Aquesta ha estat una setmana feliç i intensa pels Psocòpters...
Després de fer les respectives valoracions de la primera PAC en aquest, el nostre bloc, en les que més o menys tots coincidiem... Dilluns ens arriba la valoració de la PAC1 per part del Joan Padrós. Quins nervis! Estàvem expectants! I l'espera pagava la pena... Una bona qualificació recompensa de tots els nostres esforços, que en van ser molts...
Tot i així, els comentaris del consultor ens han fet veure que tot és millorable, i així, després dels corresponents comentaris a l'espai de debat per part del grup, finalment hem modificat amb dos pinzellades, alguns aspectes dels Acords inicials. Penso, això sí, que potser ens hem preocupat massa pels comentaris que se'ns han fet. Els hem de valorar positivament, ja que ens han posat alerta i ens estem mirant amb lupa l'enunciat de la PAC2 per tal que no ens deixem res sense lligar abans del lliurament.
Semblo pesada repetint el mateix al debat, als correus, al Twitter, al messenger,... Però ho vull fer públic també al bloc: Estic molt contenta.
No vull anar per endavant i fer valoració de la PAC2 en aquest post, perquè prefereixo deixar-ho per la setmana vinent amb tranquilitat després del lliurament. Només vull referència a la nostra capacitat per enfrontar-nos als problemes que ens anem trobant en el procés: les incompatibilitats entre sistemes operatius, navegadors, ús de les eines, ... La comunicació d'aquestes dificultats els uns als altres ens han ajudat a tirar endavant.
Tot i així, com tots els companys Psocòpters saben, la meva bèstia negra és la Wiki, bàsicament per la seva dificultat d'edició, hi ha molt poques possibilitats. Finalment, després d'intentar canviar el CSS, amb resultats divertits (una pantalla amb fons groc llampant que feia mal als ulls), hem aconseguit un bon aspecte mitjançant l'ús de plantilles. Jo, personalment m'hi he barallat de valent... Però, gràcies a les hores emprades en aquesta lluita, en la que, tot s'ha de dir, he aconseguit vèncer, sobretot amb l'ajut dels companys... He acabat dominant a la bèstia amb diferents armes: fletxes, marcadors, enllaços, puntets amagats i una capçalera espectacular.
Espero que continuem avaçant feina així companys! I demà lliurem una súper PAC2!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pac1. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pac1. Mostrar tots els missatges
diumenge, 21 de novembre del 2010
diumenge, 14 de novembre del 2010
Valoració PAC 1
Hola!
Ara he de posar en ordre les meves idees respecte a tot el procés que vam viure durant la PAC1... És complicat, perquè van haver-hi moments de tot tipus. El primer que em ve al cap, és que va ser molt intensa, sobretot al final, i pel que veig, això és el mateix que pensen els companys.
Com que hem de valorar el nostre treball en grup, començaré amb l'experiència de la nostra fundació. Veient al fòrum de l'aula les dificultats d'alguns dels companys de l'assignatura per tal de formar grup, penso que ens hem de sentir afortunats per la rapidesa en aconseguir formar el nostre equip, mitjançant una sèrie de correus personals entre nosaltres i tenint bastant en compte, les nostres aportacions al debat previ.
També valoro molt positivament l'elecció del nostre nom de grup: Psocòpters. Va ser un procés molt consensuat, cadascun de nosaltres va aportar idees, i vam fer una sèrie de votacions. Tots estem contents i ens sentim Psocòpters. Només cal veure el títol del primer post al bloc del company Joffre: Tota una declaració. Més o menys igual va passar, tot i que ens va costar una mica més, amb la concreció del tema del projecte.
Finalment, va arribar l'hora de l'elaboració dels acords de grup i la planificació, i tot i que, com els companys, estic molt satisfeta del resultat, també estic d'acord amb ells, que ens vam desgastar massa en aquest punt del treball. A l'inici, vam començar amb una pluja d'idees per iniciar els acords, amb la que em vaig sentir sobrepassada, em superava, no entenia res, i així ho vaig comunicar. Ràpidament, vaig tenir el recolzament dels companys i tots, vam fer una cadena, i vam anar elaborant diverses versions del document per anar aclarint les idees. Tot això ho vam poder resoldre gràcies a una excel·lent comunicació. En aquest sentit, en el moment de donar les darreres pinzellades al treball, va ser molt important haver escollit com a eina de comunicació el Twitter, que jo desconeixia, i que gràcies a l'ajut dels companys, ara utilitzo. Aquest és un aspecte que també valoro del nostre treball en equip, aprenem els uns dels altres.
