Hola!
I ja hem arribat al final de procés, i aquest serà el meu darrer post, l'hora del comiat. En el que haurem de fer balanç de tot el que hem assolit dins del procés d’aquesta assignatura. Feina difícil, perquè malgrat la curta durada del semestre (vam començar a l'octubre i som al gener) tinc la sensació que ha passat molt més temps, moltes coses i les hem vist de tots colors.
Aquesta PAC 4 ha resultat del tot estranya, ha estat una mica diferent a la resta. Després del llarg procés desenvolupat en equip a la fi de tirar endavant un projecte comú, ens hem tornat a reunir amb la resta de companys de l'assignatura, presentant els nostres projectes, fent de vouyeurs dels treballs d'altres grups, tornar a viure el treball del curs en el mirall del projecte que ens ha tocat valorar, i en aquest procés entendre una mica la feina que ha de fer el Joan Padrós, analitzant la el treball de tots els grups!
De tot això, el que més m'ha costat ha estat el fet de valorar el projecte d'un altre grup, que a més, m'ha agradat, sabent les hores de feina i esforços que hi ha darrera, i es nota. Està clar que tot és millorable sempre, i el que no veu un ho veu un altre, però tot i així m'ha costat exposar les coses millorables del treball dels companys intentant ser el màxim d'objectiva possible, i alhora que els meus comentaris no fossin massa durs. Aquesta preocupació va augmentar quan vaig veure que una de les valoracions que se'ns van fer no la vam trobar molt agradable, no pel fet de les crítiques o propostes de millora, perquè en tenim una altra de valoració que ens ha agradat moltíssim en la e se'ns en molts punts susceptibles de canviar, detallats d'una forma molt acurada i respectuosa.
Per últim, tornar a dir que em sento molt orgullosa de la darrera tasca que hem realitzat en aquesta assignatura en el sí del grup de treball: la defensa del nostre projecte. En especial per la metodologia utilitzada, que denota com hem aprofitat els coneixements que ens ha aportat aquest curs: hem decidit fer el document de defensa a través del wiki, evitant envair de missatges l'àrea de grup, com el mètode per organitzar l'excursió del vídeo que explica què és un wiki que un company va compartir a l'inici del curs un company.
En quant a la valoració de la feina realitzada al llarg del curs, abans de tot vull confirmar i fer costat a tots els que pensen el mateix respecte a allò que des de fa dies s'està comentant: al debat, als blocs, a les nostres valoracions, etc. Aquesta assignatura no és de sis crèdits, perquè per tal d'assolir els objectius proposats has d'emprar moltes més hores de les corresponents a sis crèdits. Fins aquí estem d'acord, però. Cal recomanar-la per al primer curs? Uff! Això ja no està tan clar, la veritat és que no sé com seran la resta d'assignatures del grau, però si n'hi ha moltes com CTIC, jo no continuaré. No perquè no m'agradi, sinó perquè no m'hi veig capaç, no tinc tant de temps i aquest ritme no em permet portar la resta de la meva vida. Pel que veig d'altres comparteixen aquesta opinió. En una altra cosa estem d'acord: haver cursat CTIC ha estat molt profitós, a part de ser capaços d'emprar un munt de noves eines (Delicious, wiki, blocs, etc) que inclús podem aplicar en el nostre àmbit professional i inclús personal, hem après a treballar en equip, i a més, de forma virtual, fet impensable per mi a l'inici de l'assignatura.
I que més dir... Si això crec que s'ha allargat massa. Doncs acomiadar-me i agrair per l'ajut, el recolzament i la companyia "virtual" a tots els companys, al consultor i en especial als Psocòpters: Cristina, Joffre i Jordi. Nois! Hem format un grup genial!!
Salut!
divendres, 21 de gener del 2011
Valoració curs i comiat
Valoració CTIC
Ep, ep, ep! Qui ha dit que haguem de tancar el bloc? La planificació de l'assignatura? Au, va, com si la UOC fos més poderosa que la capacitat d'internet! :p No us prengueu aquesta determinació com cap rebel·lació sense fonaments. El que vull dir només és que per molt que parlem d'últims posts, això no significa res més enllà que són els darrers avaluables. M'encantaria d'aquí un temps fer rebrotar un xic d'ativitat amb una entrada imprevista i descobrir que aquesta aula viva perdura. En definitiva, m'agradaria que amb nosaltres es complís el que ha passat amb (almenys) un bloc del passat semestre: Eurovama.
