Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris companys. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris companys. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 de gener del 2011

6 crèdits


M’haig de pensar molt bé com fer aquesta darrera aportació en aquest bloc dels Psocòpters. I ho dic amb una sensació estranya de comiat. Caram, ara que m’havia acostumat a escriure almenys un cop per setmana, realment com si fos el meu confessionari particular (tot i que ho dic perquè ho he vist a les pel·lícules perquè jo, no vaig mai a missa. Si existeix algú allà dalt, segur que m’enviarà de pet a l’infern) m’haig de despedir.

He llegit que som el bloc amb més seguidors?? Caram, jo no m’ho acabava de creure, però si ho diu la Kris, segur que és veritat. Ella mai falla, la veterania sempre és un grau. Després hi ha la Sílvia, que ha estat “al borde de un ataque de nervios” pels problemes informàtics però que al final, s’ha recuperat i ha pogut acabar el semestre amb molt d'esforç i treball extra. Parlant del nostre bloc, si hem tingut tantes visites, estic convençut que és en part gràcies al company Jordi Mogas. Uffff, que més puc dir d’ell? Quin paio, li bullen les idees al cap. No para ni un sol minut de treballar, de fer gràfiques, esquemes, buscar errades ortogràfiques, enviar missatges a la resta de companys aclarint dubtes, ampliant informació, buscant actualitzacions, en definitiva, fent-nos treballar com uns bojos. Però ha valgut la pena. Segur que si.

Fer una valoració final del meu grup i de l’assignatura?? ja n’estic fins els .... de les valoracions. Caram!!! I tot això per, només, 6 crèdits?? No m’estranya que, companys, us queixeu. Jo també ho faré. No ho trobo just. Estic totalment d’acord amb els vostres comentaris. Les hores i hores que tots li hem dedicat a aquesta assignatura no es corresponen només a 6 crèdits. Uns crèdits treballats a fons, suats i sobretot patits de valent. Mai millor dit. Realment no s'entén. Entenc que hi hagi companys/es que estiguin emprenyats!!

Tot i que jo segueixo pensant que aquesta assignatura de les CTIC és ideal per agafar-la el primer semestre. I no ho dic perquè sigui massoca, tot al contrari. Ho dic perquè, com ja he comentat algunes vegades, amb un aspecte de joc, com qui no vol la cosa, et fot tal hòstia que els que hem arribat fins el final vius segur que ja res ens pot sorprendre. Segurament continuarem endavant, tot i que cada un de nosaltres al seu ritme, procurant ser realistes perquè fora de la UOC hi ha vida. Aprofito el comentari del meu company Psocòpter, si algun dia acabo els estudis, tot i que tingui més de 80 anys, ja estaré súper content i satisfet.

Però deixant de costat els 6 crèdits, crec que hem aprofitat molt bé el temps. I mai millor dit, ja que hores i més hores és el que hem hagut de passar davant l’ordinador. Però i ara, que ens queda?? Crec que hem assolit uns coneixements express de noves tecnologies. Hem après a utilitzar tot un seguit d’eines que segur que en un futur ens seran útils, tant per continuar els estudis a la UOC com també per al nostre ús personal. Com vaig dir en una de les meves aportacions en aquest bloc quan parlava del meu currículum tecnològic, ara és el moment de fer-lo. I estic sorprès de tot el que he après. De tot el que ara, millor o pitjor, puc portar a terme i utilitzar. Tots sabem que la teoria és molt maca, però quan de veritat s'aprèn és quan has de posar en practica tots aquests coneixements treballant en alguna cosa, com en un projecte, i més si aquest és un projecte virtual en grup. No vull despedir-me i acabar aquest darrer escrit sense felicitar-vos a tots, companys, per la feina i el treball realitzat durant aquest semestre tot esperant que aquesta experiència sigui del tot enriquidora per futurs projectes i estudis.



