, no vam fer gaire cas a la importància històrico-artística de l'indret i vam anar per feina enraonant sobre varietat de temes. Vam dir de no parlar de la UOC, però inevitablement va sortir a la conversa, tot i que, no va ser el centre d'atenció. Ens vam conèixer una mica més i va anar d'allò més bé. Ara un document gràfic dels Psocòpters en estat natural, som uns bitxos:


Companys! M'alegro molt d'haver-us conegut, ho vaig passar molt bé, i tal i com diu la Kristina, espero que hi hagi una segona convocatòria de reunió psocòptera tot i finalitzar CTIC.

Salut!

Cita a cegues (bé, no del tot)

Dia 20.
Hem entregat la PAC3. Feina feta!!
Durant aquesta PAC3, amb la Sílvia, hem compartit la coordinació. Ella ho va ser les dues primeres setmanes i jo la resta. Però haig de dir, que el meu paper com a coordinador no ha estat massa diferent del que he fet en les altres PACs. Jo m’havia imaginat un Cleant Eastwood en el “Sargento de Hierro” i a l’hora de la veritat res de res. Jo patia amb la responsabilitat i al final gràcies als companys, ha estat una experiència molt gratificant. Quina passada de grup!! Vaig plantejar i enumerar la feina que havíem de fer i el temps per entregar-ho. Perquè nosaltres, vam decidir mantenir la data d’entrega que havíem marcat en la nostra planificació dels acords de grups de la PAC1. Així que, la veritat és que, aquesta PAC3 tot i alguns problemes amb el tema del mapa conceptual, ja comentat, el principal maldecap ha estat coordinar la feina en el treball a la wiki. Cadascun de nosaltres s’ha organitzat el temps i la feina a la seva manera, però amb una premissa comuna entre tots, RESPONSABILITAT INDIVIDUAL. Amb horaris diferents tots hem han desenvolupar i ampliant el treball a la wiki. Per al final, fer una bona repassada i entregar-lo. Crec, que hem acabant fent un projecte molt ben fet.

Dia 21.
No he obert l’ordinador en tot el dia. Ni correu electrònic, ni l'Intranet de l'Ajuntament, ni Twitter, ni Facebook, ni thepiratebay.org, ni res de res. El dia després d’entregar la PAC me l'agafo de relax. Per descansar les poques neurones que em queden amb tantes hores i hores davant l'ordinador.

Dia 22.
No m’ha tocat la loteria. Prometo que el pròxim any compro un dècim.

Dia 23.
Dinar de Nadal amb els companys de feina. Busco una excusa i no hi vaig. Em nego, no m’hi veuran pas a mi. Resulta que diuen que estem en crisis i després... hauríeu de veure la mariscada que es foten !!!

Dia 24.
Em toca treballar. Tot i que, el nostre estimat alcalde ens ha enviat un missatge intern a tots els treballadors de l’Ajuntament, anunciant que podrem marxar dues hores abans de l’hora normal.
Millor. Una molt bona notícia ja que avui dia 24... hi ha reunió de Psocòpters!!
Us ho podem creure? em decidit aprofitar aquestes festes per conèixer-nos. Tot aquest semestre treballant plegats, comunicant-nos quasi diàriament, patint i superant els reptes de l’assignatura, compartint hores de feina, de nervis i d’alegria amb la feina entregada. Doncs avui, aquesta tarda serà el moment de veure’ns face to face.
No crec que sigui difícil, però per si de cas, jo ja he avisat que: sóc alt, moreno i guapo; com que avui fa fred, molt de fred, segurament aniré amb una jaqueta fosca, jersei blau, mocador blau i un diari sota el braç.




Per cert, com a coordinador del grup quer encara sóc, haureu de rascar-vos la cartera i convidar-me.

Bon Nadal a tothom.

Salut!!

Joffre


Imatge: http://www.flickr.com/photos/visualpanic/2145968772/in/photostream/

Necessiteu un mapa??

Companys/es,

Una de les feines d’aquesta PAC3 era l'elaboració d'un mapa conceptual. Per fer-ho, primer vam decidir fer una pluja d’idees i conceptes entre tots els Psocòpters, per després, de manera individual, practicar amb el disseny i possibilitats que presenten els diferents programes de mapes conceptuals proposats. Nosaltres ens vam decantar pel CmapTools... terrible elecció per com ens van anar les coses després. Després d’uns dies de desesperació amb tot un seguit de problemes que quasi ens costen una DESERCIÓ, la Kris va proposar canviar i fer servir-ne un altre, el Gliffty, que no cal tenir instal·lat. Quina gran idea, CARAM!, perquè no se’m va acudir a mi, després de barallar-me amb el diable de programa sense aconseguir res de profit!!!

