6 crèdits

M’haig de pensar molt bé com fer aquesta darrera aportació en aquest bloc dels Psocòpters. I ho dic amb una sensació estranya de comiat. Caram, ara que m’havia acostumat a escriure almenys un cop per setmana, realment com si fos el meu confessionari particular (tot i que ho dic perquè ho he vist a les pel·lícules perquè jo, no vaig mai a missa. Si existeix algú allà dalt, segur que m’enviarà de pet a l’infern) m’haig de despedir.

He llegit que som el bloc amb més seguidors?? Caram, jo no m’ho acabava de creure, però si ho diu la Kris, segur que és veritat. Ella mai falla, la veterania sempre és un grau. Després hi ha la Sílvia, que ha estat “al borde de un ataque de nervios” pels problemes informàtics però que al final, s’ha recuperat i ha pogut acabar el semestre amb molt d'esforç i treball extra. Parlant del nostre bloc, si hem tingut tantes visites, estic convençut que és en part gràcies al company Jordi Mogas. Uffff, que més puc dir d’ell? Quin paio, li bullen les idees al cap. No para ni un sol minut de treballar, de fer gràfiques, esquemes, buscar errades ortogràfiques, enviar missatges a la resta de companys aclarint dubtes, ampliant informació, buscant actualitzacions, en definitiva, fent-nos treballar com uns bojos. Però ha valgut la pena. Segur que si.

Fer una valoració final del meu grup i de l’assignatura?? ja n’estic fins els .... de les valoracions. Caram!!! I tot això per, només, 6 crèdits?? No m’estranya que, companys, us queixeu. Jo també ho faré. No ho trobo just. Estic totalment d’acord amb els vostres comentaris. Les hores i hores que tots li hem dedicat a aquesta assignatura no es corresponen només a 6 crèdits. Uns crèdits treballats a fons, suats i sobretot patits de valent. Mai millor dit. Realment no s'entén. Entenc que hi hagi companys/es que estiguin emprenyats!!

Tot i que jo segueixo pensant que aquesta assignatura de les CTIC és ideal per agafar-la el primer semestre. I no ho dic perquè sigui massoca, tot al contrari. Ho dic perquè, com ja he comentat algunes vegades, amb un aspecte de joc, com qui no vol la cosa, et fot tal hòstia que els que hem arribat fins el final vius segur que ja res ens pot sorprendre. Segurament continuarem endavant, tot i que cada un de nosaltres al seu ritme, procurant ser realistes perquè fora de la UOC hi ha vida. Aprofito el comentari del meu company Psocòpter, si algun dia acabo els estudis, tot i que tingui més de 80 anys, ja estaré súper content i satisfet.

Però deixant de costat els 6 crèdits, crec que hem aprofitat molt bé el temps. I mai millor dit, ja que hores i més hores és el que hem hagut de passar davant l’ordinador. Però i ara, que ens queda?? Crec que hem assolit uns coneixements express de noves tecnologies. Hem après a utilitzar tot un seguit d’eines que segur que en un futur ens seran útils, tant per continuar els estudis a la UOC com també per al nostre ús personal. Com vaig dir en una de les meves aportacions en aquest bloc quan parlava del meu currículum tecnològic, ara és el moment de fer-lo. I estic sorprès de tot el que he après. De tot el que ara, millor o pitjor, puc portar a terme i utilitzar. Tots sabem que la teoria és molt maca, però quan de veritat s'aprèn és quan has de posar en practica tots aquests coneixements treballant en alguna cosa, com en un projecte, i més si aquest és un projecte virtual en grup. No vull despedir-me i acabar aquest darrer escrit sense felicitar-vos a tots, companys, per la feina i el treball realitzat durant aquest semestre tot esperant que aquesta experiència sigui del tot enriquidora per futurs projectes i estudis.



