diumenge, 5 de desembre del 2010

Desastre en la PAC3!

Hola a tothom!

Suposo que us haureu trobat en algun moment del camí... Si no d'aquest, en algun altre projecte de la vostra vida. La renuncia. L'abandonament. Quan penses que no pots avançar, que algú t'està posant el pal entre les rodes, en definitiva: que s'ha acabat i no es pot continuar. He vist que alguns companys d'altres grups de l'assignatura han arribat a un grau elevat de desànim, inclús alguns han abandonat. Idees que m'han passat pel cap al llarg d'aquesta setmana i en un moment concret vaig considerar definitives.

Quatre han estat els motius del meu intent de deserció:

  1. La impossibilitat d'instal·lar el CMapTools, tot i veure al fòrum que d'altres companys tenien el mateix problema i seguir les instruccions que se'ns han ofert.
  2. La posterior mort del meu ordinador. (Crec que he fet servir massa la tecla F5). Tot i que ha ressuscitat dies després sense arxius i amb escassa esperança de vida.
  3. Davant d'això, veure una data de lliurament tan propera quan en la nostra planificació l'havíem establert bastant més tardana. Sort que el consultor va tenir un lapsus i s'accepta la nostra planificació
  4. La impossibilitat de fer res just quan em toca ser coordinadora. Sort que no cal, perquè en aquest grup tothom és autònom, comunicactiu, compromés i responsable
Perquè us feu una idea, aquesta és la imatge de la situació:

Com s'ha solucionat aquest desastre? Sobretot: Mitjançant el recolzament i les solucions plantejades pels companys de grup.

Us dono les gràcies companys Psocòpters per les vostres mostres de recolzament i comprensió, tot i que al principi de l'odissea em vaig sentir sola... Gràcies Kris, sempre amb les teves atencions i ànims. Gràcies Jordi pels teus missatges que m'han aconseguit animar i tranquil·litzar. Gràcies Joffre, per oferir-me un ordinador per poder acabar l'assignatura (Ei, ara que ho penso, per què he estat tan beneita de refusar-ho? :-P) Som un grup fantàstic! Tampoc podia deixar-vos a mig camí, tal i com algú m'ha inculcat recentment: No es pot deixar un amic enrere...

Gràcies també a la vida, ja que diversos esdeveniments que s'han donat en el terreny personal també han contribuït, i molt a elevar el meu ànim i superar les adversitats.

I des d'aquí, ànims a qualsevol que es pugui trobar en aquesta situació.

Salut!

6 comentaris:

Kristina ha dit...

Sílviaaaaaaa,

Però que wapa surts, ostima tu! A veure quan penges el vídeo de presentació, fes com en Jordi, però en comptes d'una sabatilla agafa un gavinet i comences a 'esquinçar el coixins' en directe! :-o

Perquè dius totes aquestes bestieses? amb tota la feina que has fet fins ara, no entenc com podies ni pensar en llençar-ho tot per la borda per una setmana d'infern tecnològic.

Bé, essent seriosos, és llàstima que tinguem companys que ho estiguin passant malament. Ho entenc i ho sento. Nosaltres també hem passat en algun moment les del 'quinorcio'. Des d'aquí molta i molta força!

Per cert, una nota d'humor... allò dels ordinadors que són com els homes... et deixen tirada quan menys t'ho esperes. Serà aquest 'món líquid'(estimat Zigmunt Bauman) ;-P Jua jua jua

Kenneth ha dit...

Hola psocòpter Sílvia,

La veritat és què en aquestes alçades del projecte, s'ha d'estar molt apurat per abandonar.

Celebro que, tot i apurada, hagis sobreviscut, doncs sempre és agradable veure sobreviure un company.

Una dedicatòria: http://www.youtube.com/watch?v=ZBR2G-iI3-I

Pots canviar "l'amant" de que parla per les "TIC" :))

Salut!

Kenneth

Sílvia ha dit...

Kristina!

Vols dir que surto guapa a la foto? Ha, ha, ha... Si sembla una pel·lícula de terror! Per cert, vaig estar a punt de penjar el crit de Psicosis de Hitchcock, però no trobava imatges lliures...

Sí, sí... Ara ho veig clar que per quatre dies no es pot engegar-ho tot, però... Durant uns moments tenia claríssim que no tenia sentit continuar. La veritat és que el que més em feia enrere era deixar a l'insecte Psocòpter sense una de les quatre potes... I ara em sembla una bajanada tot plegat. Inclús m'avergonyeixo perquè potser he estat massa catastrofista...

Molt bo l'acudit ;-P


Kenneth!

Moltes gràcies! M'ha encantat la dedicatòria. De fet, he incorporar aquest tema al reproductor del nostre bloc.

Ara ja pots ben dir que has participat al bloc Psocòpter no només amb comentaris. Això és la web 2.0!!

I sí, hauré de fer com la Gloria Gaynor amb l'amant: I will survive. Refusar i llençar l'ordinador traïdor :-P

Unknown ha dit...

Sílvia!!!

Sense carinyo: ets una beneita :p Mira que ens has espantat, eh? Sort que ara dius que inclús et pots avergonyir per catastrofista :-)

D'una banda em sap greu perquè ho has passat molt malament, però d'altra banda se'm fa una mica incomprensible: tant com has treballat fins ara!! Encara que t'hi esforcessis molt poc, d'ara endavant, l'aprovat el tens remerescut! No m'entra al cap llegir-te certes coses.

I hahaha la foto sí que és representativa. I sí que fa por... un psocòpter desesperat pot ser més perillós que un excèrcit armat :p

Per cert, no sé si faràs vídeo, però t'imagino trencant coixins com diu la Kris i no paro de riure hahahah

Salut!

el teu company Jordi,
un dels que no pots abandonar de cap manera abans de febrer... Si m'abandones després em sabrà greu però no m'enfadaré com ho faria ara...

Unknown ha dit...

M'agrada veure que la tempesta ha passat i que tornes amb ganes i forces.
I com que els comentaris han anat personificant el traïdor ordinador com l'amant de la Gaynor, només un consell. Si en el cas del sexe, o la falta, la xocolata funciona,
Jo t'asseguro que en el cas de l'ordinador que va per la seva i et deixa tirada... També funciona. T'ho dic per experiència.

Molt bona sort !!!

Yolanda ha dit...

Hi ha moments en que efectivament tot es veu negre i un podria arribar a fer certes bestieses (com abandonar CTIC a aquestes alçades). Me n'alegro de que el mal moment hagi passat
I si, els teus comanys tenen raó, surts molt be a la foto. Esperem amb candeletes el teu video-esquinçador.
yolanda.