diumenge, 21 de novembre del 2010

Valoració (2.2) Nota PAC1

Els psocòpters estàvem d'allò més orgullosos amb la feina feta i no dubtàvem que treuríem una molt bona nota que compensaria l'esforç. El que no havíem imaginat és que la bona nota aniria acompanyada de comentaris que no ens farien gràcia perquè demostraven que aquella feina immillorable sí que ho era, de millorable.

He de reconèixer que la meva reacció no va ser la més adequada ja que de seguida em vaig queixar que nosaltres, en els acords grupals, ho havíem fet tot d'allò més bé i que si hi havia coses que no hi sortien no les havíem inclòs conscients que no ho volíem fer; bé perquè consideràvem que encara no era moment, o bé perquè no consideràvem que fos la millor opció. Els meus companys, contràriament, tot i la mateixa sorpresa em van fer valorar la nota obtinguda i em van ensenyar a entendre els comentaris d'una manera constructiva: allò que es pot millorar es millora; allò que no es pot o no s'ha de "millorar" se li comenta al consultor que està fet expressament. Sort que en tinc, dels meus companys psocòpters!


A la valoració individual, això sí, no em va oferir opció a queixa!
En definitiva, espero que tota l'assignatura sigui profitosa com la PAC1. A les properes qualificacions em mossegaré la llengua i per oposar-me a les crítiques intentaré menjar-me la faceta rondinaire i saltaré directament a l'acció: a rectificar allò millorable tal i com hem sabut modificar els acords.

2 comentaris:

Joffre ha dit...

Jordi, totalment d'acord amb el que dius. No hi ha cap veritat absoluta, només depèn de com t'ho miris o ho vulguis agafar.
El que ens quedarà serà la feina ben feta però que també sovint es pot millorar.
Ahnh, i recorda que no volem que et mosseguis la llengua. Als temuts Psocòpters ens agrada menjar llibres, remenar wikis, queixar-nos i fer merder. Però sempre en positiu!!!

Salut!!

Joffre

Kenneth ha dit...

Bona nit companys d'aula,

Només volia deixar constància de que m'agrada el vostre bloc, tant visualment com pel que fa als continguts, i sobretot pel to desenfadat alhora que reflexiu.

Salutacions,

Kenneth