Ara, de moment, el que toca és avaluar CTIC; les 4 PAC de què s'ha servit, sense la necessitat de proves presencials, per tal de fer desenvolupar capacitats, habilitats, maldecaps, estrés, amistat, i molts tipus de sentiments i activitats. Al llarg d'aquest recorregut hem publicat una pila d'entrades valorant diferents aspectes del treball i les PACs en general. Ara no trobo oportú repetir-me. Per avaluar la PAC 4 i l'assignatura prefereixo fer un paràgraf de coses bones i un altre de coses dolentes:
Molt ràpid, perquè abunda, allò bo. L'assignatura m'ha encantat. He conegut noves eines (mapes conceptuals, Wikispaces, Dropbox, Google enquestes, etc. -algunes coses fora del programa oficial-); hem treballat de valent (Acords grupals, Wiki, Valoració, Defensa, etc.); he conegut molts companys (els Psocòpters en persona i tot!); he descobert que si tens uns companys de grup fantàstics és molt fàcil i gratificant treballar en grup; he après moltes coses sobre els llibres digitals, també he après cosetes llegint altres projectes; he viscut intensament un semestre, connectat a tothora; he descobert que el consultor de CTIC és amb diferència el que més s'ho ha currat d'entre els que he tingut (al loro Joan! T'haurien de pujar el sou!); he interactuat amb l'aula als blocs i hem disposat d'un Fòrum que classifica les respostes de cada fil (important!); i podria dir tantes coses!
I de coses amargues també n'hi ha hagut; bé, una: la UOC és un nyap punxat en un pal. Clar i català. Quina decepció, senyor meu! Duc tot el semestre queixant-me tant que fins i tot em faig vergonya. Ara algun company ja m'ha dit que fins i tot els seus fills em coneixen. Quina vergonya! Però, ei! Que quedi clar que jo sempre que em queixo busco raons per no escaldar-me. Molts de vosaltres ja heu llegit el document Problemes a la UOC. I ara encara seria més llarg. Arghhhh
I ara que arriba l'hora d'acomiadar-me he decidit que ho faré en basc, la meua llengua adoptiva. He pensat que si no m'enteneu el comiat serà més lleu. Ah, i potser us creo intriga i m'envieu correus electrònics per demanar-me'n el significat. Així, de passada, mantenim contacte i em podeu ajudar en futures assignatures heheh
Ziur nago ikasgai hau egingo dudan onena izango dela. Egia esan, lan asko egin arren niretzat ez da batere zaila izan, alde batetik denbora soberan baitaukat, eta bestalde gutxi gora behera erabilitako tresna guztiak dagoeneko ezagutzen nituen eta. Oraindik ez dauzkagu azken PAC-en emaitzak baina ezin hobeak izango direlakoan nago, lehenengoak bezala, eta azkenean ohorezko matrikula bat jasotzea ez nintzateke harrituko. Gainera orain horrelako berriak ez datozkigu gaizki, e? Krisi garaian gaude eta! Beno, lortzen badut edo ez berdin dio; gauza bat ukaezina da: egin dugun bideak merezi izan du eta aurrerantzean faltan botako zaituztet!
Agur eta laster arte! ;)
6 crèdits
M’haig de pensar molt bé com fer aquesta darrera aportació en aquest bloc dels Psocòpters. I ho dic amb una sensació estranya de comiat. Caram, ara que m’havia acostumat a escriure almenys un cop per setmana, realment com si fos el meu confessionari particular (tot i que ho dic perquè ho he vist a les pel·lícules perquè jo, no vaig mai a missa. Si existeix algú allà dalt, segur que m’enviarà de pet a l’infern) m’haig de despedir.
