Valoració (3.2) Letargia

Fa més d'una setmana vaig valorar de Vacances la nostra 'inactivitat' però... es va convertir en letargia? Sigui com sigui ara ja tot torna a rutllar, però per fi puc fer una reflexió crítica i comentar aspectes a millorar.

En la darrera setmana hem aconseguit fer quatre mapes conceptuals individuals, sempre millorant els ja proposats, i finalment ens hem posat d'acord per entendre el mapa de la millor manera possible i aportant els canvis que hem considerat. Amb això vull dir que tampoc no hem perdut el temps.

Però pel que fa al wiki sí que hi hem treballat molt menys que altres grups. Potser el relax rau en la nostra posposició en l'entrega, ja que fins el dia 20 no ens vam obligar a presentar la PAC3. Això no obstant, crec que hauríem d'haver fet més. Un cop fetes les primeres edicions ja he vist que ampliar una mica la informació comporta molta molta estona. Fins ara sempre hem complert l'article previsor dels acords grupals que mana mirar d'acabar les PACs 48 hores abans de l'entrega. Espero que ara no haguem de patir per seguir la línia.

També vull fer pública la meva alegria per la resurrecció de la psocòptera Sílvia.

Desastre en la PAC3!

Hola a tothom!

Suposo que us haureu trobat en algun moment del camí... Si no d'aquest, en algun altre projecte de la vostra vida. La renuncia. L'abandonament. Quan penses que no pots avançar, que algú t'està posant el pal entre les rodes, en definitiva: que s'ha acabat i no es pot continuar. He vist que alguns companys d'altres grups de l'assignatura han arribat a un grau elevat de desànim, inclús alguns han abandonat. Idees que m'han passat pel cap al llarg d'aquesta setmana i en un moment concret vaig considerar definitives.

Quatre han estat els motius del meu intent de deserció:

1. La impossibilitat d'instal·lar el CMapTools, tot i veure al fòrum que d'altres companys tenien el mateix problema i seguir les instruccions que se'ns han ofert.
   
2. La posterior mort del meu ordinador. (Crec que he fet servir massa la tecla F5). Tot i que ha ressuscitat dies després sense arxius i amb escassa esperança de vida.
   
3. Davant d'això, veure una data de lliurament tan propera quan en la nostra planificació l'havíem establert bastant més tardana. Sort que el consultor va tenir un lapsus i s'accepta la nostra planificació
   
4. La impossibilitat de fer res just quan em toca ser coordinadora. Sort que no cal, perquè en aquest grup tothom és autònom, comunicactiu, compromés i responsable
   

Perquè us feu una idea, aquesta és la imatge de la situació:

Com s'ha solucionat aquest desastre? Sobretot: Mitjançant el recolzament i les solucions plantejades pels companys de grup.

Us dono les gràcies companys Psocòpters per les vostres mostres de recolzament i comprensió, tot i que al principi de l'odissea em vaig sentir sola... Gràcies Kris, sempre amb les teves atencions i ànims. Gràcies Jordi pels teus missatges que m'han aconseguit animar i tranquil·litzar. Gràcies Joffre, per oferir-me un ordinador per poder acabar l'assignatura (Ei, ara que ho penso, per què he estat tan beneita de refusar-ho? :-P) Som un grup fantàstic! Tampoc podia deixar-vos a mig camí, tal i com algú m'ha inculcat recentment: No es pot deixar un amic enrere...

Gràcies també a la vida, ja que diversos esdeveniments que s'han donat en el terreny personal també han contribuït, i molt a elevar el meu ànim i superar les adversitats.

I des d'aquí, ànims a qualsevol que es pugui trobar en aquesta situació.

Salut!

PAC3 Ups! Construcció del coneixement...

A través de l’ús dels mapes conceptuals se’ns incita en aquesta activitat a adoptar un coneixement que va essent construït, on nosaltres com alumnes no ens limitem a rebre. Estem aprenent a elaborar nous models a emprear noves metodologies, tot treballant, en inici, més amb preguntes que amb respostes.

I el treball col·laboratiu es essencial en aquesta lògica d’educació. També ho són les noves tecnologies, que hi estan jugant un rol clau.

