dissabte, 18 de desembre del 2010

Tot posant-li el punt i final a la PAC3!

Aquestes wikis són una bona eina, tot i que com ja han dit alguns dels meus companys li faltaria un 'vull' en quan al tema d'edició. Encara que, ara que ho penso, si tingués altres opcions i 'mangenques' costaria més de carregar, és clar. I m'agrada perquè el sistema és àgil, ràpid, efectiu. Pel que he llegit aquesta es una de les propietats que fan a eines com el delicious i al wiki, de les més populars.

Recordeu quan començàvem a imaginar com i de quina manera seria això de treballar amb un wiki, o si bé, algú de nosaltres ja hi havia treballat, com aixecar-la de zero? Com seria? I sembla que aquestes wikis cada cop són més usades en empreses i comunitats a modus de plataforma, com una intranet que és gestionada de forma col·laborativa, per a que tothom pugui dir la seva, si és que té alguna cosa a dir. D'aquesta manera l'empresa aconsegueix, allò del que ja em parlat en alguna ocasió: 'fer visible el coneixement contingut en la seva organització'.

Al llarg del curs ja se n’han posat alguns d’exemples,d'aquestes intranets, però jo aquesta setmana per casualitat n'he descobert aquesta, i he identificat el wiki!

És la pàgina de formadors d’ACTIC.




ACTIC>material formatiu> pàgina per a formadors.

La sigla ACTIC correspon a la denominació “acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació”. Acreditació que atorga la Generalitat de Catalunya.

Per finalitzar i, a les acaballes d’aquesta PAC3, diria que aquest cop sí que estem deixant per l’últim dia algunes coses, però també és veritat que ja tenim treballada bona part de la PAC4 perquè hem anat desenvolupant en paral·lel, el seu format: encapçalaments, uniformitats de títols etc. però especialment, tenim treballada la navegació per a l'interior del Wiki. Per tant, toca acabar de dotar de continguts. I saltar definitivament a la PAC4.

Salut!!

divendres, 17 de desembre del 2010

Necessiteu un mapa??


Companys/es,


Una de les feines d’aquesta PAC3 era l'elaboració d'un mapa conceptual. Per fer-ho, primer vam decidir fer una pluja d’idees i conceptes entre tots els Psocòpters, per després, de manera individual, practicar amb el disseny i possibilitats que presenten els diferents programes de mapes conceptuals proposats. Nosaltres ens vam decantar pel CmapTools... terrible elecció per com ens van anar les coses després. Després d’uns dies de desesperació amb tot un seguit de problemes que quasi ens costen una DESERCIÓ, la Kris va proposar canviar i fer servir-ne un altre, el Gliffty, que no cal tenir instal·lat. Quina gran idea, CARAM!, perquè no se’m va acudir a mi, després de barallar-me amb el diable de programa sense aconseguir res de profit!!!

Bé, coses de la vida, al final ho
hem solucionat i una experiència en principi negativa ha passat a ser, al menys per mi, una eina divertida i molt productiva. Deixeu que m’expliqui, com que té un disseny divertit, amb diferents possibilitats i bastant fàcil d’utilitzar, per fer algunes pràctiques, vaig aprofitar per començar una espècie d’arbre genealògic de la meva família que feia temps que m’havien demanat que fes.
-Joffre, com que tens temps i traça en el tema dels computadors fes un arbre de la família però començant pel teu rebesavi - em va dir ma mare. Just tot el que no tinc, ni traça ni molt menys temps.

Dit i fet, digueu-me exagerat, però m’ha sortit un arbre de professional. Diferents nivells, colors, mides i formes. Estic realment satisfet de la bona feina. Ara faig mapes conceptuals per tot. L’organigrama del Centre Cívic, la distribució de sales, dibuix per fer el control horari, per distribuir tallers i exposicions. Fins i tot, la filla del meu cap que es casa en dos mesos, doncs m’han demanat que els hi faci un mapa o diagrama de com han de posar i distribuir les taules i cadires al restaurant.

Caram, si ho arribo a saber, no dic res a ningú..



Salut!!

