Desastre en la PAC3!

Hola a tothom!

Suposo que us haureu trobat en algun moment del camí... Si no d'aquest, en algun altre projecte de la vostra vida. La renuncia. L'abandonament. Quan penses que no pots avançar, que algú t'està posant el pal entre les rodes, en definitiva: que s'ha acabat i no es pot continuar. He vist que alguns companys d'altres grups de l'assignatura han arribat a un grau elevat de desànim, inclús alguns han abandonat. Idees que m'han passat pel cap al llarg d'aquesta setmana i en un moment concret vaig considerar definitives.

Quatre han estat els motius del meu intent de deserció:

1. La impossibilitat d'instal·lar el CMapTools, tot i veure al fòrum que d'altres companys tenien el mateix problema i seguir les instruccions que se'ns han ofert.
   
2. La posterior mort del meu ordinador. (Crec que he fet servir massa la tecla F5). Tot i que ha ressuscitat dies després sense arxius i amb escassa esperança de vida.
   
3. Davant d'això, veure una data de lliurament tan propera quan en la nostra planificació l'havíem establert bastant més tardana. Sort que el consultor va tenir un lapsus i s'accepta la nostra planificació
   
4. La impossibilitat de fer res just quan em toca ser coordinadora. Sort que no cal, perquè en aquest grup tothom és autònom, comunicactiu, compromés i responsable
   

Perquè us feu una idea, aquesta és la imatge de la situació:

Com s'ha solucionat aquest desastre? Sobretot: Mitjançant el recolzament i les solucions plantejades pels companys de grup.

Us dono les gràcies companys Psocòpters per les vostres mostres de recolzament i comprensió, tot i que al principi de l'odissea em vaig sentir sola... Gràcies Kris, sempre amb les teves atencions i ànims. Gràcies Jordi pels teus missatges que m'han aconseguit animar i tranquil·litzar. Gràcies Joffre, per oferir-me un ordinador per poder acabar l'assignatura (Ei, ara que ho penso, per què he estat tan beneita de refusar-ho? :-P) Som un grup fantàstic! Tampoc podia deixar-vos a mig camí, tal i com algú m'ha inculcat recentment: No es pot deixar un amic enrere...

Gràcies també a la vida, ja que diversos esdeveniments que s'han donat en el terreny personal també han contribuït, i molt a elevar el meu ànim i superar les adversitats.

I des d'aquí, ànims a qualsevol que es pugui trobar en aquesta situació.

Salut!