Bé, coses de la vida, al final ho hem solucionat i una experiència en principi negativa ha passat a ser, al menys per mi, una eina divertida i molt productiva. Deixeu que m’expliqui, com que té un disseny divertit, amb diferents possibilitats i bastant fàcil d’utilitzar, per fer algunes pràctiques, vaig aprofitar per començar una espècie d’arbre genealògic de la meva família que feia temps que m’havien demanat que fes.
-Joffre, com que tens temps i traça en el tema dels computadors fes un arbre de la família però començant pel teu rebesavi - em va dir ma mare. Just tot el que no tinc, ni traça ni molt menys temps.

Dit i fet, digueu-me exagerat, però m’ha sortit un arbre de professional. Diferents nivells, colors, mides i formes. Estic realment satisfet de la bona feina. Ara faig mapes conceptuals per tot. L’organigrama del Centre Cívic, la distribució de sales, dibuix per fer el control horari, per distribuir tallers i exposicions. Fins i tot, la filla del meu cap que es casa en dos mesos, doncs m’han demanat que els hi faci un mapa o diagrama de com han de posar i distribuir les taules i cadires al restaurant.

Caram, si ho arribo a saber, no dic res a ningú..



Salut!!

Joffre


Imatge1: http://www.flickr.com/photos/7363465@N08/4688416205/
Imatge2: http://www.flickr.com/photos/dimi15/953123201/

Estudies o treballes??

Companys/es,

ha començat un petit debat sobre les feines, oficis, treballs i ocupacions que realitzem cadascun de nosaltres, tots plegats companys que gaudim i patim d'aquesta mateixa assignatura.

Jo sincerament no crec que sigui important saber el què fa cadascun de nosaltres amb la seva vida, tant laboral com privada. Per això tots nosaltres ja vam fer una petita o llarga presentació individual al principi del semestre. I ja vam tenir el debat de si calia posar foto, si n'hi havia moltes clarament retocades amb Photoshop, de si rient o millor vestits amb americana, etc. De igual manera que tampoc m’importa dir que jo treballo en un Centre Cívic a Badalona. En el qual tots vosaltres companys i companyes (seré políticament correcte amb l’ús del llenguatge perquè no m’acuseu de sexista) esteu convidats si algun dia fem alguna activitat, exposició, xerrada o acte que us pugui interessar. Però això, és el que estic fent actualment, des de fa tot just un any i mig. Com també estic fent moltes altres coses, que tot i que no em donen de menjar ni em paguen cap hipoteca, són iguals d'importants o més. Sincerament no crec que hi estigui tota la vida en aquest Centre o potser si, qui ho sap. Potser el més que ve em promocionen i me'n fan director, o potser amb les retallades de personal que patim em fan fora. El que si que tinc molt clar és que mai he jutjat a ningú per l'ofici o treball que realitza. Les evidencies moltes vegades ens enganyen i els perjudicis moltes vegades encara més.

Tot això em ve com anell al dit per dir que, el que més ens ha d’importar a tots nosaltres companys d’assignatura (el que treballa de paleta, de ministre, les estudiants nervioses que comencen, el repetidor, el jubilat, l'aturat, el botiguer, el futbolista, les bibliotecàries, el relacions publiques d’una discoteca de moda, el cap d'una multinacional d'incognit, el mosso d'Esquadra, la que està d'okupa al Raval, la professora de primària, etc.) és que el 17 de Gener és el dia final per entregar la darrera PAC d'aquesta assignatura de les CTIC.

I aquí, companys i companyes, no valen oficis ni beneficis.

Som-hi que ens queda molta feina.







Per cert, dedico aquest vídeo a les meves dues companyes de grup, a la Kris i Sílvia que treballen eficient i espectacularment a la Xarxa de Biblioteques Públiques de Barcelona (UPS!! no era pas un secret, no?)

Salut!!

Joffre

Vídeo:http://www.youtube.com/watch?v=Ne_WXP7lUWM&feature=player_embedded#!

Horaris, maleïts horaris.

Són les 2:45h de dijous i encara segueixo com hipnotitzat, totalment enganxat davant l’ordinador ben bé des de les 21:30h que he arribat a casa després de treballar. He fet una petita pausa, com alguns diuen un Kit Kat, i aprofito per escriure aquesta aportació al nostre bloc perquè tothom sàpiga, clar i català, que això d’estudiar a la UOC on-line pot provocar efectes secundaris, com per exemple: dormir poc. Dormir molt, molt poc. Però com passa tots els efectes secundaris som pocs, els escollits per patir-los.

Fa hores que em barallo, per dir-ho d’alguna manera, amb la wiki dels Psocòpters. I tot per fer quadrar algunes fotos amb el text fent servir la plantilla de mostra que vam confeccionar mantenint el format original de pàgina comú. No hi ha manera, ho he repetit mil vegades i no acaba quedant com jo vull. I el pitjor de tot és que estic segur que demà quan m’hi torni a posar, ho aconseguiré en un moment. Aquest és el senyal inequívoc que ja va sent hora de plegar i anar cap al llit.