He llegit que som el bloc amb més seguidors?? Caram, jo no m’ho acabava de creure, però si ho diu la Kris, segur que és veritat. Ella mai falla, la veterania sempre és un grau. Després hi ha la Sílvia, que ha estat “al borde de un ataque de nervios” pels problemes informàtics però que al final, s’ha recuperat i ha pogut acabar el semestre amb molt d'esforç i treball extra. Parlant del nostre bloc, si hem tingut tantes visites, estic convençut que és en part gràcies al company Jordi Mogas. Uffff, que més puc dir d’ell? Quin paio, li bullen les idees al cap. No para ni un sol minut de treballar, de fer gràfiques, esquemes, buscar errades ortogràfiques, enviar missatges a la resta de companys aclarint dubtes, ampliant informació, buscant actualitzacions, en definitiva, fent-nos treballar com uns bojos. Però ha valgut la pena. Segur que si.
Fer una valoració final del meu grup i de l’assignatura?? ja n’estic fins els .... de les valoracions. Caram!!! I tot això per, només, 6 crèdits?? No m’estranya que, companys, us queixeu. Jo també ho faré. No ho trobo just. Estic totalment d’acord amb els vostres comentaris. Les hores i hores que tots li hem dedicat a aquesta assignatura no es corresponen només a 6 crèdits. Uns crèdits treballats a fons, suats i sobretot patits de valent. Mai millor dit. Realment no s'entén. Entenc que hi hagi companys/es que estiguin emprenyats!!
Tot i que jo segueixo pensant que aquesta assignatura de les CTIC és ideal per agafar-la el primer semestre. I no ho dic perquè sigui massoca, tot al contrari. Ho dic perquè, com ja he comentat algunes vegades, amb un aspecte de joc, com qui no vol la cosa, et fot tal hòstia que els que hem arribat fins el final vius segur que ja res ens pot sorprendre. Segurament continuarem endavant, tot i que cada un de nosaltres al seu ritme, procurant ser realistes perquè fora de la UOC hi ha vida. Aprofito el comentari del meu company Psocòpter, si algun dia acabo els estudis, tot i que tingui més de 80 anys, ja estaré súper content i satisfet.
Però deixant de costat els 6 crèdits, crec que hem aprofitat molt bé el temps. I mai millor dit, ja que hores i més hores és el que hem hagut de passar davant l’ordinador. Però i ara, que ens queda?? Crec que hem assolit uns coneixements express de noves tecnologies. Hem après a utilitzar tot un seguit d’eines que segur que en un futur ens seran útils, tant per continuar els estudis a la UOC com també per al nostre ús personal. Com vaig dir en una de les meves aportacions en aquest bloc quan parlava del meu currículum tecnològic, ara és el moment de fer-lo. I estic sorprès de tot el que he après. De tot el que ara, millor o pitjor, puc portar a terme i utilitzar. Tots sabem que la teoria és molt maca, però quan de veritat s'aprèn és quan has de posar en practica tots aquests coneixements treballant en alguna cosa, com en un projecte, i més si aquest és un projecte virtual en grup. No vull despedir-me i acabar aquest darrer escrit sense felicitar-vos a tots, companys, per la feina i el treball realitzat durant aquest semestre tot esperant que aquesta experiència sigui del tot enriquidora per futurs projectes i estudis.
Així que: Cristina, Sílvia, Jordi, Federico Álvarez, Gabriel Bosch, Alex Domingo, Aurora Garea, Mounsif Takkal, Glòria Viñas, Xavier Ribau, Teresa Teixiné, Ramón García, Isabel Planas, Miriam Milan, Gemma Caminal, Tània Dobaño, Marc González, David Parodi, Raquel Ruso, Susana Calvache, Anna Casamartina, Tamara Risco, Laura Berlanga, Fermin Cembranos, Maria Garcia, Núria del Campo, Ingrid Prats, Núria Ruiz, Gemma Hernandez, Ana Rodriguez, Sílvia Velazco, Marta Capdevila, Àngels Blasco, Cristina Galí, Kenneth Marsol, Rosa Tomas, Yolanda Bolós, Manuel Garcia, Montserrat Alvarez, Magda Crusellas, Mabi Salinas, Carme Milà, Irene Bau Montero, Juan Manuel Sanchez, Esther Asso, Mònica Corchete, Ramón Martínez, Maribel Arroniz, Judit Junyent, Gemma Planas, Sandra Rodríguez, Elizabeth Ginesta, Marina Sanchez, Jaume Boladeras, Ramon Casassas, Héctor Sánchez, Mariam Baquero, Josep Maria Corrales.
