En algun moment pilars i parets mestres trontollaren dins meu, no ho he de negar. Masses inputs i poc temps per digerir presentacions, connexions, diferents tempos... però la cosa rutlla i és perquè tots quatre hem trobat el nostre espai, un al costat de l’altre, empenyent junts, implicats del tot podem dir que ens hi trobem bé. Diguem que mica en mica vàrem anar obrint portes i finestres a l’aire lluminós d’un matí qualsevol.
La primera PAC1 l’hem treballat a consciencia, els acords, en la segona etapa, no han necessitat ‘retoc’. És en el que més ens hi vàrem deixar la pell, estic parlant pràcticament de connexions diàries, especialment en finalitzar. Tenia la sensació d’iniciar una relació de compromís amb algú. I suposo que ho era. Però també és veritat que si la segona PAC hagués exigit el mateix ritme, hauria estat del tot inviable. Hauríem anat caient pel camí. Potser no tots, ni al mateix temps... però començàvem a veure-li les orelles al llop. El que ens ha ajudat és el respecte amb el que ens tractem i la solidaritat.
No ha calgut arribar al límit perquè crec que hem fet bona feina, ara és continuar fruint del que estem creant, essent creatius i aportant les nostres diferències, això és el que ens està enriquint més.
Salut!
* Fotografia: Companyia Àngels Margarit
3 comentaris:
Ostres Kris, llegint aquest post m'he hagut de fregar els ulls en algun moment i preguntar-me si llegia una valoració o si, molt més enllà, el que llegia era poesia.
Je, je!!
Té raó el Jordi... És el que té ser creativa :-D
Per cert, la foto és de dansa també? Què és?
Ep!
Doncs sí, disculpeu he oblidat posar a peu de foto la font. És l'Àngels Margarit i la seva companyia de dansa. El nom de l'obra no el recordo, vaig guardar la fotografia perquè em transmet molt bona energia. Per saber-ne més http://www.margarit-mudances.com/ca/index.html
Jordi, potser sí que és poesia en algun moment...je! :-p Espero que t'hagi agradat. Muaks!
Publica un comentari a l'entrada