I com la resta de companys, mitjançant aquest balanç de la feina feta durant la PAC1, considero que hem millorar sobretot en un aspecte, i és intentar evitar d'alguna manera el desgast que vam patir durant el seu desenvolupament; vam fer molts sobre-esforços. Potser tots som massa perfeccionistes. El que és important és ser conscients i saber rectificar, i crec que ho estem fent bé en la Pac en curs, dedicar el temps necessari, tot i que penso que això no està renyit amb fer un esforç extra en algun moment clau.
Per acabar aquest post, que disculpeu, però veig que m'ha quedat molt llarg, us vull delectar amb una mica d'humor gràfic, fent referència al tema del nostre treball en grup. Un exemple d'una bona "biblioteca electrònica". El sentit de l'humor, quelcom que també ens caracteritza com a Psocòpters :-D
Bona nit!
Ara he de posar en ordre les meves idees respecte a tot el procés que vam viure durant la PAC1... És complicat, perquè van haver-hi moments de tot tipus. El primer que em ve al cap, és que va ser molt intensa, sobretot al final, i pel que veig, això és el mateix que pensen els companys.
Com que hem de valorar el nostre treball en grup, començaré amb l'experiència de la nostra fundació. Veient al fòrum de l'aula les dificultats d'alguns dels companys de l'assignatura per tal de formar grup, penso que ens hem de sentir afortunats per la rapidesa en aconseguir formar el nostre equip, mitjançant una sèrie de correus personals entre nosaltres i tenint bastant en compte, les nostres aportacions al debat previ.
També valoro molt positivament l'elecció del nostre nom de grup: Psocòpters. Va ser un procés molt consensuat, cadascun de nosaltres va aportar idees, i vam fer una sèrie de votacions. Tots estem contents i ens sentim Psocòpters. Només cal veure el títol del primer post al bloc del company Joffre: Tota una declaració. Més o menys igual va passar, tot i que ens va costar una mica més, amb la concreció del tema del projecte.
Finalment, va arribar l'hora de l'elaboració dels acords de grup i la planificació, i tot i que, com els companys, estic molt satisfeta del resultat, també estic d'acord amb ells, que ens vam desgastar massa en aquest punt del treball. A l'inici, vam començar amb una pluja d'idees per iniciar els acords, amb la que em vaig sentir sobrepassada, em superava, no entenia res, i així ho vaig comunicar. Ràpidament, vaig tenir el recolzament dels companys i tots, vam fer una cadena, i vam anar elaborant diverses versions del document per anar aclarint les idees. Tot això ho vam poder resoldre gràcies a una excel·lent comunicació. En aquest sentit, en el moment de donar les darreres pinzellades al treball, va ser molt important haver escollit com a eina de comunicació el Twitter, que jo desconeixia, i que gràcies a l'ajut dels companys, ara utilitzo. Aquest és un aspecte que també valoro del nostre treball en equip, aprenem els uns dels altres.
I com la resta de companys, mitjançant aquest balanç de la feina feta durant la PAC1, considero que hem millorar sobretot en un aspecte, i és intentar evitar d'alguna manera el desgast que vam patir durant el seu desenvolupament; vam fer molts sobre-esforços. Potser tots som massa perfeccionistes. El que és important és ser conscients i saber rectificar, i crec que ho estem fent bé en la Pac en curs, dedicar el temps necessari, tot i que penso que això no està renyit amb fer un esforç extra en algun moment clau.
Per acabar aquest post, que disculpeu, però veig que m'ha quedat molt llarg, us vull delectar amb una mica d'humor gràfic, fent referència al tema del nostre treball en grup. Un exemple d'una bona "biblioteca electrònica". El sentit de l'humor, quelcom que també ens caracteritza com a Psocòpters :-D
Bona nit!
Valoració PAC1
Que podria dir que no hagin dit ja els meus companys. El viatge és plaent i molt satisfactori.
En algun moment pilars i parets mestres trontollaren dins meu, no ho he de negar. Masses inputs i poc temps per digerir presentacions, connexions, diferents tempos... però la cosa rutlla i és perquè tots quatre hem trobat el nostre espai, un al costat de l’altre, empenyent junts, implicats del tot podem dir que ens hi trobem bé. Diguem que mica en mica vàrem anar obrint portes i finestres a l’aire lluminós d’un matí qualsevol.