Joffre


Imatge1: http://www.flickr.com/photos/7363465@N08/4688416205/
Imatge2: http://www.flickr.com/photos/dimi15/953123201/

dilluns, 13 de desembre del 2010

Cites

"Els que per a uns significa un ajut altres ho poden viure com a poca confiança en al feina de la resta" (Maribel)

"L’experiència en el ciclisme també m’ha adoctrinat en la vida mateixa. En les curses no només podem exprimir-nos, i cercar el nostre límit. Saber gestionar l’esforç és vital, per arribar en bones condicions a la darrera etapa i poder donar tot el que hem guardat i après al llarg del camí" (Federico)

"El nostre punt feble, i alhora lloable, crec que és voler fer les coses molt pensades i treballades" (Josep Maria)

"Un altre aspecte al qual no m'acabo d'acostumar, fins i tot em sap greu, es el caràcter asincrònic de la nostra comunicació" (Manuel)

"Ja començo a entendre el funcionament de la wiki (tot i que ha vegades no fa cas: l'anomenada 'vida pròpia de la wiki')" (Gemma P.)

"Una eina tecnològica amb temps i paciència, perd el misteri i la por queda substituïda per la curiositat, per les ganes de posar-la a prova i determinar fins on pot arribar. Desafiar-la i vèncer-la!" (Magda)

"Des d'una bona comunicació fins al reconeixement de les nostres habilitats i capacitats, si som capaços de treballar en equips multidisciplinars aquest cicle de millora contínua serà aplicable a tots els seus membres revertint en la pròpia organització i, en el nostre cas, en el be del nostre grup" (Cristina G.)

"Estem aprenent molt, però he tingut la sensació en alguns moments de l'assignatura fins ara que se solapaven els conceptes i no podia aprofundir tot el que m'agradaria, perquè quan començava a control·lar alguna cosa n'hi apareixia una de nova" (Héctor)
"Ara que miro de nou el rellotge, ja és demà, la 1:00 de la matinada... i encara sense sopar. No si encara, quan em preguntin: què fas dieta? contestaré: no! es que estudiar aprima" (Esther)

"Pura esquizofrènia! Tot el dia arrossegant un terrible sentiment de culpa per no tenir la capacitat de tirar-ho tot endavant" (Mabi)

Estudies o treballes??

Companys/es,

ha començat un petit debat sobre les feines, oficis, treballs i ocupacions que realitzem cadascun de nosaltres, tots plegats companys que gaudim i patim d'aquesta mateixa assignatura.


Jo sincerament no crec que sigui important saber el què fa cadascun de nosaltres amb la seva vida, tant laboral com privada. Per això tots nosaltres ja vam fer una petita o llarga presentació individual al principi del semestre. I ja vam tenir el debat de si calia posar foto, si n'hi havia moltes clarament retocades amb Photoshop, de si rient o millor vestits amb americana, etc. De igual manera que tampoc m’importa dir que jo treballo en un Centre Cívic a Badalona. En el qual tots vosaltres companys i companyes (seré políticament correcte amb l’ús del llenguatge perquè no m’acuseu de sexista) esteu convidats si algun dia fem alguna activitat, exposició, xerrada o acte que us pugui interessar. Però això, és el que estic fent actualment, des de fa tot just un any i mig. Com també estic fent moltes altres coses, que tot i que no em donen de menjar ni em paguen cap hipoteca, són iguals d'importants o més. Sincerament no crec que hi estigui tota la vida en aquest Centre o potser si, qui ho sap. Potser el més que ve em promocionen i me'n fan director, o potser amb les retallades de personal que patim em fan fora. El que si que tinc molt clar és que mai he jutjat a ningú per l'ofici o treball que realitza. Les evidencies moltes vegades ens enganyen i els perjudicis moltes vegades encara més.

Tot això em ve com anell al dit per dir que, el que més ens ha d’importar a tots nosaltres companys d’assignatura (el que treballa de paleta, de ministre, les estudiants nervioses que comencen, el repetidor, el jubilat, l'aturat, el botiguer, el futbolista, les bibliotecàries, el relacions publiques d’una discoteca de moda, el cap d'una multinacional d'incognit, el mosso d'Esquadra, la que està d'okupa al Raval, la professora de primària, etc.) és que el 17 de Gener és el dia final per entregar la darrera PAC d'aquesta assignatura de les CTIC.

I aquí, companys i companyes, no valen oficis ni beneficis.

Som-hi que ens queda molta feina.







Per cert, dedico aquest vídeo a les meves dues companyes de grup, a la Kris i Sílvia que treballen eficient i espectacularment a la Xarxa de Biblioteques Públiques de Barcelona (UPS!! no era pas un secret, no?)

Salut!!

Joffre

Vídeo:http://www.youtube.com/watch?v=Ne_WXP7lUWM&feature=player_embedded#!

diumenge, 12 de desembre del 2010

Valoració i resultat PAC2

Hola a tothom!