Ahh, me’n oblidava, també un reconeixement i donar moltes gràcies al nostre consultor Joan Padrós.
A tots, molta sort.
I tot això, creieu-me, val molt més que els 6 crèdits.
Salut!!
Imatge: http://www.flickr.com/photos/46782417@N00/2408380913
He llegit que som el bloc amb més seguidors?? Caram, jo no m’ho acabava de creure, però si ho diu la Kris, segur que és veritat. Ella mai falla, la veterania sempre és un grau. Després hi ha la Sílvia, que ha estat “al borde de un ataque de nervios” pels problemes informàtics però que al final, s’ha recuperat i ha pogut acabar el semestre amb molt d'esforç i treball extra. Parlant del nostre bloc, si hem tingut tantes visites, estic convençut que és en part gràcies al company Jordi Mogas. Uffff, que més puc dir d’ell? Quin paio, li bullen les idees al cap. No para ni un sol minut de treballar, de fer gràfiques, esquemes, buscar errades ortogràfiques, enviar missatges a la resta de companys aclarint dubtes, ampliant informació, buscant actualitzacions, en definitiva, fent-nos treballar com uns bojos. Però ha valgut la pena. Segur que si.
Fer una valoració final del meu grup i de l’assignatura?? ja n’estic fins els .... de les valoracions. Caram!!! I tot això per, només, 6 crèdits?? No m’estranya que, companys, us queixeu. Jo també ho faré. No ho trobo just. Estic totalment d’acord amb els vostres comentaris. Les hores i hores que tots li hem dedicat a aquesta assignatura no es corresponen només a 6 crèdits. Uns crèdits treballats a fons, suats i sobretot patits de valent. Mai millor dit. Realment no s'entén. Entenc que hi hagi companys/es que estiguin emprenyats!!
Tot i que jo segueixo pensant que aquesta assignatura de les CTIC és ideal per agafar-la el primer semestre. I no ho dic perquè sigui massoca, tot al contrari. Ho dic perquè, com ja he comentat algunes vegades, amb un aspecte de joc, com qui no vol la cosa, et fot tal hòstia que els que hem arribat fins el final vius segur que ja res ens pot sorprendre. Segurament continuarem endavant, tot i que cada un de nosaltres al seu ritme, procurant ser realistes perquè fora de la UOC hi ha vida. Aprofito el comentari del meu company Psocòpter, si algun dia acabo els estudis, tot i que tingui més de 80 anys, ja estaré súper content i satisfet.
Però deixant de costat els 6 crèdits, crec que hem aprofitat molt bé el temps. I mai millor dit, ja que hores i més hores és el que hem hagut de passar davant l’ordinador. Però i ara, que ens queda?? Crec que hem assolit uns coneixements express de noves tecnologies. Hem après a utilitzar tot un seguit d’eines que segur que en un futur ens seran útils, tant per continuar els estudis a la UOC com també per al nostre ús personal. Com vaig dir en una de les meves aportacions en aquest bloc quan parlava del meu currículum tecnològic, ara és el moment de fer-lo. I estic sorprès de tot el que he après. De tot el que ara, millor o pitjor, puc portar a terme i utilitzar. Tots sabem que la teoria és molt maca, però quan de veritat s'aprèn és quan has de posar en practica tots aquests coneixements treballant en alguna cosa, com en un projecte, i més si aquest és un projecte virtual en grup. No vull despedir-me i acabar aquest darrer escrit sense felicitar-vos a tots, companys, per la feina i el treball realitzat durant aquest semestre tot esperant que aquesta experiència sigui del tot enriquidora per futurs projectes i estudis.