Així que: Cristina, Sílvia, Jordi, Federico Álvarez, Gabriel Bosch, Alex Domingo, Aurora Garea, Mounsif Takkal, Glòria Viñas, Xavier Ribau, Teresa Teixiné, Ramón García, Isabel Planas, Miriam Milan, Gemma Caminal, Tània Dobaño, Marc González, David Parodi, Raquel Ruso, Susana Calvache, Anna Casamartina, Tamara Risco, Laura Berlanga, Fermin Cembranos, Maria Garcia, Núria del Campo, Ingrid Prats, Núria Ruiz, Gemma Hernandez, Ana Rodriguez, Sílvia Velazco, Marta Capdevila, Àngels Blasco, Cristina Galí, Kenneth Marsol, Rosa Tomas, Yolanda Bolós, Manuel Garcia, Montserrat Alvarez, Magda Crusellas, Mabi Salinas, Carme Milà, Irene Bau Montero, Juan Manuel Sanchez, Esther Asso, Mònica Corchete, Ramón Martínez, Maribel Arroniz, Judit Junyent, Gemma Planas, Sandra Rodríguez, Elizabeth Ginesta, Marina Sanchez, Jaume Boladeras, Ramon Casassas, Héctor Sánchez, Mariam Baquero, Josep Maria Corrales.

Ahh, me’n oblidava, també un reconeixement i donar moltes gràcies al nostre consultor Joan Padrós.


A tots, molta sort.

I tot això, creieu-me, val molt més que els 6 crèdits.


Salut!!


Imatge: http://www.flickr.com/photos/46782417@N00/2408380913

Revisió i valoració final del conjunt del procés!

L’altar del Sant Sepulcre i Santíssim Blog Psocòpter va quedar inaugurat el 8 de novembre després d’un debat intens sobre com havia de ser el seu disseny que hi havíem de posar o deixar de posar. Volíem ser pràctics, fer-ne d'ell un bloc àgil, però a la vegada conferir-li certa identitat.

Avui podem dir que hem acabat essent un dels blocs amb més seguidors, en això jo donaria públicament les gràcies a en Jordi perquè ell també ha participat força en cadascun i crec que això a incitat a visitar el nostre. Reconec que també pot haver estat atractiu pel disseny i a voltes pels widgets que anàvem introduint i/o per les entrades que hem pogut fer, algunes enriquidores, en no parlar exclusivament del dia, dia. Hem intentat introduir temes d’actualitat.

La primera PAC1 la vàrem treballar a consciència, els acords, per tant en la PAC2, no varen necessitar gaire ‘retoc’. El ritme però de la primera PAC, en ser molt intens (va requerir per part nostre pràcticament connexions diàries) va provocar crisis personals, vàrem arribar a pensar que si la resta requeria de nosaltres el mateix compromís no ho superaríem.

Ara penso que el que ens va ajudar a no enfonsar-nos va ser la solidaritat i el respecte amb el que ens hem estat tractant fins avui dia els quatre membres del grup.

D'altra banda, dir que amb el temps hem assolit un cert grau de tranquil·litat degut al coneixement de les eines. Hem après millor el temps que necessitem invertir en cada acció/ activitat.

Diria que hem sigut forts en la introducció i ús de noves tecnologies associades al tractament i gestió d'informació a la xarxa i també en el tractament de la imatge.

Tampoc, no li hem tingut gaire por a treballar dins l’àrea wikispace, editant in situ, això ens ha facilitat l’evolució efectiva de l’estructuració del nostre projecte i l’elaboració del seu disseny global. Al final, ja érem addictes, entenent els beneficis d’usar-la quan ets un grup de vàries persones i treballes a distància, i per tant l’hem continuat emprant per a discutir les valoracions rebudes i a posteriori per redactar el document de defensa.

Crec que una de les llibertats que ens vàrem poder permetre a la wiki, el de la lliure creació de pàgines personals, ens va reforçar com a grup, tot considerant que seria enriquidor sumar les individualitats de cadascú.

La PAC3 la vàrem treballar a un altre ritme, havíem planificat donar-nos temps perquè la vèiem de les més complicades i al final no ho va ser tant. A través de l’ús dels mapes conceptuals vàrem anar aprenent a emprar noves metodologies, tot treballant, en inici, més amb preguntes que amb respostes. I a poc a poc vàrem acabar treballant també part de la PAC4 en la PAC3. Ara que ho penso, podríem dir que, en general, ens hem avançat sempre al que ens demanaven, suposo que més per por a haver de repetir feina i per tal de ser pràctics, que no per cap altre motiu.