Així que: Cristina, Sílvia, Jordi, Federico Álvarez, Gabriel Bosch, Alex Domingo, Aurora Garea, Mounsif Takkal, Glòria Viñas, Xavier Ribau, Teresa Teixiné, Ramón García, Isabel Planas, Miriam Milan, Gemma Caminal, Tània Dobaño, Marc González, David Parodi, Raquel Ruso, Susana Calvache, Anna Casamartina, Tamara Risco, Laura Berlanga, Fermin Cembranos, Maria Garcia, Núria del Campo, Ingrid Prats, Núria Ruiz, Gemma Hernandez, Ana Rodriguez, Sílvia Velazco, Marta Capdevila, Àngels Blasco, Cristina Galí, Kenneth Marsol, Rosa Tomas, Yolanda Bolós, Manuel Garcia, Montserrat Alvarez, Magda Crusellas, Mabi Salinas, Carme Milà, Irene Bau Montero, Juan Manuel Sanchez, Esther Asso, Mònica Corchete, Ramón Martínez, Maribel Arroniz, Judit Junyent, Gemma Planas, Sandra Rodríguez, Elizabeth Ginesta, Marina Sanchez, Jaume Boladeras, Ramon Casassas, Héctor Sánchez, Mariam Baquero, Josep Maria Corrales.

Ahh, me’n oblidava, també un reconeixement i donar moltes gràcies al nostre consultor Joan Padrós.


A tots, molta sort.


I tot això, creieu-me, val molt més que els 6 crèdits.


Salut!!


Imatge: http://www.flickr.com/photos/46782417@N00/2408380913

dilluns, 3 de gener del 2011

Amb la lupa preparada!!

Companys/es,

algú ho havia de dir: no es podria haver escollit millor dia que el 28 de desembre (dia dels sants innocents) com a dia límit final per entregar tots els projectes definitius dels diferents grups d’aquesta assignatura de Competències TIC. Segur que està fet expressament. Això reafirma la meva opinió ja expressada anteriorment de que, aquesta assignatura és molt diferent a totes les altres. Que és com un joc.

Companys, ja sé el que estareu pensant, que és fàcil però també molt agosarat fer aquesta afirmació. Tot just és aquest el meu primer semestre estudiant a la UOC de manera online, i només he agafat dues assignatures. O sigui que, realment, no tinc ni idea de com són, ni de com seran totes les altres assignatures que haig de fer i faré en aquest grau d’ Informació i Documentació. Em llenço a la piscina, esperant que estigui plena. Si no és així, prometo que demanaré al meu company Psocòpter, en Jordi (el solucionador de problemes), que trobi la manera de recuperar aquest nostre bloc, per poder esborrar tot el que he escrit fins ara. Prometo que demanaré disculpes i avisaré als nous estudiants que vigilin i que estudiar l’assignatura de les CTIC no és pas cap joc!!!

Tornant al tema dels projectes, quina sorpresa. Grata sorpresa per ser més exactes. Tot el temps dedicat, totes les hores perdudes davant l’ordinador, hores sense dormir, totes les dificultats, mals de cap, estrès i mal humor quan no surt alguna cosa bé, etc. ha valgut la pena, i el resultat no podria ser millor. Quins projectes més interessants. He llegit per sobre els treballs que, companys, heu presentat i aprofito per felicitar-vos a tots. Caram, si m’ho diuen al principi del semestre, no m’ho crec.



Ara, per mi, comença la part més difícil i complicada: la de valorar un dels vostres projecte presentats. Perquè jo em pregunto: qui carai sóc jo, per jutjar, valorar o criticar un projecte, sabent com sé de primera mà, totes les dificultats i hores de feina que representen tots i cadascun dels projectes? Perquè ara, vistos tots junts a l’espai de la wiki, fan molt de goig , però que fins arribar aquest moment hem hagut tots de suar, treballar i fins i tot patir de valent!!!

