Valoracions Personal vs Grup

Primer vam haver de fer les valoracions individuals. Vam haver de valorar els nostres companys /es de projecte. Com?? Si, però amb la gran diferència de que aquesta valoració personal podríem dir que va ser secreta, ja que només el consultor sap el que realment vam possar cada un de nosaltres. Companys Psocòpters, no patiu que jo us vaig puntuar moooolt bé, o potser no? Potser tinc dues cares, i ara resulta que vaig queixar-me de la poca feina que fèieu, i que tot el projecte l’he hagut de fer jo solet. Reivindicant que em mereixo una A majúscula...i que vosaltres només em fèieu nosa. Caram, aquest paper no em queda gens bé.

I ara, la segona part, les valoracions també individuals però ara d’un projecte d’un grup que no és el nostre. En obert, donant la cara davant de tots vosaltres. Jo que vaig avisar que em posaria la lupa... i resulta que, rellegint algunes de les vostres valoracions més que lupa, algun de vosaltres heu agafat un MICROSCOPI!!! Millor, de veritat. Jo, sóc del parer que quan més punyent, exhaustiva, critica, profunda i detallada és una valoració el resultat és molt millor i molt més profitós pels grups que la reben.

Ho sabeu, ja que ja ho he comentat varies vegades, que el treball que hem hagut de realitzar després, està mal anomenat de defensa. Ja que en cap cas, trobo cap de les valoracions que he llegit, com un atac personal. Tot el contrari. Crec, que totes les valoracions han estat sempre amb respecte i sobretot amb un clar esperit d’ajuda i millora.

Nosaltres, estem satisfets i orgullosos del nostre projecte. Perquè com tots vosaltres que heu arribat fins aquí, sabem la feinada i les moltes hores que hi hem dedicat. Dit això, nosaltres som Psocòpters no pas perfectes. Per això esperàvem els vostres comentaris amb impaciència i amb ganes de contestar. Vam inventar una manera de fer la defensa del projecte, una manera diferent i molt participativa. Obrir un espai de defensa a la nostra wiki per redactar entre tots quatre un document final. No sense discutir-ho abans, ja que uns pensàvem en fer una valoració general i altres pensaven que havíem de fer un comentari de tots els punts i comentaris que ens havien fet. Al final vam decidir per aquesta segona manera. Encara que haguéssim de presentar un document de 320 pagines, però si vosaltres exigents valoradors, ens havíeu fet tota una sèrie de comentaris, cap de vosaltres es podia quedar sense resposta. Fos quina fos.

El que ara sabem segur i tenim clar, molt clar, és que almenys, quatre companys (en Ramón Martínez, la Esther Asso, la Gemma Planas i la Mònica Corchete) s’han llegit el nostre projecte. I que a cap d’ells no els han hagut d’ingressar al manicomi de Sant Boi.

Salut!!

Imatge: http://www.flickr.com/photos/73092230@N00/323238420