Així que: Cristina, Sílvia, Jordi, Federico Álvarez, Gabriel Bosch, Alex Domingo, Aurora Garea, Mounsif Takkal, Glòria Viñas, Xavier Ribau, Teresa Teixiné, Ramón García, Isabel Planas, Miriam Milan, Gemma Caminal, Tània Dobaño, Marc González, David Parodi, Raquel Ruso, Susana Calvache, Anna Casamartina, Tamara Risco, Laura Berlanga, Fermin Cembranos, Maria Garcia, Núria del Campo, Ingrid Prats, Núria Ruiz, Gemma Hernandez, Ana Rodriguez, Sílvia Velazco, Marta Capdevila, Àngels Blasco, Cristina Galí, Kenneth Marsol, Rosa Tomas, Yolanda Bolós, Manuel Garcia, Montserrat Alvarez, Magda Crusellas, Mabi Salinas, Carme Milà, Irene Bau Montero, Juan Manuel Sanchez, Esther Asso, Mònica Corchete, Ramón Martínez, Maribel Arroniz, Judit Junyent, Gemma Planas, Sandra Rodríguez, Elizabeth Ginesta, Marina Sanchez, Jaume Boladeras, Ramon Casassas, Héctor Sánchez, Mariam Baquero, Josep Maria Corrales.
Ahh, me’n oblidava, també un reconeixement i donar moltes gràcies al nostre consultor Joan Padrós.
A tots, molta sort.
I tot això, creieu-me, val molt més que els 6 crèdits.
Salut!!
Imatge: http://www.flickr.com/photos/46782417@N00/2408380913
dijous, 20 de gener del 2011
Revisió i valoració final del conjunt del procés!
L’altar del Sant Sepulcre i Santíssim Blog Psocòpter va quedar inaugurat el 8 de novembre després d’un debat intens sobre com havia de ser el seu disseny que hi havíem de posar o deixar de posar. Volíem ser pràctics, fer-ne d'ell un bloc àgil, però a la vegada conferir-li certa identitat.
Avui podem dir que hem acabat essent un dels blocs amb més seguidors, en això jo donaria públicament les gràcies a en Jordi perquè ell també ha participat força en cadascun i crec que això a incitat a visitar el nostre. Reconec que també pot haver estat atractiu pel disseny i a voltes pels widgets que anàvem introduint i/o per les entrades que hem pogut fer, algunes enriquidores, en no parlar exclusivament del dia, dia. Hem intentat introduir temes d’actualitat.
La primera PAC1 la vàrem treballar a consciència, els acords, per tant en la PAC2, no varen necessitar gaire ‘retoc’. El ritme però de la primera PAC, en ser molt intens (va requerir per part nostre pràcticament connexions diàries) va provocar crisis personals, vàrem arribar a pensar que si la resta requeria de nosaltres el mateix compromís no ho superaríem.
Ara penso que el que ens va ajudar a no enfonsar-nos va ser la solidaritat i el respecte amb el que ens hem estat tractant fins avui dia els quatre membres del grup.
D'altra banda, dir que amb el temps hem assolit un cert grau de tranquil·litat degut al coneixement de les eines. Hem après millor el temps que necessitem invertir en cada acció/ activitat.
Diria que hem sigut forts en la introducció i ús de noves tecnologies associades al tractament i gestió d'informació a la xarxa i també en el tractament de la imatge.
Tampoc, no li hem tingut gaire por a treballar dins l’àrea wikispace, editant in situ, això ens ha facilitat l’evolució efectiva de l’estructuració del nostre projecte i l’elaboració del seu disseny global. Al final, ja érem addictes, entenent els beneficis d’usar-la quan ets un grup de vàries persones i treballes a distància, i per tant l’hem continuat emprant per a discutir les valoracions rebudes i a posteriori per redactar el document de defensa.
Crec que una de les llibertats que ens vàrem poder permetre a la wiki, el de la lliure creació de pàgines personals, ens va reforçar com a grup, tot considerant que seria enriquidor sumar les individualitats de cadascú.
La PAC3 la vàrem treballar a un altre ritme, havíem planificat donar-nos temps perquè la vèiem de les més complicades i al final no ho va ser tant. A través de l’ús dels mapes conceptuals vàrem anar aprenent a emprar noves metodologies, tot treballant, en inici, més amb preguntes que amb respostes. I a poc a poc vàrem acabar treballant també part de la PAC4 en la PAC3. Ara que ho penso, podríem dir que, en general, ens hem avançat sempre al que ens demanaven, suposo que més per por a haver de repetir feina i per tal de ser pràctics, que no per cap altre motiu.
Així doncs, a la PAC4 hem arribat havent-la desenvolupat ja des de la PAC2 i la PAC3, ja havíem treballat: la unificació d’estils, navegació entre pàgines, documentació gràfica, links etc.