Per aquest motiu, ja aviso, tot i que tinc la lupa preparada, en la valoració del projecte que m’ha tocat, només intentaré posar el meu granet de sorra per si d'alguna manera, us puc donar un cop de mà per millorar-lo. Donaré la meva opinió, faré el meu petit comentari, suggeriment per intentar millorar un projecte del que , aviso que ja d’entrada, en sóc un ferm admirador, perquè sé com ha costat de realitzar.

No crec que hi hagi millors o pitjors treballs, tots són diferents. Com també, tots nosaltres en som de diferents. Jo, d’entrada, sóc un Psocòpter.


Salut!!


Joffre

Imatge: http://www.flickr.com/photos/21054316@N00/16474820/

dilluns, 13 de desembre del 2010

Cites

"Els que per a uns significa un ajut altres ho poden viure com a poca confiança en al feina de la resta" (Maribel)

"L’experiència en el ciclisme també m’ha adoctrinat en la vida mateixa. En les curses no només podem exprimir-nos, i cercar el nostre límit. Saber gestionar l’esforç és vital, per arribar en bones condicions a la darrera etapa i poder donar tot el que hem guardat i après al llarg del camí" (Federico)

"El nostre punt feble, i alhora lloable, crec que és voler fer les coses molt pensades i treballades" (Josep Maria)

"Un altre aspecte al qual no m'acabo d'acostumar, fins i tot em sap greu, es el caràcter asincrònic de la nostra comunicació" (Manuel)

"Ja començo a entendre el funcionament de la wiki (tot i que ha vegades no fa cas: l'anomenada 'vida pròpia de la wiki')" (Gemma P.)

"Una eina tecnològica amb temps i paciència, perd el misteri i la por queda substituïda per la curiositat, per les ganes de posar-la a prova i determinar fins on pot arribar. Desafiar-la i vèncer-la!" (Magda)

"Des d'una bona comunicació fins al reconeixement de les nostres habilitats i capacitats, si som capaços de treballar en equips multidisciplinars aquest cicle de millora contínua serà aplicable a tots els seus membres revertint en la pròpia organització i, en el nostre cas, en el be del nostre grup" (Cristina G.)

"Estem aprenent molt, però he tingut la sensació en alguns moments de l'assignatura fins ara que se solapaven els conceptes i no podia aprofundir tot el que m'agradaria, perquè quan començava a control·lar alguna cosa n'hi apareixia una de nova" (Héctor)
"Ara que miro de nou el rellotge, ja és demà, la 1:00 de la matinada... i encara sense sopar. No si encara, quan em preguntin: què fas dieta? contestaré: no! es que estudiar aprima" (Esther)

"Pura esquizofrènia! Tot el dia arrossegant un terrible sentiment de culpa per no tenir la capacitat de tirar-ho tot endavant" (Mabi)

diumenge, 5 de desembre del 2010

Desastre en la PAC3!

Hola a tothom!

Suposo que us haureu trobat en algun moment del camí... Si no d'aquest, en algun altre projecte de la vostra vida. La renuncia. L'abandonament. Quan penses que no pots avançar, que algú t'està posant el pal entre les rodes, en definitiva: que s'ha acabat i no es pot continuar. He vist que alguns companys d'altres grups de l'assignatura han arribat a un grau elevat de desànim, inclús alguns han abandonat. Idees que m'han passat pel cap al llarg d'aquesta setmana i en un moment concret vaig considerar definitives.

Quatre han estat els motius del meu intent de deserció:

  1. La impossibilitat d'instal·lar el CMapTools, tot i veure al fòrum que d'altres companys tenien el mateix problema i seguir les instruccions que se'ns han ofert.
  2. La posterior mort del meu ordinador. (Crec que he fet servir massa la tecla F5). Tot i que ha ressuscitat dies després sense arxius i amb escassa esperança de vida.
  3. Davant d'això, veure una data de lliurament tan propera quan en la nostra planificació l'havíem establert bastant més tardana. Sort que el consultor va tenir un lapsus i s'accepta la nostra planificació
  4. La impossibilitat de fer res just quan em toca ser coordinadora. Sort que no cal, perquè en aquest grup tothom és autònom, comunicactiu, compromés i responsable
Perquè us feu una idea, aquesta és la imatge de la situació:

Com s'ha solucionat aquest desastre? Sobretot: Mitjançant el recolzament i les solucions plantejades pels companys de grup.