La primera PAC1 l’hem treballat a consciencia, els acords, en la segona etapa, no han necessitat ‘retoc’. És en el que més ens hi vàrem deixar la pell, estic parlant pràcticament de connexions diàries, especialment en finalitzar. Tenia la sensació d’iniciar una relació de compromís amb algú. I suposo que ho era. Però també és veritat que si la segona PAC hagués exigit el mateix ritme, hauria estat del tot inviable. Hauríem anat caient pel camí. Potser no tots, ni al mateix temps... però començàvem a veure-li les orelles al llop. El que ens ha ajudat és el respecte amb el que ens tractem i la solidaritat.
No ha calgut arribar al límit perquè crec que hem fet bona feina, ara és continuar fruint del que estem creant, essent creatius i aportant les nostres diferències, això és el que ens està enriquint més.
Salut!
* Fotografia: Companyia Àngels Margarit
En algun moment pilars i parets mestres trontollaren dins meu, no ho he de negar. Masses inputs i poc temps per digerir presentacions, connexions, diferents tempos... però la cosa rutlla i és perquè tots quatre hem trobat el nostre espai, un al costat de l’altre, empenyent junts, implicats del tot podem dir que ens hi trobem bé. Diguem que mica en mica vàrem anar obrint portes i finestres a l’aire lluminós d’un matí qualsevol.
La primera PAC1 l’hem treballat a consciencia, els acords, en la segona etapa, no han necessitat ‘retoc’. És en el que més ens hi vàrem deixar la pell, estic parlant pràcticament de connexions diàries, especialment en finalitzar. Tenia la sensació d’iniciar una relació de compromís amb algú. I suposo que ho era. Però també és veritat que si la segona PAC hagués exigit el mateix ritme, hauria estat del tot inviable. Hauríem anat caient pel camí. Potser no tots, ni al mateix temps... però començàvem a veure-li les orelles al llop. El que ens ha ajudat és el respecte amb el que ens tractem i la solidaritat.
No ha calgut arribar al límit perquè crec que hem fet bona feina, ara és continuar fruint del que estem creant, essent creatius i aportant les nostres diferències, això és el que ens està enriquint més.
Salut!
* Fotografia: Companyia Àngels Margarit
dijous, 11 de novembre del 2010
I am a Psocòpter
Bon dia companys/es,
Ho puc dir, i més perquè segur que molts penseu com jo, que aquesta assignatura és especial. Potser per aquest motiu ens recomanen (ho he posat en cursiva) agafar-la el primer semestre. Molts de nosaltres potser feia temps que no estudiàvem. I el que recordàvem no era pas fer-ho de manera on-line. Molts encara estem massa acostumats a estudiar de manera presencial i per això, una de les pors, o al menys en el meu cas, era no saber-me organitzar i haver de llençar la tovallola en trobar les primeres dificultats.
Però mira per on, comencem aquesta assignatura, i la primera PAC serveix, entre d’altres coses, per perdre la por a la UOC. Per conèixer als companys, per descobrir noves eines de treball (wiki, debats viruals, twitter, xat, delicious, blogger, etc.), per formar els grup i decidir el treball que realitzarem.
Com ja ha come
ntat en Jordi, vam ser dels primers en muntar el nostre grup, el que ens va permetre de començar a treballar mentre altres companys, malauradament, encara estaven formant els seus.
Vam demostrar que teníem ganes de treballar, ja que ràpidament vam posar fil a l’agulla i una de les primeres coses que vam acordar, democràticament, va ser el nostre súper nom: els temuts Psocòpters. En relació a la dinàmica de grup, crec que portem un molt bon ritme de treball, ja que tots quatre components del grup ens hem implicat molt, potser massa. Tot i alguns petits entrebancs logístics, hem presentat uns acords grupals i planificació del projecte molt ben currats. Ens hem de felicitar per la feina ben feta!!!
Aquest primers treballs fets ens han ensenyat moltes coses que haurem de millorar i modificar en el futur. Una de les coses que em pensat per aquesta PAC2, tot i que en la primera PAC no ho vam fer i vam treballar força bé, és decidir una coordinació compartida. Després també hem millorat la manera de comunicar-nos i de com hem de compartir la informació. Treballem de manera dinàmica tot i no tenir uns horaris calcats, ja que també tenim vida fora de la UOC. En el meu cas, cada dia haig de buscar encara que només siguin 5 minuts per desconnectar de la feina i els estudis. També crec que ens organitzem molt bé, ens entenem i quan sorgeix qualsevol dubte o problema ens ajudem. Però el més important és que sobretot portem un bon ritme de treball, tot i que no ens podem adormir. Fins aquest moment la meva valoració és molt positiva.