I ara escrivint aquest text somric, perquè recordo que quan estudiava una de les coses que més m’agradaven era quan en la primera setmana de classes havíem de confeccionar l’horari. Aquell mític horari, on anàvem posant les diferents matèries en el seu lloc sempre deixant aquell espai per posar-hi: pati. L’hora del pati (també dit esbarjo, descans, festa o fins i tot més d'un en deia recreo), que per tots era el moment més esperat del matí.
I ara què? Doncs ara que estic treballant de tardes més dissabtes, aprofitant també algun curs de formació interna, estudiant anglès a l’EOI Drassanes, intentant anar també al gimnàs alguns dies pel matí, els dilluns nit després de currar anar al cinema per veure una peli en VO, alguns caps de setmana el partit de bàsquet amb els veterans...

L’única opció: estudiar a la UOC, on jo mateix em distribueixo el meu temps i em faig i organitzo els meus propis horaris, que, evidentment intento complir. I més, quan estic immers en un projecte de grup amb els Psocòpters. Els meus companys tenen horaris bastant diferents als meus, però estic molt satisfet i content de com de bé ens estem repartint i organitzant la feina. Sobretot, amb un alt grau de compromís i responsabilitat assolit entre tots.

I ara marxo a dormir, que demà a les 10h del matí tinc hora al dentista.

Bona nit!!

Joffre

Imatge: http://www.flickr.com/photos/54565470@N00/4671057513/

Altres grups

Companys/es,

Una de les primeres coses que vam decidir en fundar el nostre bloc dels Psocòpters va ser afegir un enllaç per facilitar l’accés directe als blocs que els nostres companys d’assignatura també han creat. No ho teníem pensat, però mentre van passant els dies, crec que és una de les millors idees i decisions que hem pres.

Perquè tot i que ara estem tots en grups on treballem de manera independent i diferent (segons els casos i projectes de treballs escollits) en cap cas hauríem d’oblidar que en realitat tots formem part d’un grup molt més ampli on tots seguim sent companys compartint un mateix objectiu final.

Per aquest motiu m’agrada llegir, mirar, comentar i saber el que passa fora del meu petit món, fora de l’entorn del nostre grup dels Psocòpters. M’agrada estar al dia dels avenços, problemes, dificultats, idees, coincidències i encerts dels meus companys. Perquè les possibles dificultats o alegries que, vosaltres companys, heu tingut, teniu o tindreu probablement seran les mateixes que nosaltres també tenim.

La comunicació i relació entre els quatre integrants del nostre grup, és fluida, dinàmica, molt enriquidora i sobretot solidària. Molt solidària!! A on no hi arribo jo, hi arriba la meva companya Sílvia. On s’hi passa dues hores la Sílvia, la Kris ho arregla en un moment amb talent i eficàcia. Quan s’ha de canviar de format, tots ens hi posem per enllestir-ho. Quan el temps apreta, tots ens reunim en el xat o no parem de twittejar per acabar de potinejar la wiki sense descans. Ahhh, i quan alguna cosa no va bé i ja estem a punt de l’atac de nervis i de que ens surti fum del cap, tranquils, apareix com per art de màgia el nostre company Jordi, el nostre Barrufet rondinaire (saps que ho dic perquè t’envejo, ets un crack!!), ens dona un cop de mà i ho arregla tot en un moment, sempre es clar, amb el seu gran somriure.


Per aquest motiu, tot i viure en el nostre món particular, en cap cas no voldria perdre les experiències que tots vosaltres, també ens pogueu ensenyar i mostrar. Perquè per sobre de les diferents PACs, dels grups, dels projectes escollits, de les wikis i de les notes finals tots estem en el mateix vaixell. I companys, s’acosta una gran tempesta anomenada PAC3, on molts diuen que és on es decideix realment l’assignatura. Així que, mentre es pugui, seguirem remant junts.

Per cert, també hem penjat l’enllaç del bloc del nostre (estimat) tutor per si algun dia voleu comparar i animar-vos.

Salut!!

Joffre

Imatge:http://www.flickr.com/photos/68577615@N00/1148346082/

Currículum tecnològic

Ho reconec. No havia fet mai un bloc. I dic bloc en català, seguint el fil del meu company Psocòpter, que en defensa la catalanitat del mot. Bloc!! Tot i que també haig de dir, que sé el que són i valoro la utilitat i els molts beneficis que ens reporten. Ja que en sóc fidel seguidor d’alguns però sempre, mirant els toros des de la barrera ( m’he pres la llibertat d’utilitzar una expressió taurina content de que per sort a Catalunya ja no hi haurà més corrides).

