Ho reconec. No havia fet mai un bloc. I dic bloc en català, seguint el fil del meu company Psocòpter, que en defensa la catalanitat del mot. Bloc!! Tot i que també haig de dir, que sé el que són i valoro la utilitat i els molts beneficis que ens reporten. Ja que en sóc fidel seguidor d’alguns però sempre, mirant els toros des de la barrera ( m’he pres la llibertat d’utilitzar una expressió taurina content de que per sort a Catalunya ja no hi haurà més corrides).
Ho reconec. Sempre he criticat el twitter, els xats, els smartphones, el messenger, o les xarxes socials com el Facebook, twenti, etc. No perquè n’estigui totalment en contra, tot al contrari. Crec que ens poden proporcionar eines per facilitar en molts casos l’intercanvi d’informació, i que en definitiva ens facilita la comunicació. Estic totalment en contra de l’abús que malauradament, actualment, tots n’estem fent.
Tot i que ara, són eines que conec, valoro positivament i m’agrada utilitzar (amb seny, sempre amb seny). I ho dic jo, que m’he passat mitja vida lluny de casa, lluny de la família i amics. Eren altres temps, i el segon lloc que més visitava, després del pavelló era Correus. On aprofitava per comprar segells i enviar cartes. Us deixo l’enllaç, per qui hagi oblidat que són aquestes paraules tan estranyes.
Ho reconec. No havia mai treballat, editat ni creat cap wiki. Sé que és i també sé que n’existeix una de molt famosa que és la wikipèdia. Algú fa temps em va dir que fins i tot jo hi apareix-ho, caram, no sé que pensar. Aquest semestre, gràcies a l’ajuda incansable dels companys Psocòpters, mi passo i ens hi passarem tots plegats hores i hores enfeinats potinejant-ho tot. Canviant, editant, modificant, etc. Ja diuen que: qui vulgui menjar peix, que es mulli el cul. Doncs, així ho faig, més hores que un rellotge allà liat.
Ho reconec. Mai havia utilitzat els marcadors socials. No sabia que existien, per tant, puc afirmar que he descobert que existeix el delicious i eines semblants.
Ho reconec, ho haig de reconèixer tot i més. Però si tot i així voleu que faci el meu currículum tecnològic, el faré. No tinc cap problema. Però permeteu-me que el faci al final del semestre i de l’assignatura. Perquè, no és aquest precisament l’objectiu final d’aquesta assignatura de les Competències TIC? Si tothom ho fes tot tant bé i en sàpigues tant i tant, en Joan Padrós (apreciat tutor) no seria necessari i probablement estaria apuntat a les llistes del Servei d'Ocupació de Catalunya (antigament anomenat INEM) buscant feina.
Salut!!
Joffre
4 comentaris:
Ei Joffre, a mi em passa el que t'ha comentat la Sílvia al fòrum de grup en algun moment: per molt que reconeguis no haver fet mai..., haver criticat..., etc. No ho sembla! Les hores de feina les demostres perquè aparentes estar completament adaptat a tot el que ens cal tractar. Des d'aquesta vessant cal felicitar-te!
Per cert, jo avui he llançat una carta a la bústia i dilluns vaig ser a correus. Malgrat ser un homo interneticus no deixo de ser un nostàlgic. Em cartejo fins i tot amb una amiga d'Indonèsia... això sí, conèixer-la la vaig coneixer per internet (i ja fa uns 10 anys). Ah! I de vegades les cartes van lacrades :p Ja només em falta escriure amb ploma xDD
Mala memòria, Jofre, tenim: No sóc gens nostàlgic (ni partidari) de les "antigues formes de comunicació", entre les quals el correu, pèssim i maleÏt sistema de comunicació per tot aquell que n'havia tingut un tracte habitual.Per altra banda, és fàcil: a qui no agradin les noves formes, que usi les velles: entre les quals, els senyals de fum.
¿Per què sempre pensem que qualsevol temps passat va ser millor?
¿Pe què sempre som escèptics pel nou i desconegut?
¿Per què, en el fons, en desconfiem tant, de la raça humana i la seva capacitat?
¿És que realment, com deia algun filòsof, l'home actual està cansat de viure?
Per cert, sóc el Xavier de la síndrome d'Stallman:
http://lasindromedstallman.blogspot.com/
A reveure, i salut!
Hola!
Joffre, jo també reconec les meves reticències, no a totes les eines, però sí a les xarxes socials tipus Facebook.
Reconec que no en tinc, i quan ho dic obertament tothom, obre els ulls mirant-me directament i em diu: No tens Facebook? (Pensa que són un ésser d'un altre planeta).
Les meves reticències a aquestes eines, han estat motivades, pel que dius, el mal ús que se'n fa. La meva primera experiència amb Facebook va ser a la feina, tot un grup de gent (ben grandeta) rient de les fotos que penjaven companys, fotent-se de tothom, i jo vaig pensar: No em penso prestar a aquest circ...
La gent em deia, tinc el perfil privat, però veia com els companys podien entrar a perfils privats a través de cerques al Google, un colador...
Ja veurem com acabarem. Salut! ;D
Publica un comentari a l'entrada