Cites

"Els que per a uns significa un ajut altres ho poden viure com a poca confiança en al feina de la resta" (Maribel)

"L’experiència en el ciclisme també m’ha adoctrinat en la vida mateixa. En les curses no només podem exprimir-nos, i cercar el nostre límit. Saber gestionar l’esforç és vital, per arribar en bones condicions a la darrera etapa i poder donar tot el que hem guardat i après al llarg del camí" (Federico)

"El nostre punt feble, i alhora lloable, crec que és voler fer les coses molt pensades i treballades" (Josep Maria)

"Un altre aspecte al qual no m'acabo d'acostumar, fins i tot em sap greu, es el caràcter asincrònic de la nostra comunicació" (Manuel)

"Ja començo a entendre el funcionament de la wiki (tot i que ha vegades no fa cas: l'anomenada 'vida pròpia de la wiki')" (Gemma P.)

"Una eina tecnològica amb temps i paciència, perd el misteri i la por queda substituïda per la curiositat, per les ganes de posar-la a prova i determinar fins on pot arribar. Desafiar-la i vèncer-la!" (Magda)

"Des d'una bona comunicació fins al reconeixement de les nostres habilitats i capacitats, si som capaços de treballar en equips multidisciplinars aquest cicle de millora contínua serà aplicable a tots els seus membres revertint en la pròpia organització i, en el nostre cas, en el be del nostre grup" (Cristina G.)

"Estem aprenent molt, però he tingut la sensació en alguns moments de l'assignatura fins ara que se solapaven els conceptes i no podia aprofundir tot el que m'agradaria, perquè quan començava a control·lar alguna cosa n'hi apareixia una de nova" (Héctor)
"Ara que miro de nou el rellotge, ja és demà, la 1:00 de la matinada... i encara sense sopar. No si encara, quan em preguntin: què fas dieta? contestaré: no! es que estudiar aprima" (Esther)

"Pura esquizofrènia! Tot el dia arrossegant un terrible sentiment de culpa per no tenir la capacitat de tirar-ho tot endavant" (Mabi)

Estudies o treballes??

Companys/es,

ha començat un petit debat sobre les feines, oficis, treballs i ocupacions que realitzem cadascun de nosaltres, tots plegats companys que gaudim i patim d'aquesta mateixa assignatura.

Jo sincerament no crec que sigui important saber el què fa cadascun de nosaltres amb la seva vida, tant laboral com privada. Per això tots nosaltres ja vam fer una petita o llarga presentació individual al principi del semestre. I ja vam tenir el debat de si calia posar foto, si n'hi havia moltes clarament retocades amb Photoshop, de si rient o millor vestits amb americana, etc. De igual manera que tampoc m’importa dir que jo treballo en un Centre Cívic a Badalona. En el qual tots vosaltres companys i companyes (seré políticament correcte amb l’ús del llenguatge perquè no m’acuseu de sexista) esteu convidats si algun dia fem alguna activitat, exposició, xerrada o acte que us pugui interessar. Però això, és el que estic fent actualment, des de fa tot just un any i mig. Com també estic fent moltes altres coses, que tot i que no em donen de menjar ni em paguen cap hipoteca, són iguals d'importants o més. Sincerament no crec que hi estigui tota la vida en aquest Centre o potser si, qui ho sap. Potser el més que ve em promocionen i me'n fan director, o potser amb les retallades de personal que patim em fan fora. El que si que tinc molt clar és que mai he jutjat a ningú per l'ofici o treball que realitza. Les evidencies moltes vegades ens enganyen i els perjudicis moltes vegades encara més.

Tot això em ve com anell al dit per dir que, el que més ens ha d’importar a tots nosaltres companys d’assignatura (el que treballa de paleta, de ministre, les estudiants nervioses que comencen, el repetidor, el jubilat, l'aturat, el botiguer, el futbolista, les bibliotecàries, el relacions publiques d’una discoteca de moda, el cap d'una multinacional d'incognit, el mosso d'Esquadra, la que està d'okupa al Raval, la professora de primària, etc.) és que el 17 de Gener és el dia final per entregar la darrera PAC d'aquesta assignatura de les CTIC.

I aquí, companys i companyes, no valen oficis ni beneficis.

Som-hi que ens queda molta feina.







