Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eines. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris eines. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 de gener del 2011

Twitter

Una de les eines que hem fet servir els Psocòpter per a agilitzar la comunicació ha estat el Twitter. Els vull donar les gràcies, als companys/es, per haver-me ofert la possibilitat d'explorar millor aquest servei ja que considero que ha estat molt interessant.

En realitat li hem donat un ús especial. Tenint en compte que només som quatre psocòpters, hem creat nous perfils i ha estat molt fàcil difondre entre nosaltres d'una manera pràctica missatges clau. També val a dir que ha estat cabdal, si més no per a mi, la utilització de l' Echofon, una aplicació que avisa des del navegador i de manera actualitzada la publicació de noves piulades per part dels teus amics (en aquest cas per part dels psocòpters).

Amb tot aquest panorama el cert és que en ocasions hem convertit el Twitter en una mena de xat, però ha estat especialment útil per tal de mantenir-nos alerta a l'hora de fer modificacions en pàgines del wiki o en documents (evitant duplicar feines). També per anunciar nous posts al bloc, i en definitiva per a donar-nos missatges sobre la feina que fèiem sense haver de passar pel fòrum de grup, a voltes confús.

Per tant, la meva valoració és molt positiva, i com bé dic, estic agraït pel fet d'haver-lo pogut utilitzar.


dilluns, 29 de novembre del 2010

iPod al bloc

Els psocòpters som el que som i mengem el que mengem, però ep! Som, això sí, bestioles modernes. Guaiteu si ho som que fa uns quants dies vam decidir posar música al nostre bloc. A la part dreta superior (ja l'haureu vist!) vam afegir un iPod amb música que ens agrada.

El sistema per afegir música al bloc (més senzill que el Delicious) és MixPod i tothom que vulgui el pot usar gratuïtament i amb aquelles cançons que més li agradin. Si no us convenç el model en trobareu altres.


Per cert, no és poca la importància de la música en les nostres vides CTIC-íques. Fins i tot he llegit en algun bloc que uns companys n'han afegit amb autoreproducció a la portada del seu wiki.
De moment podeu gaudir de les nostres cançons.

dijous, 25 de novembre del 2010

Wikis: amb figa o titola?

Aloha! Wiki és una paraula hawaiana que vol dir ràpid. Arreu del món l'hem manllevat per substantivar el concepte d'enciclopèdia col·laborativa amb la forma que té a hores d'ara. Un tipus d'obra de referència que mercès a la col·laboració desinteressada de milers d'usuaris evoluciona wiki-wiki.

Si decidíssim estudiar la llengua polinèsica que ens ofereix el mot aprendríem de seguida que no diferencia el gènere gramatical de les paraules. Fet i fet, som nosaltres qui afegim elements complicats a la llengua: en català i francès diem el llit o le lit (masc.), en castellà diuen la cama (fem.), en alemany diuen das Bett (neutre) en anglès i en basc en diuen the bed i ohea respectivament (on the i -a és un article sense gènere) i en hawaià sentiríem dir kea moe (també indefinit).

Foto: Alter Ego's blog


Espero que amb tant de llit no us adormiu. El que volia demostrar és que això dels articles és un bon embolic. I també ho ha esdevingut quan en català ens referim als/les wikis. Femení o masculí? La Viquipèdia de referència és femenina sens dubte perquè es refereix a l'(la)enciclopèdia Wikipedia. Però, i els wikis? En la nostra llengua són masculins o femenins?


Després d'investigar una mica he conclòs que el mot wiki té la mateixa baralla que un/a web. Un wiki en si no es defineix sinó que ho fa el tipus d'espai a què es refereix. Si parlàvem d'un web (un espai o lloc web) o d'una web (pàgina web), ara haurem de fer el mateix amb els wikis. El Termcat s'expressa així: "
un wiki (masculí) per un lloc wiki o per programari wiki, o una wiki (femení) per una pàgina wiki". Però si filem prim veurem que és més apropiat parlar en masculí ja que una pàgina wiki és una part de tot l'espai wiki. Deu ser per aquest motiu que la Viquipèdia també en parla utilitzant el masculí.

dimecres, 17 de novembre del 2010

Bloc

Abans de tot, bloc o blog? Jo en català els anomeno blocs, als diaris digitals com el que ara faig servir, igual que el Termcat. Per tant, m'oposo a les desqualificacions de molts internautes representats per la famosa defensa del terme blog d'en Gabriel Babiloni. Això sí, no m'oposo a cap de les dues formes ja que tant una com l'altra estan ben esteses i utilitzades.