Al nostre grup, com en la resta dels nostres grups companys, la tecnologia l’estem emprant pel mateix que penso se’ls demanda a les institucions educatives: pensament crític, resolució de problemes, profunditat amb el coneixement específic i amb les diferents metodologies, creativitat, curiositat, humor...

Com diu en Jordi, ens està costant ficar-nos-hi, sembla que ens hem pres força temps per a digerir bé que és tot això d'estructurar i extreure'n conceptes claus des de la participació i la col·laboració. Potser demà acabarem de 'posar-li el peu al coll'. N'estic convençuda!

De moment i continuant amb això de la importància de la contrucció del coneixement a partir del treball col·laboratiu, i després de parlar tant sobre els futuribles pels professionals de la gestió de la informació, ara una de futuribles pels centres educatius, universitats, etc.

Segur que al final en sortirem reforçats tots plegats, docents i alumnes.

Fins ara!



Geekonomía (2010) de Hugo Pardo Kiklinski

Horaris, maleïts horaris.

Són les 2:45h de dijous i encara segueixo com hipnotitzat, totalment enganxat davant l’ordinador ben bé des de les 21:30h que he arribat a casa després de treballar. He fet una petita pausa, com alguns diuen un Kit Kat, i aprofito per escriure aquesta aportació al nostre bloc perquè tothom sàpiga, clar i català, que això d’estudiar a la UOC on-line pot provocar efectes secundaris, com per exemple: dormir poc. Dormir molt, molt poc. Però com passa tots els efectes secundaris som pocs, els escollits per patir-los.

Fa hores que em barallo, per dir-ho d’alguna manera, amb la wiki dels Psocòpters. I tot per fer quadrar algunes fotos amb el text fent servir la plantilla de mostra que vam confeccionar mantenint el format original de pàgina comú. No hi ha manera, ho he repetit mil vegades i no acaba quedant com jo vull. I el pitjor de tot és que estic segur que demà quan m’hi torni a posar, ho aconseguiré en un moment. Aquest és el senyal inequívoc que ja va sent hora de plegar i anar cap al llit.




I ara escrivint aquest text somric, perquè recordo que quan estudiava una de les coses que més m’agradaven era quan en la primera setmana de classes havíem de confeccionar l’horari. Aquell mític horari, on anàvem posant les diferents matèries en el seu lloc sempre deixant aquell espai per posar-hi: pati. L’hora del pati (també dit esbarjo, descans, festa o fins i tot més d'un en deia recreo), que per tots era el moment més esperat del matí.
I ara què? Doncs ara que estic treballant de tardes més dissabtes, aprofitant també algun curs de formació interna, estudiant anglès a l’EOI Drassanes, intentant anar també al gimnàs alguns dies pel matí, els dilluns nit després de currar anar al cinema per veure una peli en VO, alguns caps de setmana el partit de bàsquet amb els veterans...

L’única opció: estudiar a la UOC, on jo mateix em distribueixo el meu temps i em faig i organitzo els meus propis horaris, que, evidentment intento complir. I més, quan estic immers en un projecte de grup amb els Psocòpters. Els meus companys tenen horaris bastant diferents als meus, però estic molt satisfet i content de com de bé ens estem repartint i organitzant la feina. Sobretot, amb un alt grau de compromís i responsabilitat assolit entre tots.

I ara marxo a dormir, que demà a les 10h del matí tinc hora al dentista.

Bona nit!!

Joffre

Imatge: http://www.flickr.com/photos/54565470@N00/4671057513/

Presentació

Valoració (3.1) Vacances

Des que vam entregar la PAC2 fins ara (una setmana) sembla que ens hem relaxat molt. Jo puc parlar per mi: tot i haver estat investigant el Cmap Tools i haver-hi fet algun esbós, la veritat és que m'he deixat en excés i poca cosa més he avançat. Quasi ni tan sols he escrit al bloc, tan bon ritme que duia!

D'aquest meu relax jo en diria vacances. Tinc més d'una assignatura on després de l'entrega de cada PAC tenim uns dies on no hi ha res a fer... ni lectures, ni PACs, ni res; només vacances. I per què CTIC havia de ser menys? Tampoc es tracta d'estressar-nos, oi? A més, he llegit els blocs de tots els companys de l'aula i sembla que no som pas els únics que ens hem pres uns dies!

Ara, això sí, com a bons companys que som... tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer!