dimecres, 24 de novembre del 2010

Temps i 24symbols

Crec que hauré de reflexionar sobre totes les eines emprades, consolidar el que estic aprenent, perquè estic en un punt en el qual, si bé he tocat força de tot: wiki, blog, twitter, RSS .. necessito temps per assolir cert grau d’expertesa.

Necessito temps per estar preparada per a poder ser capaç de tornar a desenvolupar un projecte com aquest tota sola. Entre tots arribem a tot arreu. Potser la pregunta seria, un cop fora, serem capaços de muntar-ho de zero sense l’ajut específic d’algú?. Seria bo tenir certa expertesa en cada un dels sectors per a poder continuar fent de tot.

Temps, perquè també tinc ganes d’emprar altres útils (wordpress, etc), perquè el coneixement de totes aquestes eines m’està tornat a obrir la gana. I la gana m'ha portant a fer provatures vàries i una d'elles ha estat la del Spotify...

Sí, sí i d'aquí passo al Spotify . Al spotify direu! Caram i què té a veure?

D'una banda, el títol del tema que desenvoluparem els psocòpters és: 'El llibre digital i la seva introducció a la biblioteca pública a Catalunya.' doncs aquí l'Spotify o millor dit el 24symbols , tindrà algunes coses a dir..

Ara per ara, el Spotify és una aplicació per Windows i Mac que permet escoltar la música que volem a l'instant. Existeix la versió gratuita i de pagament. L'Spotify també és algunes altres coses. El més interessant, però, és que amb elSpotify pots fer la teva pròpia selecció de música dins un catàleg molt ampli i amb un disseny d’emmagatzematge força atractiu ( crees el teu propi book de CD’s al teu ordinador sense haver d’anar primer a la biblioteca o descarregar-te’ls, tampoc has de gravar-te’ls i buscar després la caràtula per internet, i acabar per arxivar-los en la posició i amb l’etiqueta que creguis/vulguis). Tot aquest temps i totes aquestes passes te les estalvies. Únicament el que has de fer és agafar i entrar al Spotify des de qualsevol dispositiu de lectura amb accés a internet i en molt poc temps descobreixes música, aprens sobre autors, tendències, evolucions de carreres artístiques, tot saltant d’una cançó a altre. Tot creant un arxiu que t'identifica.I aquestes seleccions pots a més a més compartir-les. Com en les webs socials. Tot i que jo personalment no busco tant la sociabilització, com ampliar coneixements. Jo per triar la música, el que combino són diferents programes de ràdio(RN3, ICATfm etc.), on hi trobo locutors de referència escollits per a mi perquè em presentin música amb la qual tingui afinitat i després la busco al Spotify i d'aquesta manera amplio més coneixements en aquest sector.

Bé doncs, després de veure els avantatges de fer la teva pròpia selecció, una selecció real, no només del disponible a biblios, botigues o distribuidores principals, ara ens anuncien que vindrà el Spotify per llibres ( 24symbols) Jo hi trobo avantatges mils per l’usuari. Però i per les biblios públiques? Ai, ai, ai com han de canviar encara les coses! Segur que quan acabem el grau, si hi arribem, la wiki no existirà com la coneixem ara, ni la manera de treballar en grup, ni tantes altres interfícies, devices etc.

Salut!

Per cert, 24symbols encara no ha sortit a mercat, és un projecte en marxa, tot i que hi han forces inversors implicats(principals editorials, multinacionals etc. i la web com heu vist ja està publicada). S'anuncia per a principis del 2011. Esteu atents si us interessa la versió gratuita, perquè només serà accessible els primers mesos!

