Tota una descoberta el GLIFFY, em recorda una mica a com editem amb el photoshop tot i que no tingui gaire a veure en concepte.
Ara començo a prendre’n una consciència més global del què, de tot plegat. Vàrem començar amb el DELICIOUS, després continuàrem amb la WIKI, ara introduïm el GLIFFY o el CMAP TOOLS.
Totes són eines que podem emprar en la construcció del coneixement a partir del treball col·laboratiu i d’una forma GRATUÏTA.
Ja m'hi he acostumat al delicious, penjo totes les adreces, articles que m'interessen o a voltes cerco, quan tinc temps, què és el que han buscat usuaris que tenen TAGS similars a les meves.
Però un cop creada la necessitat...Creieu que aquestes eines continuaran essent gratuïtes? Creieu que un cop tinguem totes les adreces i articles i altres que ens interessen, 'penjats al delicious', o bé quan dins l'organització d'una entitat sense ànim de lucre necessitin continuar emprant el Gliffy, quan realment en siguem dependents...no ens diran que hem de pagar una quota simbòlica? Donat que el benefici és tan gran.
El meu pare un dia em va voler iniciar en això de les dependències creades quan jo no m’ho havia ni plantejat. El vaig sentir dir: ‘ abans ens donaven el sou en ma dins un sobre i foren els bancs i caixes les que vingueren a buscar-nos a oferint-nos tot tipus d’avantatges si domiciliàvem la nòmina. Ens feien a mans una targeta sense cap tipus de cost de manteniment, comissions etc. Bé doncs, un cop creada la necessitat, ens cobren les comissions, perquè ja no entenem un mon sense càrrecs domiciliats, o gestions electròniques vàries.
I jo dic: 'tens raó, però, tot i que no ho tinc gens clar i dubto, potser ja és això, que al final hem d’acabar de pagar per a poder disposar de tots aquests avantatges...'
Però també ho acabarà essent a la xarxa? Poster deixarà de ser democràtic tot aquest ús.
Ja veurem com acaba.
Salut!
4 comentaris:
Doncs... suposo que depén, però hi ha moltes eines lliures, això no vol dir que siguin altruistes, però el negoci a vegades es troba en altres formes... i si no em de pagar llicències... que és lucrin ells com estimin.... és un argument simplista, però només em baso en la perspectiva d'usuari i la capacitat de tenir eines a l'abast.... (ara, moltes vegades et donen una versió i quan et capten, et trobes que si vols anar més enllà, hi ha una versió superior que t'ofereix... blablabla...)
Salut
Gemma H.
I-nfomèdi@
Si, Cristina, estem en un món capitalista i tot i la crisis i la «necessitat d'un canvi de sistema» continuem vivint sota els mateixos plantejaments. Res ens descriu millor que això de «la pela és la pela». M'agrada molt el plantejament que has fet. I tens tota la raó del món: és molt possible que en un futur (no gaire llunyà) ens veiem «obligats» a pagar una quota per mantenir certs serveis. I això demostra que és un perill caure en els monopolis tipus Google. Amb el seu projecte de digitalització de llibres podrien tenir el control total del coneixement creat per la humanitat.
Hem d'anar en compte perquè res es fa de manera altruista.
Hola noies,
Jo discrepo (una mica). Torno a fer-me pesat. Quan tothom fèiem servir windows i semblava que no es podia passar sense, algú va "fer" linux, i a molts ens va fer feliços. S'acabat piratejar, tot gratis, tot lliure, fantàstic.
El dia que aquests serveis que esmenteu es tornin de pagament, potser algú crearà un clònic lliure.
Caldrà veure que passa llavors :)
Salut (i fe, molta fe) :))
Kenneth
Com bé diu la Gemma, si ara no ens cobren; no ho faran. Si volen tenir ingressos ja ho fan d'altres maneres com ara la publicitat.
L'altre dia parlaves de l'spotify. És un programa gratuït amb publicitat, si l'hi vols treure i aconseguir altres avantatges pagues i llestos, però l'usuari normal no hi deixa diners.
I no pagarem mai, per programes així, perquè si s'ha de pagar s'inventen altres programes similars, gratuïts, i santes pàsques.
Records del teu company Jordi :p
Publica un comentari a l'entrada