Fa uns anys vaig ser un membre força actiu de la blogosfera, que és la xarxa de blocs que hi ha a Internet. Més concretament vaig submergir-me a la catosfera (blogosfera en català). En aquesta assignatura de Competències TIC aprendrem a obrir un diari digital per fer valoracions sobre la nostra feina feta, però jo vaig descobrir temps ha que un bloc és molt més que un diari personal públic. Molt més! Gràcies a aquest fenòmen en què tothom pot formar part sense necessitat de coneixements tecnològics especials ni gaires habilitats concretes, s'arriba a crear una comunitat oberta de persones. De fet, una de les gràcies del blocs és la possibilitat de deixar comentaris en els posts o articles dels demés. Tu publiques el post per a ser llegit pels altres, hi dius coses interessants (o ho intentes) i quan et deixen comentaris... content. I aprens noves coses o altres punts de vista.

I quan parlo d'aprendre no ho faig debades. A l'assignatura Fonts d'informació I
ens fan estudiar que els blocs són una font d'informació col·laborativa. I ben cert! Més o menys tots hem après que amb el web2.0 els usuaris ens hem convertit en prosumidors perquè som consumidors alhora que produïm, i aquest és un gran avantatge respecte als mitjans de comunicació tradicionals. Ara mateix distribuir informació i coneixement és molt més fàcil.

En conclusió, els blocs són una eina excel·lent que ens permet expressar les nostres idees , pensaments, experiències, coneixements, ... Ens permet llegir les dels altres. També permet que tot això s'interelacioni creant una comunitat blocaire. Serveixen, en definitiva, per aprendre, per passar-ho bé, per riure i per entristir. Ah, i també serviran per aprovar una assignatura universitària ;-)

Com en la blogosfera real, per a CTIC us recomano no deixar un post setmanal per complir la feina i prou. Aprofiteu els articles dels vostres companys, llegiu altres blocs. Sempre aprendreu coses. I si deixeu comentaris millor.

dissabte, 13 de novembre del 2010

Marcadors socials

Una de les primeres coses que vaig descobrir a la UOC va ser l'ús dels marcadors socials. Tot i que ja feia anys que existien i que jo més d'un cop n'havia necessitat el servei, no els coneixia.

Tots hem necessitat més d'un cop guardar una URL, però on fer-ho? Imaginem que trobo un text interessant que vull llegir més endavant, amb més temps. Als preferits del navegador és poc pràctic perquè s'acumulen un munt d'adreces que després tansols creen confusió; a més que només hi accedeixes des d'un sol ordinador. Jo de vegades guardava les adreces en un esborrany de correu electrònic, però això, tot i que funcionava, no era del tot pràctic. O en un document. O... Qualsevol sortida podia servir d'excusa, però en cap cas era apropiat. El que em faltava era un marcador social.

A través de serveis com Delicious pots desar totes les adreces interessants que trobis. Gràcies a un sistema de marcatge a través d'etiquetes és molt fàcil recuperar-les ràpidament. A més a més, com que es fa en comunitat pots veure quines pàgines han guardat els altres usuaris, quines adreces són les més guardades, et pots subscriure per RSS a categories concretes, etc. Val molt la pena utilitzar un servei d'aquesta mena. I he esmentat Delicious, però he descobert que n'hi ha molts més: Digg, Reddit, Mister Wong, etc.

A la UOC ja he trobat dues assignatures que en fan ús en les seves pràctiques: Competències TIC i Fonts d'Informació I. Per a mi el seu descobriment, molt més enllà del que aprendré, ha estat màgia. Au, som-hi amb el bookmarking!