Per cert, dedico aquest vídeo a les meves dues companyes de grup, a la Kris i Sílvia que treballen eficient i espectacularment a la Xarxa de Biblioteques Públiques de Barcelona (UPS!! no era pas un secret, no?)

Salut!!

Joffre

Vídeo:http://www.youtube.com/watch?v=Ne_WXP7lUWM&feature=player_embedded#!

Valoració i resultat PAC2

Hola a tothom!

Em sento amb els ànims renovats després d’una setmana d’infern tecnològic i una altra d’assossegament i d’alegria per la bona qualificació obtinguda en la PAC2. Torno a sentir-me satisfeta per la feina feta, i pels resultats. Felicitats!

Satisfeta per la feina feta, tot i que em sembla tot molt llunyà a aquestes alçades de l’assignatura. Trobo que les cerques compartides al Delicious són molt bones per a l’elaboració del tema del projecte que estem portant a terme, l’índex i l’estructuració del wiki els trobo molt encertats, les presentacions dels Psocòpters, totes diferents ens defineixen i han suposat un primer pas per conèixer-nos una mica més. El bloc també ha contribuït a aquesta coneixença de tots quatre, ja que hi hem mostrat els nostres pensaments i inclús sentiments, i ens ha permès tornar a relacionar-nos amb la resta de companys de l’assignatura mitjançant l’intercanvi de comentaris. A més, trobo reflexions dels companys molt interessants en relació a totes les eines que hem anat coneixent i utilitzant al llarg d’aquest temps, i crec que és una de les parts més creatives del curs.

Ja vaig fer comentari en un altre post al bloc les dificultats que ens vam trobar durant la realització de la PAC2, de quina manera vam poder resoldre-les, sé que sóc repetitiva i en totes les entrades al bloc dic el mateix: gràcies a l’excel·lent comunicació entre els Psocòpters i la disposició per ajudar-nos uns altres.

Però ara voldria comentar l’aspecte que considero que hauria estat millorable tot i que finalment vam sortir triomfants. És que tinc la sensació que potser vam deixar alguns aspectes del treball pel darrer moment, tot i així, miro enrere i considero que cada feina la vam fer quan calia, dins dels terminis establerts: cerques Delicious, presentacions, creació bloc, ... Potser és que no vam preveure la feinada que ens va suposar l'estructuració de l'índex per tenir en compte la posterior edició de continguts. Potser només és la sensació que em va deixar el darrer dia abans del lliurament de la PAC...

Tot i així, reitero estic molt contenta. La feina realitzada la considero inclús més reeixida que a la PAC1, o potser simplement és que la trobo més interessant... Per finalitzar una nota de sentit de l’humor que, com vaig comentar en el seu dia, tant caracteritza als Psocòpters:

Font: http://www.universoabierto.com/3670/humor-libros-electronicos/

Bona nit!

De la gratuïtat de les eines de construcció...

Tota una descoberta el GLIFFY, em recorda una mica a com editem amb el photoshop tot i que no tingui gaire a veure en concepte.

Ara començo a prendre’n una consciència més global del què, de tot plegat. Vàrem començar amb el DELICIOUS, després continuàrem amb la WIKI, ara introduïm el GLIFFY o el CMAP TOOLS.

Totes són eines que podem emprar en la construcció del coneixement a partir del treball col·laboratiu i d’una forma GRATUÏTA.

Ja m'hi he acostumat al delicious, penjo totes les adreces, articles que m'interessen o a voltes cerco, quan tinc temps, què és el que han buscat usuaris que tenen TAGS similars a les meves.

Però un cop creada la necessitat...Creieu que aquestes eines continuaran essent gratuïtes? Creieu que un cop tinguem totes les adreces i articles i altres que ens interessen, 'penjats al delicious', o bé quan dins l'organització d'una entitat sense ànim de lucre necessitin continuar emprant el Gliffy, quan realment en siguem dependents...no ens diran que hem de pagar una quota simbòlica? Donat que el benefici és tan gran.

El meu pare un dia em va voler iniciar en això de les dependències creades quan jo no m’ho havia ni plantejat. El vaig sentir dir: ‘ abans ens donaven el sou en ma dins un sobre i foren els bancs i caixes les que vingueren a buscar-nos a oferint-nos tot tipus d’avantatges si domiciliàvem la nòmina. Ens feien a mans una targeta sense cap tipus de cost de manteniment, comissions etc. Bé doncs, un cop creada la necessitat, ens cobren les comissions, perquè ja no entenem un mon sense càrrecs domiciliats, o gestions electròniques vàries.