Salut!!
Font: http://www.flickr.com/photos/66571694@N00/8991338/
Ho puc dir, i més perquè segur que molts penseu com jo, que aquesta assignatura és especial. Potser per aquest motiu ens recomanen (ho he posat en cursiva) agafar-la el primer semestre. Molts de nosaltres potser feia temps que no estudiàvem. I el que recordàvem no era pas fer-ho de manera on-line. Molts encara estem massa acostumats a estudiar de manera presencial i per això, una de les pors, o al menys en el meu cas, era no saber-me organitzar i haver de llençar la tovallola en trobar les primeres dificultats.
Però mira per on, comencem aquesta assignatura, i la primera PAC serveix, entre d’altres coses, per perdre la por a la UOC. Per conèixer als companys, per descobrir noves eines de treball (wiki, debats viruals, twitter, xat, delicious, blogger, etc.), per formar els grup i decidir el treball que realitzarem.
Com ja ha come
ntat en Jordi, vam ser dels primers en muntar el nostre grup, el que ens va permetre de començar a treballar mentre altres companys, malauradament, encara estaven formant els seus.Vam demostrar que teníem ganes de treballar, ja que ràpidament vam posar fil a l’agulla i una de les primeres coses que vam acordar, democràticament, va ser el nostre súper nom: els temuts Psocòpters. En relació a la dinàmica de grup, crec que portem un molt bon ritme de treball, ja que tots quatre components del grup ens hem implicat molt, potser massa. Tot i alguns petits entrebancs logístics, hem presentat uns acords grupals i planificació del projecte molt ben currats. Ens hem de felicitar per la feina ben feta!!!
Aquest primers treballs fets ens han ensenyat moltes coses que haurem de millorar i modificar en el futur. Una de les coses que em pensat per aquesta PAC2, tot i que en la primera PAC no ho vam fer i vam treballar força bé, és decidir una coordinació compartida. Després també hem millorat la manera de comunicar-nos i de com hem de compartir la informació. Treballem de manera dinàmica tot i no tenir uns horaris calcats, ja que també tenim vida fora de la UOC. En el meu cas, cada dia haig de buscar encara que només siguin 5 minuts per desconnectar de la feina i els estudis. També crec que ens organitzem molt bé, ens entenem i quan sorgeix qualsevol dubte o problema ens ajudem. Però el més important és que sobretot portem un bon ritme de treball, tot i que no ens podem adormir. Fins aquest moment la meva valoració és molt positiva.
Salut!!
Font: http://www.flickr.com/photos/66571694@N00/8991338/
dilluns, 8 de novembre del 2010
Valoració PAC1
Ja estem ben endinsats a la PAC2 però tot just ara tocava obrir el bloc. Malgrat l'endarreriment voldria referir el meu primer post a una valoració de la PAC1 des del moment de creació de grups.
He de
reconèixer que abans de la creació dels grups se'm feia complicat imaginar com aniria tot plegat, és per això que vaig optar per agafar un camí dissident anunciant-me a la pàgina de classificats. Ben bé no sé si trobar amb relativa rapidesa un grup que m'adoptés en va ser conseqència directa, però el cas és que tot va anar força ràpid. I jo feliç. Feliç sobretot perquè em vaig trobar fent grup amb tres persones treballadores i que prometien: amb les referències que les diferents activitats de la PAC1 m'oferien no m'ho feien dubtar.La primera tasca grupal va ser l'elaboració dels Acords grupals. En aquest treball crec que vam demostrar que el nostre grup podia funcionar: tots vam treballar de valent amb exigència i professionalitat. Aquells dies d'elaboració dels acords i les planificacions vam esforçar-nos-hi potser més del que calia, vam fer un document extraordinari que de ben segur ens anirà bé tot el semestre, però en finalitzar la pac vaig fer la meva primera reflexió sobre el treball en equip: "no podem ser tan exigents i dedicar-hi tantes hores! A partir d'ara em comprometo a treballar només les hores que exigeix la planificació i, exceptualment, més, però no per norma".
La PAC1, per tant, va ser un èxit en quant a resultat però un esforç que ens farà entrar al TOP10 en qualitat i extensió d'acords grupals. La meva conclusió d'aleshores va ser que havíem de moderar-nos i treballar menys.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)