Ho reconec. Sempre he criticat el twitter, els xats, els smartphones, el messenger, o les xarxes socials com el Facebook, twenti, etc. No perquè n’estigui totalment en contra, tot al contrari. Crec que ens poden proporcionar eines per facilitar en molts casos l’intercanvi d’informació, i que en definitiva ens facilita la comunicació. Estic totalment en contra de l’abús que malauradament, actualment, tots n’estem fent.

Tot i que ara, són eines que conec, valoro positivament i m’agrada utilitzar (amb seny, sempre amb seny). I ho dic jo, que m’he passat mitja vida lluny de casa, lluny de la família i amics. Eren altres temps, i el segon lloc que més visitava, després del pavelló era Correus. On aprofitava per comprar segells i enviar cartes. Us deixo l’enllaç, per qui hagi oblidat que són aquestes paraules tan estranyes.

Ho reconec. No havia mai treballat, editat ni creat cap wiki. Sé que és i també sé que n’existeix una de molt famosa que és la wikipèdia. Algú fa temps em va dir que fins i tot jo hi apareix-ho, caram, no sé que pensar. Aquest semestre, gràcies a l’ajuda incansable dels companys Psocòpters, mi passo i ens hi passarem tots plegats hores i hores enfeinats potinejant-ho tot. Canviant, editant, modificant, etc. Ja diuen que: qui vulgui menjar peix, que es mulli el cul. Doncs, així ho faig, més hores que un rellotge allà liat.

Ho reconec. Mai havia utilitzat els marcadors socials. No sabia que existien, per tant, puc afirmar que he descobert que existeix el delicious i eines semblants.

Ho reconec, ho haig de reconèixer tot i més. Però si tot i així voleu que faci el meu currículum tecnològic, el faré. No tinc cap problema. Però permeteu-me que el faci al final del semestre i de l’assignatura. Perquè, no és aquest precisament l’objectiu final d’aquesta assignatura de les Competències TIC? Si tothom ho fes tot tant bé i en sàpigues tant i tant, en Joan Padrós (apreciat tutor) no seria necessari i probablement estaria apuntat a les llistes del Servei d'Ocupació de Catalunya (antigament anomenat INEM) buscant feina.

Salut!!

Joffre

Font: http://www.flickr.com/photos/desiitaly/2304874364/

I am a Psocòpter

Bon dia companys/es,

Ho puc dir, i més perquè segur que molts penseu com jo, que aquesta assignatura és especial. Potser per aquest motiu ens recomanen (ho he posat en cursiva) agafar-la el primer semestre. Molts de nosaltres potser feia temps que no estudiàvem. I el que recordàvem no era pas fer-ho de manera on-line. Molts encara estem massa acostumats a estudiar de manera presencial i per això, una de les pors, o al menys en el meu cas, era no saber-me organitzar i haver de llençar la tovallola en trobar les primeres dificultats.
Però mira per on, comencem aquesta assignatura, i la primera PAC serveix, entre d’altres coses, per perdre la por a la UOC. Per conèixer als companys, per descobrir noves eines de treball (wiki, debats viruals, twitter, xat, delicious, blogger, etc.), per formar els grup i decidir el treball que realitzarem.

Com ja ha comentat en Jordi, vam ser dels primers en muntar el nostre grup, el que ens va permetre de començar a treballar mentre altres companys, malauradament, encara estaven formant els seus.
Vam demostrar que teníem ganes de treballar, ja que ràpidament vam posar fil a l’agulla i una de les primeres coses que vam acordar, democràticament, va ser el nostre súper nom: els temuts Psocòpters. En relació a la dinàmica de grup, crec que portem un molt bon ritme de treball, ja que tots quatre components del grup ens hem implicat molt, potser massa. Tot i alguns petits entrebancs logístics, hem presentat uns acords grupals i planificació del projecte molt ben currats. Ens hem de felicitar per la feina ben feta!!!

Aquest primers treballs fets ens han ensenyat moltes coses que haurem de millorar i modificar en el futur. Una de les coses que em pensat per aquesta PAC2, tot i que en la primera PAC no ho vam fer i vam treballar força bé, és decidir una coordinació compartida. Després també hem millorat la manera de comunicar-nos i de com hem de compartir la informació. Treballem de manera dinàmica tot i no tenir uns horaris calcats, ja que també tenim vida fora de la UOC. En el meu cas, cada dia haig de buscar encara que només siguin 5 minuts per desconnectar de la feina i els estudis. També crec que ens organitzem molt bé, ens entenem i quan sorgeix qualsevol dubte o problema ens ajudem. Però el més important és que sobretot portem un bon ritme de treball, tot i que no ens podem adormir. Fins aquest moment la meva valoració és molt positiva.

Salut!!

Font: http://www.flickr.com/photos/66571694@N00/8991338/