Així doncs, a la PAC4 hem arribat havent-la desenvolupat ja des de la PAC2 i la PAC3, ja havíem treballat: la unificació d’estils, navegació entre pàgines, documentació gràfica, links etc.

Per acabar, afagiria, primer una felicitació i és pel que ha estat el nostre company de maldecaps diaris, crec que n'ha tingut molts més dels que ens podem arribar a imaginar, el nostre consultor Joan Padrós, per la seva manifsta dedicació i pels tocs d'humor que sempre ajudaven a treure-li pes als 'forats negres'.

En segon lloc dir que aquesta assignatura, tot i que dona moltes satisfaccions( podem dir que no sóm els mateixos ara que abans,coneixem eines que abans desconeixíem) requereix moltes més de les hores que s'indiquen.

Per tant, un consell, potser no seria una assignatura per recomenar en inici a algú que comença. Ho dic perquè aquest algú pot arribar a pensar que totes les assignatures són iguals i necessiten la mateixa dedicació.

Bé, no m'acomiado, diré un fins ara i salut!!!!!!

Valoracions Personal vs Grup

Primer vam haver de fer les valoracions individuals. Vam haver de valorar els nostres companys /es de projecte. Com?? Si, però amb la gran diferència de que aquesta valoració personal podríem dir que va ser secreta, ja que només el consultor sap el que realment vam possar cada un de nosaltres. Companys Psocòpters, no patiu que jo us vaig puntuar moooolt bé, o potser no? Potser tinc dues cares, i ara resulta que vaig queixar-me de la poca feina que fèieu, i que tot el projecte l’he hagut de fer jo solet. Reivindicant que em mereixo una A majúscula...i que vosaltres només em fèieu nosa. Caram, aquest paper no em queda gens bé.

I ara, la segona part, les valoracions també individuals però ara d’un projecte d’un grup que no és el nostre. En obert, donant la cara davant de tots vosaltres. Jo que vaig avisar que em posaria la lupa... i resulta que, rellegint algunes de les vostres valoracions més que lupa, algun de vosaltres heu agafat un MICROSCOPI!!! Millor, de veritat. Jo, sóc del parer que quan més punyent, exhaustiva, critica, profunda i detallada és una valoració el resultat és molt millor i molt més profitós pels grups que la reben.

Ho sabeu, ja que ja ho he comentat varies vegades, que el treball que hem hagut de realitzar després, està mal anomenat de defensa. Ja que en cap cas, trobo cap de les valoracions que he llegit, com un atac personal. Tot el contrari. Crec, que totes les valoracions han estat sempre amb respecte i sobretot amb un clar esperit d’ajuda i millora.

Nosaltres, estem satisfets i orgullosos del nostre projecte. Perquè com tots vosaltres que heu arribat fins aquí, sabem la feinada i les moltes hores que hi hem dedicat. Dit això, nosaltres som Psocòpters no pas perfectes. Per això esperàvem els vostres comentaris amb impaciència i amb ganes de contestar. Vam inventar una manera de fer la defensa del projecte, una manera diferent i molt participativa. Obrir un espai de defensa a la nostra wiki per redactar entre tots quatre un document final. No sense discutir-ho abans, ja que uns pensàvem en fer una valoració general i altres pensaven que havíem de fer un comentari de tots els punts i comentaris que ens havien fet. Al final vam decidir per aquesta segona manera. Encara que haguéssim de presentar un document de 320 pagines, però si vosaltres exigents valoradors, ens havíeu fet tota una sèrie de comentaris, cap de vosaltres es podia quedar sense resposta. Fos quina fos.

El que ara sabem segur i tenim clar, molt clar, és que almenys, quatre companys (en Ramón Martínez, la Esther Asso, la Gemma Planas i la Mònica Corchete) s’han llegit el nostre projecte. I que a cap d’ells no els han hagut d’ingressar al manicomi de Sant Boi.

Salut!!

Imatge: http://www.flickr.com/photos/73092230@N00/323238420

Valoració PAC4

Aixsss, té raó en Jordi quan comenta que ha estat més complicat del que ens imaginàvem en un principi, i que hi estem dedicant forces hores a això d’intentar ser concisos i clars per tal de poder treballar amb rigor aquesta quarta i última PAC.