Per acabar, afagiria, primer una felicitació i és pel que ha estat el nostre company de maldecaps diaris, crec que n'ha tingut molts més dels que ens podem arribar a imaginar, el nostre consultor Joan Padrós, per la seva manifsta dedicació i pels tocs d'humor que sempre ajudaven a treure-li pes als 'forats negres'.
En segon lloc dir que aquesta assignatura, tot i que dona moltes satisfaccions( podem dir que no sóm els mateixos ara que abans,coneixem eines que abans desconeixíem) requereix moltes més de les hores que s'indiquen.
Per tant, un consell, potser no seria una assignatura per recomenar en inici a algú que comença. Ho dic perquè aquest algú pot arribar a pensar que totes les assignatures són iguals i necessiten la mateixa dedicació.
Bé, no m'acomiado, diré un fins ara i salut!!!!!!
Avui podem dir que hem acabat essent un dels blocs amb més seguidors, en això jo donaria públicament les gràcies a en Jordi perquè ell també ha participat força en cadascun i crec que això a incitat a visitar el nostre. Reconec que també pot haver estat atractiu pel disseny i a voltes pels widgets que anàvem introduint i/o per les entrades que hem pogut fer, algunes enriquidores, en no parlar exclusivament del dia, dia. Hem intentat introduir temes d’actualitat.
La primera PAC1 la vàrem treballar a consciència, els acords, per tant en la PAC2, no varen necessitar gaire ‘retoc’. El ritme però de la primera PAC, en ser molt intens (va requerir per part nostre pràcticament connexions diàries) va provocar crisis personals, vàrem arribar a pensar que si la resta requeria de nosaltres el mateix compromís no ho superaríem.
Ara penso que el que ens va ajudar a no enfonsar-nos va ser la solidaritat i el respecte amb el que ens hem estat tractant fins avui dia els quatre membres del grup.
D'altra banda, dir que amb el temps hem assolit un cert grau de tranquil·litat degut al coneixement de les eines. Hem après millor el temps que necessitem invertir en cada acció/ activitat.
Diria que hem sigut forts en la introducció i ús de noves tecnologies associades al tractament i gestió d'informació a la xarxa i també en el tractament de la imatge.
Tampoc, no li hem tingut gaire por a treballar dins l’àrea wikispace, editant in situ, això ens ha facilitat l’evolució efectiva de l’estructuració del nostre projecte i l’elaboració del seu disseny global. Al final, ja érem addictes, entenent els beneficis d’usar-la quan ets un grup de vàries persones i treballes a distància, i per tant l’hem continuat emprant per a discutir les valoracions rebudes i a posteriori per redactar el document de defensa.
Crec que una de les llibertats que ens vàrem poder permetre a la wiki, el de la lliure creació de pàgines personals, ens va reforçar com a grup, tot considerant que seria enriquidor sumar les individualitats de cadascú.
La PAC3 la vàrem treballar a un altre ritme, havíem planificat donar-nos temps perquè la vèiem de les més complicades i al final no ho va ser tant. A través de l’ús dels mapes conceptuals vàrem anar aprenent a emprar noves metodologies, tot treballant, en inici, més amb preguntes que amb respostes. I a poc a poc vàrem acabar treballant també part de la PAC4 en la PAC3. Ara que ho penso, podríem dir que, en general, ens hem avançat sempre al que ens demanaven, suposo que més per por a haver de repetir feina i per tal de ser pràctics, que no per cap altre motiu.
Així doncs, a la PAC4 hem arribat havent-la desenvolupat ja des de la PAC2 i la PAC3, ja havíem treballat: la unificació d’estils, navegació entre pàgines, documentació gràfica, links etc.
Per acabar, afagiria, primer una felicitació i és pel que ha estat el nostre company de maldecaps diaris, crec que n'ha tingut molts més dels que ens podem arribar a imaginar, el nostre consultor Joan Padrós, per la seva manifsta dedicació i pels tocs d'humor que sempre ajudaven a treure-li pes als 'forats negres'.
En segon lloc dir que aquesta assignatura, tot i que dona moltes satisfaccions( podem dir que no sóm els mateixos ara que abans,coneixem eines que abans desconeixíem) requereix moltes més de les hores que s'indiquen.