Valoració PAC2

En aquesta entrada faré un recorregut esquemàtic i global de la PAC2, lliurada ara fa dos dies.
  • Feina grupal: Matrícula d'honor. Ja deia a la Valoració (2.3) que en aquest aspecte som exemplars.
  • Dedicació personal: Deficient(?). En realitat jo em posaria una matrícula d'honor però algú que es contradiu és un taral·lirot de poc fiar. A la Valoració (2.1) vaig afirmar que tenia la sensació de no fer tot el que podia i a la Valoració (2.4) hem comprovat que hi dedico un excés d'hores. La reflexió és: Com que m'ho passo bé no valoro la feina. També m'agradaria comentar que de vegades penso que potser em faig massa pesat i atabalo els meus companys. Ells no m'ho fan veure, però potser dono molta més feina de la que faig.
  • Wiki: Excel·lent. Amb les presentacions vaig quedar sorprès. Els meus companys fan veure que no en saben gaire i en realitat em deixen en evidència. Crec que tots hem fet bona feina. En quant a l'índex, el més complicat va ser començar-lo a bastir; a través del fòrum grupal. Un cop estructurat a partir de les nostres cerques al delicious cap problema. I a partir de l'índex vam fer l'estructura del wiki, que ens ha fet debatre alguns aspectes però que no ha causat cap conflicte. El que sí m'ha deixat d'agradar és que vam parlar de fer un full d'estils i finalment cap dels quatre l'ha fet evolucionar; però cap problema! Hem decidit que el farem a mida que en sentim la necessitat, de moment ens espavilem amb una plantilla d'elements comuns que ja ens ha facilitat molta feina.
  • Bloc: Notable. I ens poso una nota imaginant les possibles indicacions del consultor. Ell de ben segur pensa que les entrades al bloc han de ser preferiblement curtes, amenes, que facilitin i convidin a una lectura ràpida, àgil. I, és clar, que condensin molta informació. Però jo d'això no en sé; mai n'he sabut. I li diria una cosa: M'agrada fer-ho així i jo ens posaria un bon excel·lent. D'altra banda hi ha el tema dels comentaris. A tots ens agrada ser comentats però de vegades em sorprèn que els psocòpters ens enviem una pila de mails sovint, som actius a l'àrea debat, enviem moltes indicacions pel Twitter, ... i en canvi no comentem tots els nostres posts. Curiós. En tot cas això no és gens important.
Conclusió gràfica:


dimarts, 23 de novembre del 2010

Valoració (2.4) Dedicació

Si tinc una qualitat(?) és que sóc molt ordenat, perfeccionista i primmirat. Una mostra és que, entre altres coses, m'apunto cada dia les hores d'estudi que dedico a les diferents assignatures que faig a la UOC. Suposo que faig bé perquè a partir d'això puc fer comparacions i actuar com convingui. Però no deu ser tan bo si els resultats serveixen per a espantar-me. Espantar-me les hores d'estudi? Doncs sí! Si bé n'era conscient a priori, ara ja puc constatar que dedico moltíssimes hores a Competències TIC; més que a altres assignatures. Qualsevol psicòleg em podria dir tranquil·lament: "vostè és addicte a CTIC".


En els programes oficials s'estipula que 1 crèdit ECT equival a 25 hores d'estudi; la majoria d'assignatures són de 6 crèdits que és com dir que cal estudiar 150 hores. No crec que sigui just fer una fragmentació equitativa, però la faré: si CTIC consta de 4 PACs i 6 crèdits, aleshores a cada PAC li correspon una dedicació d'unes 35 hores. Jo, no obstant, a la PAC 2 n'he fet unes 60 (comptant-ho tot).

En un post anterior deia que m'havia de controlar i no dedicar tantes hores a CTIC. Impossible. 60 hores en 28 dies de PAC equival a més de dues hores diàries de dilluns a diumenge. I què? Ben mirat no m'importa i no cal reduir res perquè a CTIC no existeixen les hores d'estudi. Algú estudia CTIC? El que fem és aprendre. De manera lúdica. I algunes coses que cal aprendre jo no només ja les conec sinó que, lluny d'esdevenir obligacions, les entomo com a entreteniment igual que faria si no fos a la UOC. Per tant, benvingudes totes les hores d'"estudi" que calguin.

Altres grups


Companys/es,

Una de les primeres coses que vam decidir en fundar el nostre bloc dels Psocòpters va ser afegir un enllaç per facilitar l’accés directe als blocs que els nostres companys d’assignatura també han creat. No ho teníem pensat, però mentre van passant els dies, crec que és una de les millors idees i decisions que hem pres.

Perquè tot i que ara estem tots en grups on treballem de manera independent i diferent (segons els casos i projectes de treballs escollits) en cap cas hauríem d’oblidar que en realitat tots formem part d’un grup molt més ampli on tots seguim sent companys compartint un mateix objectiu final.

Per aquest motiu m’agrada llegir, mirar, comentar i saber el que passa fora del meu petit món, fora de l’entorn del nostre grup dels Psocòpters. M’agrada estar al dia dels avenços, problemes, dificultats, idees, coincidències i encerts dels meus companys. Perquè les possibles dificultats o alegries que, vosaltres companys, heu tingut, teniu o tindreu probablement seran les mateixes que nosaltres també tenim.

La comunicació i relació entre els quatre integrants del nostre grup, és fluida, dinàmica, molt enriquidora i sobretot solidària. Molt solidària!! A on no hi arribo jo, hi arriba la meva companya Sílvia. On s’hi passa dues hores la Sílvia, la Kris ho arregla en un moment a
mb talent i eficàcia. Quan s’ha de canviar de format, tots ens hi posem per enllestir-ho. Quan el temps apreta, tots ens reunim en el xat o no parem de twittejar per acabar de potinejar la wiki sense descans. Ahhh, i quan alguna cosa no va bé i ja estem a punt de l’atac de nervis i de que ens surti fum del cap, tranquils, apareix com per art de màgia el nostre company Jordi, el nostre Barrufet rondinaire (saps que ho dic perquè t’envejo, ets un crack!!), ens dona un cop de mà i ho arregla tot en un moment, sempre es clar, amb el seu gran somriure.