Em sento amb els ànims renovats després d’una setmana d’infern tecnològic i una altra d’assossegament i d’alegria per la bona qualificació obtinguda en la PAC2. Torno a sentir-me satisfeta per la feina feta, i pels resultats. Felicitats!

Satisfeta per la feina feta, tot i que em sembla tot molt llunyà a aquestes alçades de l’assignatura. Trobo que les cerques compartides al Delicious són molt bones per a l’elaboració del tema del projecte que estem portant a terme, l’índex i l’estructuració del wiki els trobo molt encertats, les presentacions dels Psocòpters, totes diferents ens defineixen i han suposat un primer pas per conèixer-nos una mica més. El bloc també ha contribuït a aquesta coneixença de tots quatre, ja que hi hem mostrat els nostres pensaments i inclús sentiments, i ens ha permès tornar a relacionar-nos amb la resta de companys de l’assignatura mitjançant l’intercanvi de comentaris. A més, trobo reflexions dels companys molt interessants en relació a totes les eines que hem anat coneixent i utilitzant al llarg d’aquest temps, i crec que és una de les parts més creatives del curs.

Ja vaig fer comentari en un altre post al bloc les dificultats que ens vam trobar durant la realització de la PAC2, de quina manera vam poder resoldre-les, sé que sóc repetitiva i en totes les entrades al bloc dic el mateix: gràcies a l’excel·lent comunicació entre els Psocòpters i la disposició per ajudar-nos uns altres.

Però ara voldria comentar l’aspecte que considero que hauria estat millorable tot i que finalment vam sortir triomfants. És que tinc la sensació que potser vam deixar alguns aspectes del treball pel darrer moment, tot i així, miro enrere i considero que cada feina la vam fer quan calia, dins dels terminis establerts: cerques Delicious, presentacions, creació bloc, ... Potser és que no vam preveure la feinada que ens va suposar l'estructuració de l'índex per tenir en compte la posterior edició de continguts. Potser només és la sensació que em va deixar el darrer dia abans del lliurament de la PAC...

Tot i així, reitero estic molt contenta. La feina realitzada la considero inclús més reeixida que a la PAC1, o potser simplement és que la trobo més interessant... Per finalitzar una nota de sentit de l’humor que, com vaig comentar en el seu dia, tant caracteritza als Psocòpters:

Font: http://www.universoabierto.com/3670/humor-libros-electronicos/

Bona nit!

divendres, 10 de desembre del 2010

De la gratuïtat de les eines de construcció...

Tota una descoberta el GLIFFY, em recorda una mica a com editem amb el photoshop tot i que no tingui gaire a veure en concepte.

Ara començo a prendre’n una consciència més global del què, de tot plegat. Vàrem començar amb el DELICIOUS, després continuàrem amb la WIKI, ara introduïm el GLIFFY o el CMAP TOOLS.

Totes són eines que podem emprar en la construcció del coneixement a partir del treball col·laboratiu i d’una forma GRATUÏTA.

Ja m'hi he acostumat al delicious, penjo totes les adreces, articles que m'interessen o a voltes cerco, quan tinc temps, què és el que han buscat usuaris que tenen TAGS similars a les meves.

Però un cop creada la necessitat...Creieu que aquestes eines continuaran essent gratuïtes? Creieu que un cop tinguem totes les adreces i articles i altres que ens interessen, 'penjats al delicious', o bé quan dins l'organització d'una entitat sense ànim de lucre necessitin continuar emprant el Gliffy, quan realment en siguem dependents...no ens diran que hem de pagar una quota simbòlica? Donat que el benefici és tan gran.

El meu pare un dia em va voler iniciar en això de les dependències creades quan jo no m’ho havia ni plantejat. El vaig sentir dir: ‘ abans ens donaven el sou en ma dins un sobre i foren els bancs i caixes les que vingueren a buscar-nos a oferint-nos tot tipus d’avantatges si domiciliàvem la nòmina. Ens feien a mans una targeta sense cap tipus de cost de manteniment, comissions etc. Bé doncs, un cop creada la necessitat, ens cobren les comissions, perquè ja no entenem un mon sense càrrecs domiciliats, o gestions electròniques vàries.

I jo dic: 'tens raó, però, tot i que no ho tinc gens clar i dubto, potser ja és això, que al final hem d’acabar de pagar per a poder disposar de tots aquests avantatges...'

Però també ho acabarà essent a la xarxa? Poster deixarà de ser democràtic tot aquest ús.

Ja veurem com acaba.

Salut!