I jo dic: 'tens raó, però, tot i que no ho tinc gens clar i dubto, potser ja és això, que al final hem d’acabar de pagar per a poder disposar de tots aquests avantatges...'

Però també ho acabarà essent a la xarxa? Poster deixarà de ser democràtic tot aquest ús.

Ja veurem com acaba.

Salut!

Valoració (3.2) Letargia

Fa més d'una setmana vaig valorar de Vacances la nostra 'inactivitat' però... es va convertir en letargia? Sigui com sigui ara ja tot torna a rutllar, però per fi puc fer una reflexió crítica i comentar aspectes a millorar.

En la darrera setmana hem aconseguit fer quatre mapes conceptuals individuals, sempre millorant els ja proposats, i finalment ens hem posat d'acord per entendre el mapa de la millor manera possible i aportant els canvis que hem considerat. Amb això vull dir que tampoc no hem perdut el temps.

Però pel que fa al wiki sí que hi hem treballat molt menys que altres grups. Potser el relax rau en la nostra posposició en l'entrega, ja que fins el dia 20 no ens vam obligar a presentar la PAC3. Això no obstant, crec que hauríem d'haver fet més. Un cop fetes les primeres edicions ja he vist que ampliar una mica la informació comporta molta molta estona. Fins ara sempre hem complert l'article previsor dels acords grupals que mana mirar d'acabar les PACs 48 hores abans de l'entrega. Espero que ara no haguem de patir per seguir la línia.

També vull fer pública la meva alegria per la resurrecció de la psocòptera Sílvia.

Desastre en la PAC3!

Hola a tothom!

Suposo que us haureu trobat en algun moment del camí... Si no d'aquest, en algun altre projecte de la vostra vida. La renuncia. L'abandonament. Quan penses que no pots avançar, que algú t'està posant el pal entre les rodes, en definitiva: que s'ha acabat i no es pot continuar. He vist que alguns companys d'altres grups de l'assignatura han arribat a un grau elevat de desànim, inclús alguns han abandonat. Idees que m'han passat pel cap al llarg d'aquesta setmana i en un moment concret vaig considerar definitives.

Quatre han estat els motius del meu intent de deserció:

1. La impossibilitat d'instal·lar el CMapTools, tot i veure al fòrum que d'altres companys tenien el mateix problema i seguir les instruccions que se'ns han ofert.
   
2. La posterior mort del meu ordinador. (Crec que he fet servir massa la tecla F5). Tot i que ha ressuscitat dies després sense arxius i amb escassa esperança de vida.
   
3. Davant d'això, veure una data de lliurament tan propera quan en la nostra planificació l'havíem establert bastant més tardana. Sort que el consultor va tenir un lapsus i s'accepta la nostra planificació
   
4. La impossibilitat de fer res just quan em toca ser coordinadora. Sort que no cal, perquè en aquest grup tothom és autònom, comunicactiu, compromés i responsable
   

Perquè us feu una idea, aquesta és la imatge de la situació:

Com s'ha solucionat aquest desastre? Sobretot: Mitjançant el recolzament i les solucions plantejades pels companys de grup.

Us dono les gràcies companys Psocòpters per les vostres mostres de recolzament i comprensió, tot i que al principi de l'odissea em vaig sentir sola... Gràcies Kris, sempre amb les teves atencions i ànims. Gràcies Jordi pels teus missatges que m'han aconseguit animar i tranquil·litzar. Gràcies Joffre, per oferir-me un ordinador per poder acabar l'assignatura (Ei, ara que ho penso, per què he estat tan beneita de refusar-ho? :-P) Som un grup fantàstic! Tampoc podia deixar-vos a mig camí, tal i com algú m'ha inculcat recentment: No es pot deixar un amic enrere...

Gràcies també a la vida, ja que diversos esdeveniments que s'han donat en el terreny personal també han contribuït, i molt a elevar el meu ànim i superar les adversitats.

I des d'aquí, ànims a qualsevol que es pugui trobar en aquesta situació.

Salut!