Primer, gens fàcil en provar de donar una resposta coherent i objectiva als projectes dels grups que ens ha tocat valorar i segon intentant ser honestos, afrontant de nou el nostre propi projecte, ara des dels ulls d’altres, els nostres companys. Companys que a hores d’ara després de connexions quasi bé diàries, passarien a ser alguna cosa més, encara per definir...

Té raó quan comenta que en afrontar certes valoracions, ens han sorprès certs comentaris i també té raó quan comenta que en d’altres se'ns han humitejat una mica els ullets de sincera satisfacció.

Diria que vàrem començar estressats i en continuem encara una mica, però contents i amb ganes de moltes coses més.

Salut!
(L’embotit és de VIC!)

Valoracions rebudes

Una de les darreres activitats de l'assignatura ha consistit en valorar un dels projectes dels companys. La veritat és que no hauria imaginat que portés tanta feina. Em vaig llegir un parell de cops el projecte que m'havia tocat, el bloc del grup corresponent, vaig anotar aspectes concrets, etc. I a l'hora de fer el document per entregar vaig optar per fer-ho de forma esquemàtica, jo no em volia allargar amb paràgrafs quan podia donar instruccions clau. Això sí, tot i buscar defectes també vaig destacar virtuts, perquè estic segur que el grup valorat tenia bon esperit en fer el treball i menystenir l'esforç seria massa agre. La lupa d'en Joffre havia de servir per a bones accions. En total van ser més hores de valoració de les que havia previst.

I el que em va sorprendre van ser les valoracions rebudes. Parlant amb sinceritat, n'hi havia dues que estaven molt bé, eren normals i responien a la feina demanada; n'hi havia una altra que em va meravellar, demostrava una feina excel·lent i em va fer pensar que la valoració que havia fet jo no era prou bona; però també hem rebut una altra valoració que cada cop que la llegeixo penso que no és gens d'agrair. Aquesta valoració que no m'agrada (que no ens agrada) diu moltes coses a millorar que no compartim i a vegades no entenem, com si s'haguessin fet per omplir espai i presentar una valoració ben fornida. És cert que podria tractar temes subjectius (que no sempre) i no tinc dret a desprestigiar aquesta posició, però el que més em dol és el tracte ofert. No està redactada amb tacte, és psicològicament agressiva. Els Psocòpters som conscients dels nostres mèrits, però estic segur que més d'una persona s'hauria desanimat molt en llegir acusacions com les rebudes.

Estic segur que totes quatre valoracions van ser fetes amb bon esperit, sense voler ferir els receptors i oferint consells que de cor es consideraven útils. Més d'un company ha insistit que opinar sobre projectes aliens és una feina complicada. I ho és. Així doncs, (encara que sigui amb més humilitat que seny) estic agraït a les quatre persones que s'han esforçat en opinar sobre el nostre projecte.

Nota: Em sap greu centrar aquest article en un fet negatiu concret. Hom va dir que una desgràcia pesa tres cops més que una alegria. I ningú podrà dir que aquest bloc no em serveix de reflexió sincera!

Twitter

Una de les eines que hem fet servir els Psocòpter per a agilitzar la comunicació ha estat el Twitter. Els vull donar les gràcies, als companys/es, per haver-me ofert la possibilitat d'explorar millor aquest servei ja que considero que ha estat molt interessant.

En realitat li hem donat un ús especial. Tenint en compte que només som quatre psocòpters, hem creat nous perfils i ha estat molt fàcil difondre entre nosaltres d'una manera pràctica missatges clau. També val a dir que ha estat cabdal, si més no per a mi, la utilització de l' Echofon, una aplicació que avisa des del navegador i de manera actualitzada la publicació de noves piulades per part dels teus amics (en aquest cas per part dels psocòpters).

Amb tot aquest panorama el cert és que en ocasions hem convertit el Twitter en una mena de xat, però ha estat especialment útil per tal de mantenir-nos alerta a l'hora de fer modificacions en pàgines del wiki o en documents (evitant duplicar feines). També per anunciar nous posts al bloc, i en definitiva per a donar-nos missatges sobre la feina que fèiem sense haver de passar pel fòrum de grup, a voltes confús.

Per tant, la meva valoració és molt positiva, i com bé dic, estic agraït pel fet d'haver-lo pogut utilitzar.