Us dono les gràcies companys Psocòpters per les vostres mostres de recolzament i comprensió, tot i que al principi de l'odissea em vaig sentir sola... Gràcies Kris, sempre amb les teves atencions i ànims. Gràcies Jordi pels teus missatges que m'han aconseguit animar i tranquil·litzar. Gràcies Joffre, per oferir-me un ordinador per poder acabar l'assignatura (Ei, ara que ho penso, per què he estat tan beneita de refusar-ho? :-P) Som un grup fantàstic! Tampoc podia deixar-vos a mig camí, tal i com algú m'ha inculcat recentment: No es pot deixar un amic enrere...

Gràcies també a la vida, ja que diversos esdeveniments que s'han donat en el terreny personal també han contribuït, i molt a elevar el meu ànim i superar les adversitats.

I des d'aquí, ànims a qualsevol que es pugui trobar en aquesta situació.

Salut!

dimarts, 23 de novembre del 2010

Altres grups


Companys/es,

Una de les primeres coses que vam decidir en fundar el nostre bloc dels Psocòpters va ser afegir un enllaç per facilitar l’accés directe als blocs que els nostres companys d’assignatura també han creat. No ho teníem pensat, però mentre van passant els dies, crec que és una de les millors idees i decisions que hem pres.

Perquè tot i que ara estem tots en grups on treballem de manera independent i diferent (segons els casos i projectes de treballs escollits) en cap cas hauríem d’oblidar que en realitat tots formem part d’un grup molt més ampli on tots seguim sent companys compartint un mateix objectiu final.

Per aquest motiu m’agrada llegir, mirar, comentar i saber el que passa fora del meu petit món, fora de l’entorn del nostre grup dels Psocòpters. M’agrada estar al dia dels avenços, problemes, dificultats, idees, coincidències i encerts dels meus companys. Perquè les possibles dificultats o alegries que, vosaltres companys, heu tingut, teniu o tindreu probablement seran les mateixes que nosaltres també tenim.

La comunicació i relació entre els quatre integrants del nostre grup, és fluida, dinàmica, molt enriquidora i sobretot solidària. Molt solidària!! A on no hi arribo jo, hi arriba la meva companya Sílvia. On s’hi passa dues hores la Sílvia, la Kris ho arregla en un moment a
mb talent i eficàcia. Quan s’ha de canviar de format, tots ens hi posem per enllestir-ho. Quan el temps apreta, tots ens reunim en el xat o no parem de twittejar per acabar de potinejar la wiki sense descans. Ahhh, i quan alguna cosa no va bé i ja estem a punt de l’atac de nervis i de que ens surti fum del cap, tranquils, apareix com per art de màgia el nostre company Jordi, el nostre Barrufet rondinaire (saps que ho dic perquè t’envejo, ets un crack!!), ens dona un cop de mà i ho arregla tot en un moment, sempre es clar, amb el seu gran somriure.


Per aquest motiu, tot i viure en el nostre món particular, en cap cas no voldria perdre les experiències que tots vosaltres, també ens pogueu ensenyar i mostrar. Perquè per sobre de les diferents PACs, dels grups, dels projectes escollits, de les wikis i de les notes finals tots estem en el mateix vaixell. I companys, s’acosta una gran tempesta anomenada PAC3, on molts diuen que és on es decideix realment l’assignatura. Així que, mentre es pugui, seguirem remant junts.

Per cert, també hem penjat l’enllaç del bloc
del nostre (estimat) tutor per si algun dia voleu comparar i animar-vos.

Salut!!

Joffre

Imatge:http://www.flickr.com/photos/68577615@N00/1148346082/