Companys/es,
Una de les primeres coses que vam decidir en fundar el nostre bloc dels Psocòpters va ser afegir un enllaç per facilitar l’accés directe als blocs que els nostres companys d’assignatura també han creat. No ho teníem pensat, però mentre van passant els dies, crec que és una de les millors idees i decisions que hem pres.
Perquè tot i que ara estem tots en grups on treballem de manera independent i diferent (segons els casos i projectes de treballs escollits) en cap cas hauríem d’oblidar que en realitat tots formem part d’un grup molt més ampli on tots seguim sent companys compartint un mateix objectiu final.
Per aquest motiu m’agrada llegir, mirar, comentar i saber el que passa fora del meu petit món, fora de l’entorn del nostre grup dels Psocòpters. M’agrada estar al dia dels avenços, problemes, dificultats, idees, coincidències i encerts dels meus companys. Perquè les possibles dificultats o alegries que, vosaltres companys, heu tingut, teniu o tindreu probablement seran les mateixes que nosaltres també tenim.
La comunicació i relació entre els quatre integrants del nostre grup, és fluida, dinàmica, molt enriquidora i sobretot solidària. Molt solidària!! A on no hi arribo jo, hi arriba la meva companya Sílvia. On s’hi passa dues hores la Sílvia, la Kris ho arregla en un moment amb talent i eficàcia. Quan s’ha de canviar de format, tots ens hi posem per enllestir-ho. Quan el temps apreta, tots ens reunim en el xat o no parem de twittejar per acabar de potinejar la wiki sense descans. Ahhh, i quan alguna cosa no va bé i ja estem a punt de l’atac de nervis i de que ens surti fum del cap, tranquils, apareix com per art de màgia el nostre company Jordi, el nostre Barrufet rondinaire (saps que ho dic perquè t’envejo, ets un crack!!), ens dona un cop de mà i ho arregla tot en un moment, sempre es clar, amb el seu gran somriure.
Per aquest motiu, tot i viure en el nostre món particular, en cap cas no voldria perdre les experiències que tots vosaltres, també ens pogueu ensenyar i mostrar. Perquè per sobre de les diferents PACs, dels grups, dels projectes escollits, de les wikis i de les notes finals tots estem en el mateix vaixell. I companys, s’acosta una gran tempesta anomenada PAC3, on molts diuen que és on es decideix realment l’assignatura. Així que, mentre es pugui, seguirem remant junts.
Per cert, també hem penjat l’enllaç del bloc del nostre (estimat) tutor per si algun dia voleu comparar i animar-vos.
Salut!!
Joffre
Imatge:http://www.flickr.com/photos/68577615@N00/1148346082/
Una de les primeres coses que vam decidir en fundar el nostre bloc dels Psocòpters va ser afegir un enllaç per facilitar l’accés directe als blocs que els nostres companys d’assignatura també han creat. No ho teníem pensat, però mentre van passant els dies, crec que és una de les millors idees i decisions que hem pres.
Perquè tot i que ara estem tots en grups on treballem de manera independent i diferent (segons els casos i projectes de treballs escollits) en cap cas hauríem d’oblidar que en realitat tots formem part d’un grup molt més ampli on tots seguim sent companys compartint un mateix objectiu final.
Per aquest motiu m’agrada llegir, mirar, comentar i saber el que passa fora del meu petit món, fora de l’entorn del nostre grup dels Psocòpters. M’agrada estar al dia dels avenços, problemes, dificultats, idees, coincidències i encerts dels meus companys. Perquè les possibles dificultats o alegries que, vosaltres companys, heu tingut, teniu o tindreu probablement seran les mateixes que nosaltres també tenim.
La comunicació i relació entre els quatre integrants del nostre grup, és fluida, dinàmica, molt enriquidora i sobretot solidària. Molt solidària!! A on no hi arribo jo, hi arriba la meva companya Sílvia. On s’hi passa dues hores la Sílvia, la Kris ho arregla en un moment amb talent i eficàcia. Quan s’ha de canviar de format, tots ens hi posem per enllestir-ho. Quan el temps apreta, tots ens reunim en el xat o no parem de twittejar per acabar de potinejar la wiki sense descans. Ahhh, i quan alguna cosa no va bé i ja estem a punt de l’atac de nervis i de que ens surti fum del cap, tranquils, apareix com per art de màgia el nostre company Jordi, el nostre Barrufet rondinaire (saps que ho dic perquè t’envejo, ets un crack!!), ens dona un cop de mà i ho arregla tot en un moment, sempre es clar, amb el seu gran somriure.
Per aquest motiu, tot i viure en el nostre món particular, en cap cas no voldria perdre les experiències que tots vosaltres, també ens pogueu ensenyar i mostrar. Perquè per sobre de les diferents PACs, dels grups, dels projectes escollits, de les wikis i de les notes finals tots estem en el mateix vaixell. I companys, s’acosta una gran tempesta anomenada PAC3, on molts diuen que és on es decideix realment l’assignatura. Així que, mentre es pugui, seguirem remant junts.
Per cert, també hem penjat l’enllaç del bloc del nostre (estimat) tutor per si algun dia voleu comparar i animar-vos.
Salut!!
Joffre
Imatge:http://www.flickr.com/photos/68577615@N00/1148346082/
2 comentaris:
Tens tota la raó, Joffre!
El nostre grup rutlla i som feliços però no som els amos del món i, com dius, naveguem en un vaixell amb tots els altres grups (en total en som 15!). De tant en tant és genial sortir del nostre camerot i visitar els nostres companys, compartir experiències i desplegar plegats les veles. Jo també frueixo en un viatge d'aquesta embergadura i que no es vol tancar en petits móns aïllats.
El teu company psocòpter.
Per cert, esperem que la tempesta no ens faci sotsobrar i ens aboqui a la desgràcia. I si hi ha problemes i hem de llançar algú per la borda no em llenceu a mi, siusplau... us prometo que conec una illa a 50 milles on hi ha molts diners amagats ¬¬
Pietat!
Publica un comentari a l'entrada