Per tant, un consell, potser no seria una assignatura per recomenar en inici a algú que comença. Ho dic perquè aquest algú pot arribar a pensar que totes les assignatures són iguals i necessiten la mateixa dedicació.
Bé, no m'acomiado, diré un fins ara i salut!!!!!!
Valoracions Personal vs Grup
Primer vam haver de fer les valoracions individuals. Vam haver de valorar els nostres companys /es de projecte. Com?? Si, però amb la gran diferència de que aquesta valoració personal podríem dir que va ser secreta, ja que només el consultor sap el que realment vam possar cada un de nosaltres. Companys Psocòpters, no patiu que jo us vaig puntuar moooolt bé, o potser no? Potser tinc dues cares, i ara resulta que vaig queixar-me de la poca feina que fèieu, i que tot el projecte l’he hagut de fer jo solet. Reivindicant que em mereixo una A majúscula...i que vosaltres només em fèieu nosa. Caram, aquest paper no em queda gens bé.
I ara, la segona part, les valoracions també individuals però ara d’un projecte d’un grup que no és el nostre. En obert, donant la cara davant de tots vosaltres. Jo que vaig avisar que em posaria la lupa... i resulta que, rellegint algunes de les vostres valoracions més que lupa, algun de vosaltres heu agafat un MICROSCOPI!!! Millor, de veritat. Jo, sóc del parer que quan més punyent, exhaustiva, critica, profunda i detallada és una valoració el resultat és molt millor i molt més profitós pels grups que la reben.
Ho sabeu, ja que ja ho he comentat varies vegades, que el treball que hem hagut de realitzar després, està mal anomenat de defensa. Ja que en cap cas, trobo cap de les valoracions que he llegit, com un atac personal. Tot el contrari. Crec, que totes les valoracions han estat sempre amb respecte i sobretot amb un clar esperit d’ajuda i millora.
Nosaltres, estem satisfets i orgullosos del nostre projecte. Perquè com tots vosaltres que heu arribat fins aquí, sabem la feinada i les moltes hores que hi hem dedicat. Dit això, nosaltres som Psocòpters no pas perfectes. Per això esperàvem els vostres comentaris amb impaciència i amb ganes de contestar. Vam inventar una manera de fer la defensa del projecte, una manera diferent i molt participativa. Obrir un espai de defensa a la nostra wiki per redactar entre tots quatre un document final. No sense discutir-ho abans, ja que uns pensàvem en fer una valoració general i altres pensaven que havíem de fer un comentari de tots els punts i comentaris que ens havien fet. Al final vam decidir per aquesta segona manera. Encara que haguéssim de presentar un document de 320 pagines, però si vosaltres exigents valoradors, ens havíeu fet tota una sèrie de comentaris, cap de vosaltres es podia quedar sense resposta. Fos quina fos.
El que ara sabem segur i tenim clar, molt clar, és que almenys, quatre companys (en Ramón Martínez, la Esther Asso, la Gemma Planas i la Mònica Corchete) s’han llegit el nostre projecte. I que a cap d’ells no els han hagut d’ingressar al manicomi de Sant Boi.
Salut!!
Imatge: http://www.flickr.com/photos/73092230@N00/323238420
dilluns, 17 de gener del 2011
Valoració PAC4
Aixsss, té raó en Jordi quan comenta que ha estat més complicat del que ens imaginàvem en un principi, i que hi estem dedicant forces hores a això d’intentar ser concisos i clars per tal de poder treballar amb rigor aquesta quarta i última PAC.
Primer, gens fàcil en provar de donar una resposta coherent i objectiva als projectes dels grups que ens ha tocat valorar i segon intentant ser honestos, afrontant de nou el nostre propi projecte, ara des dels ulls d’altres, els nostres companys. Companys que a hores d’ara després de connexions quasi bé diàries, passarien a ser alguna cosa més, encara per definir...
Té raó quan comenta que en afrontar certes valoracions, ens han sorprès certs comentaris i també té raó quan comenta que en d’altres se'ns han humitejat una mica els ullets de sincera satisfacció.
Diria que vàrem començar estressats i en continuem encara una mica, però contents i amb ganes de moltes coses més.
Salut!
(L’embotit és de VIC!)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)