Per aquest motiu, tot i viure en el nostre món particular, en cap cas no voldria perdre les experiències que tots vosaltres, també ens pogueu ensenyar i mostrar. Perquè per sobre de les diferents PACs, dels grups, dels projectes escollits, de les wikis i de les notes finals tots estem en el mateix vaixell. I companys, s’acosta una gran tempesta anomenada PAC3, on molts diuen que és on es decideix realment l’assignatura. Així que, mentre es pugui, seguirem remant junts.

Per cert, també hem penjat l’enllaç del bloc
del nostre (estimat) tutor per si algun dia voleu comparar i animar-vos.

Salut!!

Joffre

Imatge:http://www.flickr.com/photos/68577615@N00/1148346082/

dilluns, 22 de novembre del 2010

Valoració (2.3) Coordinació

Quan vam fer el debat sobre el cas jo vaig afirmar que la figura d'un coordinador en un grup de quatre no era necessària, que cadascú havia de ser responsable i entre tots es podrien coordinar. Tanmateix, aclaria que acceptaria la implantació d'aquest rol si el meu grup ho considerava necessari. I així va ser. Als acords vam establir que faríem una coordinació compartida i rotativa on, a través de sorteig, jo i la Kris vam sortir els primers.

Primer va ser la psocòptera Kris qui va fer el seu paper i el va fer d'allò més bé: va revisar bé les feines, es va preocupar i va complir. Jo de mentres era l'enllaç i corrector, tot i que no vaig haver de fer res. A mitja PAC vam intercanviar rols i jo vaig esdevenir coordinador. També ho he intentat fer tan bé com he sabut i suposo que no he fet gaire cosa malament.


Però... i ja em disculparan els altres psocòpters, segueixo pensant que és una figura per a donar imatge. No nego que en algun cas concret podria arribar a ser útil un coordinador o moderador, però nosaltres no hem trobat el cas. La figura del coordinador representada per mi ha estat més aviat simbòlica per part meva i per part dels demés: Jo, com a coordinador, ho he fet tot igual-igual que si no ho hagués estat; els companys, per la seva banda, m'han demostrat que malgrat tenir coordinador se seguien preocupant per la revisió de la feina, el desenvolupament del treball, la temporització,... En definitiva, és un orgull treballar en un grup en què tothom és responsable, tolerant, i que aporta el que pot.

I el que més content em fa és no haver-me de penedir d'allò que vaig dir. He llegit en altres blocs que hi ha grups on no havien acordat tenir coordinador i l'han trobat a faltar, o bé que en tenen i tota la feina recau sobre ell, o també he arribat a descobrir com la figura podia arribar a crear conflicte per l'oposició ajuda vs invasió de competències. El nostre equip és col·laboratiu i la coordinació, enllà de la figura establerta, rau fonamentalment en la iniciativa individual i la comunicació col·lectiva. Repeteixo: tot un orgull de grup!

diumenge, 21 de novembre del 2010

Valoració (2.2) Nota PAC1

Els psocòpters estàvem d'allò més orgullosos amb la feina feta i no dubtàvem que treuríem una molt bona nota que compensaria l'esforç. El que no havíem imaginat és que la bona nota aniria acompanyada de comentaris que no ens farien gràcia perquè demostraven que aquella feina immillorable sí que ho era, de millorable.

He de reconèixer que la meva reacció no va ser la més adequada ja que de seguida em vaig queixar que nosaltres, en els acords grupals, ho havíem fet tot d'allò més bé i que si hi havia coses que no hi sortien no les havíem inclòs conscients que no ho volíem fer; bé perquè consideràvem que encara no era moment, o bé perquè no consideràvem que fos la millor opció. Els meus companys, contràriament, tot i la mateixa sorpresa em van fer valorar la nota obtinguda i em van ensenyar a entendre els comentaris d'una manera constructiva: allò que es pot millorar es millora; allò que no es pot o no s'ha de "millorar" se li comenta al consultor que està fet expressament. Sort que en tinc, dels meus companys psocòpters!


A la valoració individual, això sí, no em va oferir opció a queixa!
En definitiva, espero que tota l'assignatura sigui profitosa com la PAC1. A les properes qualificacions em mossegaré la llengua i per oposar-me a les crítiques intentaré menjar-me la faceta rondinaire i saltaré directament a l'acció: a rectificar allò millorable tal i com hem sabut modificar els acords.